El passat 6 de novembre -coincidint amb la proximitat del 29 d’octubre, Dia Mundial de l’ictus– el COFB va organitzar una tertúlia d’actualitat al voltant d’aquest tema, moderada pel vicetresorer i responsable d’Atenció Farmacèutica del Col·legi, Guillermo Bagaria.

Els ponents van ser Esther Duarte, cap de secció de Rehabilitació Neurològica dels Hospitals del Mar i l’Esperança; Ana Rodríguez, cap de Secció d’Ictus del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i Jordi Minguella, representant de l’Associació Superar l’Ictus Barcelona.

Ictus: definició, tractament en fase aguda i prevenció secundària

La doctora Ana Rodríguez va aportar algunes dades rellevants com ara que a Catalunya es produeix un ictus cada 45 minuts i que aquest causa cada any la mort de 5.000 persones.

Pel que fa a les dades al conjunt de l’Estat espanyol, la doctora va ressaltar que es produeix un ictus cada 6 minuts i que es podria omplir el Camp Nou amb tots els ictus que es produeixen al llarg d’un any, la meitat dels quals desemboquen en la mort.

D’altra banda, Rodríguez també va definir l’ictus com “el procés que origina una afectació brusca (transitòria o permanent) d’una zona cerebral com a conseqüència d’una obstrucció o ruptura d’una artèria). El terme s’utilitza per referir-se a l’infart, l’hemorràgia cerebral o l’hemorràgia subaracnoidal“.

Així mateix, Rodríguez va referir-se al tractament en fase aguda i als criteris d’activació del codi ictus, l’atenció a urgències i el tractament recanalitzador. Finalment, va abordar la prevenció secundària, dins la qual va parlar  del tractament antitrombòtic i el control dels factors de risc vascular.

Factors de risc tradicionals i no tradicionals

La doctora també va posar damunt la taula els factors de risc tradicionals (edat, sexe, hipertensió arterial, diabetis mellitus, tabaquisme, malaltia cardiovascular…) i els no tradicionals (obesitat, dieta i nutrició, causes infeccioses, contaminació ambiental, depressió…).

Una intervenció aplicable en prevenció primària i secundària està relacionada amb l’estil de vida saludable que, en poblacions amb un elevat risc cardiovascular, s’ha associat a una reducció del risc d’ictus del 70%.

En comparació amb els tractaments mèdics o quirúrgics, les modificacions de l’estil de vida suposen un baix risc, tenen un cost baix i estan àmpliament disponibles, per la qual cosa es poden aplicar a tota la població.

Rehabilitació després d’un ictus

En la seva intervenció, la doctora Esther Duarte va explicar que patir un ictus té impactes emocionals, cognitius, comunicatius i afectacions en la deglució, la mobilitat, les activitats de la vida diària, la participació social… Tot seguit, Duarte va fer un repàs d’alguns dels aspectes destacats de la rehabilitació: l’inici precoç, la intensitat adequada, l’àmbit adequat, l’equip multidisciplinari d’experts que la duen a terme i la importància de la participació activa dels pacients i els cuidadors. Tot plegat, sense passar per alt la tecnologia (utilitzada en àrees com la robòtica, l’estimulació transcranial magnètica o l’estimulació cerebral directa transcranial).

L’equip de rehabilitació necessari per atendre pacients amb seqüeles d’ictus està format per un facultatiu expert en rehabilitació que coordina un grup multidisciplinari de professionals (fisioterapeutes, infermers, terapeutes ocupacionals, neuropsicòlegs, treballadors socials i logopedes).