El passat 27 de novembre, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va acollir una nova edició del Fòrum Dermoexpert “Novetats i tendències en actius cosmètics” con el patrocinio de Bandi y Segle. La sesión fue realizada por Monika Heisig, dermatòloga adjunta del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya i membre de l’equip mèdic de la Clínica Dermik Barcelona; Mónica Lizondo, farmacèutica, cofundadora i CEO de SEGLE Biotech Skincare; i Anabel Vaquer, farmacèutica especialitzada en cosmètica i dermofarmàcia i responsable de desenvolupament del canal farmàcia de Bandi Cosmetics. La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcalde, va coordinar la formació adreçada a farmacèutics i farmacèutiques de farmàcia comunitària y tècnics i tècniques i auxiliars en farmàcia i parafarmàcia.
Los objetivos de la formación fueron conèixer de les últimes tendències en actius de dermocosmética, profundizar en l’activitat i els beneficis dels nous actius cosmètics i incorporar en la recomendación farmacéutica el coneixement sobre els nous actius cosmètics.
La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, va recordar que “diferents expertes parlaran sobre un àmbit que avui en dia està a l’abast de tothom, com són els péptidos. Els laboratoris han aportat innovación tecnológica en cuanto a los activos cosméticos, se venen nous productes i els farmacèutics han de conèixer quins són, en què es diferencien i quins efectes volen que tinguin els nostres pacients”. En aquest sentit, Alcalde va destacar que la part que més interessa als farmacèutics és “poder fer recomanacions als pacients pel que fa a aquestes rutines, si es poden mesclar entre elles, etc.”.
Factors interns i externs lligats a l’envelliment de la pell
Anabel Vaquer, farmacèutica especialitzada en cosmètica i dermofarmàcia, va iniciar la seva presentació partint de la base que “el procés d’envelliment de la pell és irreversible, biològic i pel que tothom passarà abans o després. El concepte de wellaging comença a escoltar-se dins les oficines de farmàcia i és un enfoque multidisciplinar que inclou prevenció i ingredients actius eficaços”.
Vaquer va assegurar que els farmacéuticos tenen la capacitat “d’influir en l’envelliment de la pell dels pacients. Hi ha molts factors interns i externs que provocaran que aquest procés sigui més ràpid. Dintre dels interns trobem les alteracions metabòliques, medicamentos y las hormonas. Les dones són el grup de població que estan més afectades per elles, que culminen amb la menopausia. A partir d’aquí, la pell cau en picat i els signes d’envelliment evolucionen molt més ràpid”.
En cuanto a los factores externos, la farmacèutica va agrupar-les en “radiaciones, l’alimentació de cadascú, estrès i falta de sueño, tabaco, contaminación i altes temperatures”. Per optimitzar la rutina dels pacients enfront tots aquests factors, “s’ha de comptar amb els exosomes, els pèptids i els factors de creixement”, va concloure.
El paper de la biotecnologia lligada a la cosmètica
Seguidamente, Mónica Lizondo va fer referència a la biotecnologia, “camp que es basa en l’ús d’organismes vius per obtenir i millorar nous productes o processos de forma sostenible i respectuosa amb el medi ambient i la biodiversitat”. En aquest sentit, va fer referència al bacteri Escherichia coli: “per una part pot ser negativa, però si es disposa en determinats dipòsits industrials y en determinades condicions, és capaç de sintetitzar la mateixa proteïna idèntica que la de les persones”.
A continuació, va descriure els diferents organismes vius que s’utilitzen per obtenir nous productes i processos: “Quan parlem de cosmètica, existeix la biotecnologia verda lligada a plantes que permet sintetitzar determinats ingredients. També hi ha la biotecnologia blava, que s’usa en organismes del mar o dels llacs, com les algues. Finalment, existeix la biotecnologia blanca, centrada en els processos industrials de fermentació”.
En l’àmbit industrial, la farmacèutica va explicar que “es poden fer créixer aquests bacterias, plantas o hongos en determinades condicions, estressant-los perquè sintetitzin aquelles molècules que normalment adquireixen en el seu hàbitat natural. Aquestes molècules després les extraiem i les usem en cosmètica, sobretot per potenciar l’eficàcia dels nostres productes”.
Finalment, Lizondo va explicar que dins les novetats en actius cosmètics, els exosomes tenen un paper fonamental: “Aquests components estructurals permeten el rejoveniment y regeneració cutània, la hidratació i reforç de la barrera cutània, l’acció inflamatòria i reparació de la pell sensible i, finalment, ofereix tractaments pel cuir cabellut i fortalesa capil·lar.
Pèptids i últimes tendències lligades a tractaments estètics
L’última presentació va ser realitzada per Monika Heisig, dermatòloga adjunta del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya, que va analitzar les novetats en actius cosmètics dels pèptids dins la cosmètica: “la majoria són biomimètics, imiten a pèptids naturals i estan sintetitzats al laboratori. Això genera més estabilitat, penetració cutània més elevada i duu a terme una acció més específica i predictiva”.
En cuanto a las necessitats dels pacients avui dia, Heisig va afirmar que “cada vegada són més conscients de les últimes tendències lligades als tractaments estètics. Si es miren les tendències dels últims cinc anys, es pot observar com existeix un augment significatiu en interès pels pèptids”.
La dermatòloga va assegurar que “existeixen molts pacients que acudeixen a les farmàcies per demanar consell antiedat, però busquen alternatives no invasives. A causa d’això, ara existeixen opcions lligades a pèptids que ofereixen una rutina facial adequada”. Finalment, va explicar que els farmacèutics “han de distingir entre els pacients que busquen una rutina eficaç però senzilla i els més exigents, que demanden més complexitat”.
Con el patrocinio de:
