- L’impacte clínic de la xarxa de farmàcies reflecteix millores en el control de patologies com la hipertensió arterial, la diabetis, l’asma o l’MPOC
Més salut, més cohesió social i més sostenibilitat. És el resultat d’incorporar a la xarxa de farmàcies (22.000 a Espanya ateses per prop de 55.000 farmacèutics) a les estratègies per a millorar l’efectivitat en els sistemes sanitaris. Aquestes són algunes de les conclusions del primero Informe Infarma, titulat “El valor social de la xarxa de farmàcies”, realitzat per la Fundació Weber, i presentat aquest dimarts a Infarma 2026 (Congrés Europeu d’Oficina de Farmàcia i el Saló de Medicaments i Parafarmàcia).
Entre les seves principals dades assenyala que la xarxa de farmàcies millora el control i seguiment de les patologies cròniques com la diabetis, la hipertensió i l’asma i l’MPOC. També es confirma que la intervenció dels farmacèutics és decisiva per a un millor compliment farmacoterapèutic en patologies com, per exemple, les cardiovasculars, on l’evidència plasma pujades en l’adherència del 39 al 62%.
El treball, promogut pels Col·legis de Farmacèutics de Madrid i Barcelona i CloserStil, organitzadors d’Infarma, revisa experiències desenvolupades tant a Espanya com en altres països amb l’objectiu d’oferir una visió realista basada en l’evidència científica publicada des de 2012 sobre el valor clínic, social i econòmic de la xarxa de farmàcies. L’objectiu és avaluar l’aportació dels serveis farmacèutics per a fer front als grans desafiaments sociosanitaris de l’actualitat, com a envelliment, cronicitat, polimedicación, solitud no desitjada.
Millor atenció a la cronicitat i més adherència terapèutica
L’evidència analitzada mostra millores en resultats de salut especialment en programes relacionats amb el seguiment de pacients crònics, el suport a l’adherència terapèutica, la prevenció i la detecció precoç de malalties.
Entre els efectes documentats es troben millores en el control de la pressió arterial (amb increments que passen del 52,9 % al 71,3 %) i altres patologies cròniques com la diabetis, l’asma i l’MPOC. També es constata l’augment de l’adherència terapèutica en patologies com l’asma (del 55 al 85 %) i la diabetis (del 72 al 91 %).
A més, l’informe destaca l’evidència recollida en matèria de prevenció i detecció precoç de malalties. En el cas d’infeccions com el VIH, la participació de la farmàcia en programes de prevenció i detecció precoç permet aflorar més d’un 10 % de nous diagnòstics; en cessació tabàquica, la intervenció dels farmacèutics duplica l’èxit en l’abandó del tabaquisme, i en vacunació, la incorporació de les farmàcies comunitàries millora la cobertura vacunal antigripal del 57 al 80 %, segons l’evidència científica publicada als països on es compta amb el farmacèutic en aquesta mena d’intervencions.
Més cohesió social i qualitat de vida per a persones vulnerables
Les intervencions documentades també evidencien un impacte social destacable, especialment en la millora de la qualitat de vida de col·lectius com les persones majors, els pacients crònics i polimedicats, les persones en situació de solitud i amb patologies mentals i les víctimes de violència de gènere. De fet, el document assenyala que l’atenció farmacèutica permet guanyar fins a un 8,3 % en qualitat de vida i podria pujar fins al 15 % si s’impulsessin més serveis farmacèutics.
En matèria de cohesió social i accés a serveis sanitaris destaca especialment el paper de les farmàcies rurals, que són un element imprescindible en entorns on hi ha menys disponibilitat mèdica i on el valor de la farmàcia augmenta en programes de salut pública.
Impacte en el PIB i estalvis per al sistema sanitari
Des del punt de vista econòmic, l’informe conclou que determinats serveis farmacèutics comunitaris generen valor per al sistema sanitari en reduir hospitalitzacions evitables, millorar l’ús dels medicaments i reforçar les activitats de prevenció.
L’evidència internacional analitzada situa l’impacte econòmic agregat d’aquests serveis entre el 0,04% i el 0,38% del producte interior brut (PIB) en països amb sistemes sanitaris comparables.
A Espanya, una major participació de les farmàcies podria aportar un estalvi d’entre 600 i 5.700 milions d’euros anuals en funció dels serveis farmacèutics que s’impulsin. No obstant això, l’informe subratlla que tots aquests beneficis depenen en gran manera del disseny i la implantació de les iniciatives. Els resultats són més consistents quan es tracta de serveis professionals estructurats, avaluables i integrats en els circuits assistencials del sistema sanitari.
En vista d’aquestes evidències, el document proposa un decàleg de recomanacions dirigides a reforçar també la col·laboració de la xarxa de farmàcies amb la resta dels professionals sanitaris i nivells assistencials. Aquestes recomanacions van des d’avançar cap a una major integració funcional i sistemàtica de la farmàcia comunitària en els circuits assistencials del sistema sanitari fins a integrar de manera progressiva les activitats de prevenció i detecció precoç desenvolupades des de la farmàcia comunitària en les estratègies de salut pública, passant per la priorització dels serveis farmacèutics comunitaris en àmbits on l’evidència clínica i econòmica mostra major impacte en resultats en salut i eficiència.
