El passat 10 d’abril, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar una nova edició de la formació “La perforació del lòbul de l’orella” amb el patrocini de PRIM. La sessió va ser impartida per Gema Garrigós, farmacèutica i bioquímica i responsable de negoci de PRIM. La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcade, va coordinar la formació adreçada a farmacèutics i farmacèutiques de farmàcia comunitària i tècnics i tècniques i auxiliars en farmàcia i parafarmàcia.
Els objectius de la formació van ser saber com fer una perforació del lòbul de l’orella i com aplicar les mesures higièniques i sanitàries posteriors per prevenir riscos tant del pacient com del personal que la fa, entendre les cures posteriors a fer per prevenir reacciones adverses i identificar els possibles riscos associats que té el pacient.
Gema Garrigós, farmacèutica i bioquímica i responsable de negoci de PRIM, va iniciar la sessió explicant que “la perforació del lòbul de l’orella és una pràctica cada cop més habitual i socialment acceptada”, tot puntualitzant que queda circumscrita a la farmàcia únicament la perforació del lòbul de l’orella, mai al cartílag.
Sobre la demanada d’aquest servei, el target, va indicar que és una pràctica especialment demanada per famílies amb nadons o infants petits, adolescents i joves i persones adules de totes les edats.
Aspectes legals a la farmàcia comunitària
Segons el Decret 90/2008, la perforació del lòbul de l’orella amb tècnica automàtica no es considera un pírcing i, per tant, pot ser realitzada a la farmàcia sense necessitat d’autorització sanitària específica. Tot i que no es requereix una titulació concreta, és recomanable que el personal farmacèutic o tècnic conegui bé la tècnica i hagi rebut formació pràctica.
Materials i procediments per a la perforació del lòbul de l’orella
A continuació, la farmacèutica va repassar l’anatomia i la fisiologia de l’orella i les diferents tipologies de pírcings més comunes a l’orella (lòbul, tragus, antitragus, còclea, snug, daith, rook, industrial, hèlix).
En relació amb els materials necessaris per a la perforació del lòbul de l’orella, va especificar que cal utilitzar un instrument perforador d’ús manual, cassets estèrils d’un sol ús amb tancament hermètic, marcadors d’ús tòpic i arracades de perforació. Pel que fa als passos a seguir, va indicar que primer cal netejar, després marcar i, finalment, perforar.
En el cas de la perforació en nadons, va aconsellar evitar que el nadó es mogui amb l’ajuda d’un company o bé dels pares. Tanmateix, va explicar que cal esperar que tingui entre 3 i 4 mesos perquè l’orella estigui ben formada abans de perforar i que cal que sigui el més ràpid possible.
Cures posteriors i prevenció de complicacions
En la darrera part, Garrigós va exposar quines cures posteriors són necessàries després de la perforació per garantir una bona cicatrització: cal mantenir l’arracada a l’orella durant sis setmanes; netejar la zona tres cops al dia amb sabó neutre i sèrum; girar l’arracada en cada neteja, entre altres. Sobretot, va recordar, que davant qualsevol complicació amb la perforació, cal treure’s les arracades i anar a la farmàcia de confiança, on li oferiran una solució i evitaran majors complicacions.
Amb el patrocini de:
