El passat 22 d’abril, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) organizó la conferencia “Silici: el gran desconegut”, en el marco del ciclo de conferencias Trending Topics en nutrició, con el patrocinio de Dimefar. La sesión fue impartida por Virginia Palacios, farmacèutica, divulgadora i formadora d’activitats científiques, i Inara Dantas, farmacèutica, màster en Assessorament Nutricional a la Farmàcia Comunitària i en Investigació, Desenvolupament i Control de Medicaments, i directora tècnica de Dimefar. El vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB, Oscar Llansó, coordinó y presentó la sesión.
Los objetivos de la jornada van ser entendre el paper del teixit connectiu i els seus canvis amb l’edat, identificar la funció del silici i les conseqüències del seu dèficit, conocer las fuentes, la biodisponibilitat y las formes d’aportació d’aquest element, y aplicar criteris farmacèutics per recomanar complements alimentaris de silici.
“Quan pensem en la salut de la pell, els cabells i les ungles, acostumem a pensar en biotina, queratina, vitamines del grup B o col·lagen, però existeix un element estructural menys conegut: el silicio”, va assegurar Virginia Palacios a l’inici de la seva exposició. Abans d’aprofundir-hi, la farmacèutica va fer referència al teixit connectiu, que “connecta els teixits, és un suport estructural de protecció dels òrgans i està present en la pell, els ossos, els cartílags o els vasos sanguinis”. Precisament, va indicar que gran part dels problemes visibles de la dermis i els seus annexos estan relacionats amb canvis en aquest teixit.
Amb l’edat es produeixen alteracions en el teixit connectiu que poden comportar una pèrdua de fermesa a la pell, debilitament dels cabells o ungles fràgils. Tots aquests signes visibles d’envelliment es deuen, en gran part, a la degradació de la matriu extracel·lular, segons va especificar Palacios.
Paper del silici en l’organisme
Per fer front als canvis associats a l’edat, la farmacèutica va destacar el paper del silici. Aquest element, un dels més abundants de l’escorça terrestre, participa en processos intracel·lulars com la hidroxilació del procol·lagen i la glicosilació del col·lagen, “passos necessaris per formar fibres de col·lagen estables”. Tot i que és present en tot l’organisme en petites quantitats, se’n perden uns 60 mg al dia per via renal i intestinal, o a través dels cabells i les ungles. Palacios va assenyalar que, tot i que és habitual recomanar micronutrients metabòlics, sovint s’obliden nutrients que ajuden a organitzar l’estructura del teixit, com és el silici.
Aportació dietètica i limitacions actuals
A continuació, Inara Dantas va abordar l’aportació dietètica del silici, present en cereals integrals, verdures, fruites, fruits secs, aigua mineral rica en silici o la cervesa. Dantas va detallar la variabilitat del contingut de silici en els vegetals, així com la seva presència en l’aigua, els sòls, el quars, la terra de diatomees i els aliments processats. Tanmateix, va exposar les limitacions actuals d’aquest element, com la irregularitat en el contingut de la dieta, les diferències en la biodisponibilitat o les formes químiques poc absorbibles.
Finalment, va explicar que la biodisponibilitat del silici depèn directament de la seva forma química, que presenta una absorció intestinal d’entre el 50% i el 70%, i que aquesta es produeix principalment a l’intestí prim. Dantas va recordar que cal extremar les precaucions en casos d’insuficiència renal, embaràs o lactància, urolitiasi, hipersensibilitat al silici, silicosi o fibrosi pulmonar.
Con el patrocinio de:
