Artículo de Jordi Casas, presidente del Colegio de Farmacéuticos de Barcelona (COFB) y el Consejo de Colegios Farmacéuticos de Cataluña (CCFC)
Estem davant un model pioner en l’Estat que demostra que, quan els farmacèutics treballem de manera coordinada i integrada en el sistema de salut, la beneficiada és la societat. Perquè acostar la medicació hospitalària a través de la farmàcia comunitària no sols significa oferir una atenció més pròxima i accessible, sinó també avançar cap a un sistema sanitari més eficient, més resilient i sostenible.
La professió farmacèutica fa temps que avança en la consolidació d’un model assistencial que posa al pacient en el centre. Aquest recorregut és fruit d’un èxit col·lectiu nascut en els moments més complexos de la pandèmia de la COVID-19, quan la necessitat de protegir els pacients més vulnerables ens va portar a dissenyar nous circuits per a acostar la Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (MHDA) als pacients a través de les farmàcies comunitàries, minimitzant així desplaçaments evitables als centres hospitalaris.
Com a president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) i del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC), vull destacar el valor estratègic d’aquest canvi de paradigma. La innovación farmacoterapéutica ens permet disposar de tractaments cada vegada més avançats per a patologies complexes. Això ens exigeix donar una resposta real a les necessitats dels pacients de rebre aquesta medicació d’ús hospitalari en la seva farmàcia de proximitat, amb totes les garanties de seguretat, traçabilitat i qualitat del servei professional farmacèutic.
Aquesta realitat només és possible gràcies a una coordinació exemplar entre tres pilars fonamentals: els farmacéuticos de hospitales, els de la distribución y los comunitarios. Aquest model de col·laboració és el que ens permet parlar d’una veritable millora en l’accessibilitat. Cada agent assumeix un rol especialitzat que garanteix l’excel·lència del servei: la farmàcia hospitalària manté el control de la dispensació; la distribució farmacèutica garanteix el transport assegurant la traçabilitat i conservació dels fàrmacs; i la farmàcia comunitària assegura la continuïtat de la custòdia del medicament fins al lliurament informat al pacient, posant així de manifest l’accessibilitat i capil·laritat de la xarxa de farmàcies en el territori i la seva proximitat al ciutadà.
Però aquest model no sols millora l’experiència del pacient i optimitza la coordinació entre professionals. També s’ha consolidat com una iniciativa alineada amb un dels grans reptes actuals dels sistemes sanitaris: la sostenibilidad. Un estudi publicat en la revista Sustainable Chemistry and Pharmacy demostra que la distribució de MHDA a través de les farmàcies comunitàries pot reduir gairebé a zero la petjada de carboni dels usuaris del servei. En concret, aquesta recerca realitzada pel Servei de Farmàcia de l’Hospital de la Mar, l’equip de Sostenibilitat ASG del centre i la UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change de ESCI-UPF conclou que un model híbrid, amb part dels usuaris visitant l’hospital i una altra part, la seva farmàcia comunitària, aconsegueix disminuir entre un 47% i un 50% les emissions de CO₂ associades a la recollida de la medicació.
Aquests resultats posen de manifest el valor d’aprofitar una xarxa de farmàcies comunitàries àmpliament implantada en tot el territori. Acostar els tractaments al pacient evita milers de desplaçaments, redueix la càrrega que suposa acudir periòdicament a l’hospital i contribueix a la descarbonització del sistema sanitari.
A més, aquest aspecte cobra especial rellevància si tenim en compte que el nombre de pacients que reben MHDA continua creixent any rere any. Segons l’estudi, a Catalunya ja hi ha més de 300.000 usuaris d’aquesta mena de tractaments i al voltant d’un milió en tota Espanya, per la qual cosa avançar cap a models més eficients i sostenibles és una necessitat cada vegada més evident.
De fet, els pacientes, a més de valorar positivament el servei i la seva accessibilitat, se senten satisfets o molt satisfets amb aquest circuit i, concretament, amb l’atenció rebuda, el temps d’espera i la informació rebuda sobre el tractament. Així ho assenyalava l’estudi realitzat juntament amb l’Hospital de la Mar i la col·laboració del Servei Català de la Salut (CatSalut), publicat en la revista científica Frontiers in Public Health.
Aquesta trajectòria compartida aporta fites històriques per a la nostra professió: d’una banda, el reconeixement formal de l’actuació professional de manera coordinada; i, per un altre, la consolidació del paper de la farmàcia comunitària i la distribució en el circuit assistencial de la medicació hospitalària.
Estem davant un model pioner en l’Estat que demostra que, quan els farmacèutics treballem de manera coordinada i integrada en el sistema de salut, la beneficiada és la societat. Perquè acostar la medicació hospitalària a través de la farmàcia comunitària no sols significa oferir una atenció més pròxima i accessible, sinó també avançar cap a un sistema sanitari més eficient, més resilient i sostenible.
Artículo originalmente publicado en El GlobalFarma, el 29 d’octubre de 2026.
