El pasado 7 de mayo, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) organizó la tertúlia d’actualitat “Abordatge del pacient cardiometabòlic amb arGLP-1”, con el patrocinio de Novo Nordisk. La tertúlia va anar a càrrec de la doctora Carla Morer, metgessa del CAP Rio de Janeiro, coordinadora del Grup de Recerca OBES-CAP d’Atenció Primària per a l’Estudi de l’Obesitat, subinvestigadora a la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat Grup de Recerca de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca, secretaria del Grup d’Obesitat de la CAMFIC i membre del Grup PRATO de la SEED; i del farmacèutic comunitari, Cristòfol Talaverón. Els vocals del COFB d’Oficina de Farmàcia, Mercè Barau, i d’Alimentació i Nutrició, Oscar Llansó, van ser els encarregats de coordinar la sessió.
Los objetivos de la jornada van ser conèixer la malaltia cardiometabòlica i com els arGLP-1 la regulen, actualitzar els nous punts diana d’acció, revisar l’abordatge de l’obesitat i la diabetis amb els nous tractaments, entendre les indicacions i condicions de finançament de les diferents opcions terapèutiques, adquirir seguretat i confiança en la dispensació dels arGLP-1 i fomentar el seguiment farmacoterapèutic.
El pacient cardiometabòlic
La Dra. Carla Morer va iniciar la seva exposició explicant que, més enllà de la inclusió dels fàrmacs per a l’obesitat, “al final el que estem intentant prevenir és la malaltia cardiometabòlica”. Per això, va indicar que cal conèixer la malaltia cardiometabòlica, com es tracta avui en dia i com han canviat les guies de pràctica clínica amb la inclusió d’aquesta família de fàrmacs, juntament els del GLP-2.
“El concepte pacient cardiometabòlic fa referència al fet que hi ha síndrome metabòlica per un increment de greix en zones al voltant dels òrgans, que condiciona el risc cardiovascular”, va exposar la metgessa. En definitiva, va matisar, “aquesta disfunció metabòlica afecta els òrgans que condicionen directament la nostra esperança i qualitat de vida: el cor, el ronyó, el fetge i el cervell”.
A continuació, la Dra. Morer va abordar l’evolució de la diabetis, detallant el cercle viciós de la resistència i la inflamació, i com es pot influir positivament en el seu curs. Va relacionar aquesta patologia amb la malaltia cardiovascular, ja que a Espanya 2 de cada 10 pacients adults amb DM2 en pateixen. “L’obesitat s’associa a mésr risc cardiovascular en pacients amb diabetis mellitus tipus 2″, va assegurar.
En relació amb l’obesitat, la doctora va destacar que hi ha hagut un canvi de paradigma conceptual: “L’objectiu terapèutic ja no és un número a la bàscula, sinó recuperar la salut metabòlica i la qualitat de vida”. En aquest sentit, va assenyalar les limitacions de l’índex de massa corporal (IMC), ja que no distingeix entre el greix actiu i el múscul, no té en compte biaixos inherents i oculta el dany metabòlic real. Per avaluar la composició corporal, Carla Morer va compartir diferents eines com l’índex cintura i alçada (ICA), la bioimpedància elèctrica (BIA), l’ecografia abdominal o l’equació CUN-BAE.
Pel que fa al tractament, la Dra. Morer va confirmar que hi ha hagut un canvi d’enfocament i que “el pes a la bàscula ja no és el centre gravitatori de la intervenció” i va recordar que l’abordatge multidisciplinari amb primària, endocrinologia i farmàcia és obligatori.
Abordatge terapèutic del pacient cardiometabòlic
Abans d’aprofundir en els fàrmacs, la doctora va incidir en la importància de el estilo de vida (nutrició, activitat física, higiene del son i salut emocional), que és “l’eix vertebrador imprescindible abans i durant qualsevol fàrmac” per poder desenvolupar el màxim potencial terapèutic.
Respecte a l’arsenal terapèutic actual, es van revisar els diferents mecanismes d’acció i les indicacions específiques establertes per a cada fàrmac. En aquest sentit, va fer referència a opcions com l’Orlistat, la combinació de Naltrexona/Bupropió, la Liraglutida (3,0 mg) i la Semaglutida (2,4 mg), així com la Tirzepatida (en dosis de 5, 10 i 15 mg). Tots aquests fàrmacs estan indicats com a complement de la dieta i l’activitat física per al control crònic del pes en pacients amb obesitat o amb sobrepès. Finalment, va esmentar la Setmelanotida, un fàrmac que restableix l’activitat alterada de la via del receptor MC4D i la indicació del qual queda restringida exclusivament a pacients amb deficiència de POMC o causes genètiques de LEPR i MC4R.
Per altra banda, la doctora va fer esment del posicionament de les diferents guies clíniques internacionals i nacionals per a l’obesitat i la diabetis. Pel que fa a la farmàcia comunitària, Morer va remarcar que “és la xarxa de seguretat fonamental per garantir l’adherència, gestionar la tolerància i desestigmatitzar el pacient”.
Agonistes del receptor GLP-1
En la segona part de la tertúlia d’actualitat, el farmacèutic comunitari, Cristòfol Talaverón va revisar les indicacions i el finançament de totes les molècules, així com les dosis i les presentacions i aspectes pràctics d’administració i conservació a tenir en compte de la semaglutida injectable (Ozempic i Wegovy), la semaglutida oral (Rybelsus), la Liraglutida y alternatives genèriques (Diavic i Plyzari) i la Tirzepatida (Mounjaro).
Pel que fa al finançament, Talaverón va recordar que no totes les indicacions són finançades pel Sistema Nacional de Salut (SNS).
La farmàcia comunitària clau en el seguiment farmacèutic i en les recomanacions als pacients amb tractament amb arGLP-1
“El seguiment farmacoterapèutic d’un pacient que utilitza agonistes del receptor GLP-1és clau per garantir l’adherència i minimitzar l’abandonament a causa dels efectes secundaris”, va destacar el farmacèutic. En aquest sentit, va especificar que és recomanable centrar els esforços en la gestió de l’estratègia de dosificació i conservació, l’educació en el maneig d’efectes gastrointestinals i el monitoratge de paràmetres clínics.
Per evitar reguany ponderal, Talaverón va recomanar fer exercici de força, consumir aliments rics en proteïna i individualitzar el tractament per trobar la dosi òptima pel pacient, sempre sota prescripció mèdica.
Per tancar la seva exposició, el farmacèutic va recordar que “el fàrmac és una eina més, en l’abordatge del pacient amb obesitat. Ha d’anar acompanyat de canvis d’hàbits nutricional i físic, i la valoració de necessitat d’intervenció psicològica”.
Con el patrocinio de:
