El passat 3 d’abril, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la formació “Taller de bones pràctiques en la recomanació d’olis essencials”, amb el patrocini de Terpenic. La conferència va anar a càrrec de Paula Hernández, farmacèutica especialitzada en olis essencials i responsable de formació tècnica de Terpenic, i va ser coordinada pel vocal de Plantes Medicinals del COFB, Josep Allué.
Els objectius de la sessió van ser aprendre definicions i aspectes pràctics de l’ús dels olis essencials, saber recomanar de manera fàcil cinc olis essencials i tres bases vegetals, conèixer com aconsellar percentatges i metodologies segures per a l’elaboració de sinergies i practicar l’elaboració de preparats senzills per donar la informació als usuaris/es per fer-ne un bon ús.
Paula Hernández, farmacèutica especialitzada en olis essencials, va iniciar la sessió definint l’aromateràpia científica com una “una branca de la fitoteràpia que és terapèutica i utilitza les plantes medicinals per prevenir o tractar malalties”. Tanmateix, va diferenciar el concepte d’essència, que és “la secreció natural de les plantes o arbres aromàtics, obtinguda dels diferents òrgans secretors”; del d’oli essencial, que és “una substància aromàtica pura i natural resultat generalment d’una destil·lació per corrent de vapor de la part de la planta aromàtica amb glàndules secretores d’essència”.
A continuació, la farmacèutica també va explicar quin és el procés d’obtenció dels olis essencials i les diferències entre un oli essencial d’un oli vegetal i els diferents mètodes d’extracció. Pel que fa als olis essencials, “el seu origen prové de plantes o arbres aromàtics, s’obtenen per destil·lació per corrent de vapor, estan formats de components volàtils (terpens, cetones, èsters, no lípids, proteïnes i vitamines) i són hidròfobs, lipòfils, no lipídics i no grassos”. En canvi, els olis vegetals són “plantes oleaginoses, que s’obtenen per pressió d’aquestes, i estan compostes de reserva de nutrients lípids, proteïnes, vitamines i principalment són lipídiques i greixoses.
Olis essencials i bases vegetals
Durant la sessió, Hernández va analitzar les especificacions de cinc olis essencials: el de ravintsara, que s’utilitza per “facilitar la respiració i incrementar les defenses”; l’essència de llimona, usada per a les afeccions respiratòries, vòmits, nàusees i cinetosis; l’oli essencial de menta de camp, indicat per calmar el dolor causat per cefalees i neuràlgies, alleugerir els dolors superficials de la pell (picor, urticària, dermatitis) i també com a digestiu per a les nàusees; i, finalment, l’oli essencial de camamilla romana, recomanat per a trastorns digestius (còlics, acidesa d’estómac, gasos), reaccions cutànies, èczema, picor, pell sensible o inflamada i per a atacs de pànic o estrès.
Per altra banda, va compartir les especificacions de tres bases vegetals. En primer lloc, d’oli vegetal d’albercoc, que té propietats tonificants, nutritives, revitalitzant. En segon lloc, l’oleat d’àrnica amb propietats antiinflamatòries, d’activació de la circulació sanguínia i antioxidant. I, en tercer lloc, l’oleat de calèndula que és antiinflamatori, antibacterià, regenerador, cicatritzant i calmant.
En la darrera part de la sessió, la farmacèutica va abordar diferents aspectes pràctics sobre la formulació amb olis essencials i vegetals i va concloure amb una part pràctica en la qual es van elaborar preparats recomanats per a diversos trastorns a petició del consell habitual a la farmàcia.
Amb el patrocini de:
