El passat 19 de novembre, al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) es va celebrar una nova sessió en el marc del cicle de conferències Trending Topics en nutrición “Osteosarcopènia: Recomanacions d’exercici físic des de la farmàcia comunitària”, con el patrocinio de Microcaya . La formació va comptar amb la participació de Felipe Isidro, llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i Esport, INEFC (Universitat de Barcelona), catedràtic d’educació física i CEO de Physical Exercise & Health Consulting; i Natalia Zaldua, del departament científic i formatiu de Microcaya i experta en bioimpedància InBody. Oscar Llansó, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB, va moderar la formació.
Los objetivos de la conferència, adreçada a farmacèutics/ques comunitaris/es, van ser conèixer l’impacte de l’exercici físic sobre la salut, recomanar l’exercici físic com a part de la intervenció farmacèutica i intervenir des de l’oficina de farmàcia per a millorar la salut funcional de la población.
Com prevenir l’osteosarcopènia
Durant la seva ponència, Felipe Isidro va explicar què és l’osteosarcopènia: “La paraula uneix dues coses que una és perfectament una causa de l’altre, com és la pèrdua de massa muscular i òssia. Les dues entitats no estan diferenciades, tot i que una pot ser més greu que l’altre. Així i tot, és impossible que no vagin sempre juntes”.
El catedràtic d’educació física va destacar la importància de fer exercici físic per evitar patir osteosarcopènia: “La població va augmentant l’esperança de vida amb el pas del temps i cada vegada hi haurà més persones amb més de 65 anys. La societat s’ha de preparar per a un diluvi no només d’edat, sinó també de patologies. L’única manera d’evitar–ho és que aquestes persones previnguin el que els hi pot passar”.
Per aconseguir que els pacients puguin fer exercici regularment, va recordar la importància “d’entendre les barreres del pacient y la seva situació. A partir d’aquí, s’han de buscar solucions”. En aquest sentit, va puntualitzar que el pacient “ha de tenir la convicció de no pensar en un cos perfecte, sinó pensar en un cos sa”.
A continuació, va posar com a exemple diferents casos de pacients d’edats avançades, descrivint els exercicis que des de la farmàcia comunitària se’ls hi havia recomanat. Amb qüestió de poques setmanes, s’arribava a veure una millora notable, demostrant la importància de l’exercici per combatre l’osteosarcopènia.
Freqüències i tipologies d’exercicis
En cuanto al paper dels farmacèutics comunitaris lligats a les recomanacions d’exercici físic, Natalia Zaldua va indicar que “dues persones poden tenir la mateixa alçada i pes, arribant a tenir un índex de massa corporal (IMC) similar, però la seva composició corporal pot ser molt diferent”. En quant a la freqüència a l’hora de fer els exercicis, va recordar “la importància de marcar al pacient el nombre de sessions per setmana y el nombre d’unitats per sessió: “És fonamental entrenar accions motrius bàsiques, com és l’estirament de cames i la tracció de braços. A partir d’aquí, es poden crear circuits combinant ambdós exercicis”.
A més, l’experta va deixar clar que “l’excés de pes i hàbits no saludables en el mateix professional de la salut acaben afectant negativament a la credibilitat, confianza y adherencia al tractament per part del pacient”.
Per acabar, els dos ponents van completar la jornada exposant una sèrie de casos prácticos per a que els professionals practiquessin i poguessin dir les seves pròpies conclusions i valoracions.
Con el patrocinio de:
