NOTES DE PREMSA NOTES DE PREMSA

Infarma Jornadas Digitales COVID-19 finaliza su segundo día abordando la situación actual de las pruebas de diagnóstico
  • La conferencia corrió a cargo de Jordi Vila, jefe del Servicio de Microbiología del Centro de Diagnóstico Biomédico del Hospital Clínic de Barcelona, y estuvo moderada por Lluïsa Juan, vocal de Análisis del COFB
  • Durante su intervención, el doctor abordó aspectos como las características óptimas de un test de diagnóstico microbiológico, las principales técnicas que se utilizan actualmente y la posibilidad de contar con la saliva como muestra clínica
  • Durante las conferencias programadas para el segundo día de Infarma Digital, se contó con la asistencia virtual de más de 3.000 profesionales

Barcelona/Madrid, 19 de junio. La situación actual de las pruebas de diagnóstico fue otro de los grandes temas que se abordó durante el segundo día de Infarma Jornadas Digitales COVID-19, que contó con la asistencia virtual de más de 3.000 profesionales. La conferencia, moderada por Lluïsa Juan, vocal de Análisis del COFB, estuvo a cargo de Jordi Vila, jefe del Servicio de Microbiología del Centro de Diagnóstico Biomédico del Hospital Clínic de Barcelona.

Características óptimas de un test de diagnóstico microbiológico y tipos de muestras clínicas

Para Jordi Vila, las características óptimas de un test de diagnóstico microbiológico serían “una elevada sensibilidad y especificidad; en segundo lugar, que sea rápido -en minutos mejor que horas-; que tenga una buena capacidad para procesar un elevado número de muestras; si es automatizable, mucho mejor, y, por último, barato”.

En cuanto a la muestra clínica, el doctor remarcó que “para un diagnóstico óptimo es crucial una buena recogida de la muestra”. Concretamente, los diversos tipos de muestra que podemos recoger a día de hoy para el diagnóstico de la COVID-19 son los siguientes –ordenados de menor a mayor rentabilidad–: el frotis orofaríngeo (32%), el frotis nasofaríngeo (63%), el esputo (72%) y las muestras de las vías respiratorias bajas (92%). “Todas estas muestras deben tomarse con las máximas medidas de bioseguridad, es decir, la persona que toma la muestra tiene que utilizar un equipo de protección individual”, añadió el jefe del Servicio de Microbiología del Centro de Diagnóstico Biomédico del Hospital Clínic de Barcelona.

Principales técnicas para el diagnóstico microbiológico de la COVID-19

El Dr. Vila centró su exposición en las tres técnicas que se utilizan fundamentalmente en la actualidad para el diagnóstico microbiológico de la COVID-19: la RT-PCR (PCR a tiempo real con transcripción reversa) y la detección de antígenos virales, ambas consideradas como herramientas de diagnóstico directo; por otro lado, también disponemos de una prueba de diagnóstico indirecto, mediante la detección de anticuerpos frente a SARS-CoV2, que pueden ser inmunoglobulinas A, M o G.

RT-PCR (PCR a tiempo real con transcripción reversa)

Tal y como explicó el doctor, la PCR sigue siendo a día de hoy el método más utilizado para detectar SARS-CoV-2, ya sea mediante sistemas integrados, cuando necesitamos un diagnóstico rápido (el resultado se obtiene en menos 1 hora), teniendo en cuenta que solo se pueden procesar pocas muestras a la vez; o bien con plataformas específicas, que permiten procesar un gran número de muestras, pero el resultado tarda entre 4 y 5 horas. 

Otro aspecto a tener en cuenta es que la PCR puede dar falsos negativos que pueden estar asociados a diversos factores: la mala calidad de la muestra, si se recogió tarde o muy temprano en la infección, o si no fue manipulada y enviada adecuadamente. También encontramos factores inherentes a la prueba, como la presencia de inhibidores de la PCR en la muestra o mutaciones en el gen que se está amplificando.

Detección de antígenos y de anticuerpos

La detección de antígenos, para Jordi Vila, habría sido un enfoque ideal para un diagnóstico rápido si la sensibilidad hubiera sido mucho mayor. Por otro lado, el doctor concluyó que la detección de anticuerpos podría ser un ensayo complementario para el diagnóstico si la sensibilidad es superior al 80% y si el paciente ha sido sintomático durante más de cinco días.

La saliva como muestra clínica

Durante su intervención, el jefe del Servicio de Microbiología del Centro de Diagnóstico Biomédico del Hospital Clínic de Barcelona hizo referencia a un estudio reciente donde se quería ver la rentabilidad que tenía la saliva como muestra. “La saliva es mucho más sencilla de conseguir, la puede obtener el mismo paciente, la persona no hace falta que se ponga un EPI e incorporamos otra modificación: en lugar de extraer el RNA, solo calentábamos la muestra y la sometíamos a PCR”, explicó. “Si la muestra estaba recogida antes de los 9 días de empezar con la sintomatología, la sensibilidad era de un 90% y el valor predictivo negativo de un 98,7%”, detalló.

Para Jordi Vila, los resultados de este estudio presentan tres grandes ventajas: reducción del tiempo de espera a 40 minutos, disminución de los costes y el hecho de combinar una prueba con un alto valor predictivo negativo y la logística simplificada de la recolección de muestras, ya que los pacientes proporcionan las muestras de saliva sin necesidad de EPI, sería especialmente útil para descartar infección en tiempos de baja incidencia y también en entornos de bajos recursos.

 

 

 

 


“El tratamiento precoz de la COVID-19 podría evitar la progresión a la fase de neumonía y reducir la mortalidad de forma muy significativa”
  • Son declaraciones del Dr. Bonaventura Clotet, durante la conferencia “Investigación contra el SARS-CoV-2: la estrategia de ‘test&treat’”, que tuvo lugar ayer en el marco de Infarma Jornadas Digitales COVID-19 y que moderó Cristina Roure, vocal de Hospitales del COFB
  • El jefe del Servicio de Enfermedades Infeccionas del Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona hizo un repaso de la situación actual de la enfermedad provocada por el SARS-CoV-2, así como de las investigaciones para lograr un tratamiento y la importancia de iniciarlo los primeros días de la enfermedad
  • Durante las conferencias programadas para el segundo día de Infarma Digital, se contó con la asistencia virtual de más de 3.000 profesionales

Barcelona, 19 de junio de 2020. ¿Qué sabemos por ahora de la enfermedad provocada por el SARS-CoV-2?, ¿Qué investigaciones se están llevando a cabo para conseguir un tratamiento?, ¿Cuándo se conseguirá una vacuna? Estas fueron algunas de las cuestiones que el Dr. Bonaventura Clotet, jefe del Servicio de Enfermedades Infeccionas del Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona y director del IrsiCaixa, abordó durante su la conferencia inicial del segundo día de Infarma Jornadas Digitales COVID-19, que siguieron virtualmente más de 3.000 profesionales. Cristina Roure, vocal de Hospitales del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, fue la encargada de moderar la sesión.

La importancia de iniciar un tratamiento para los primeros días de la enfermedad

Desde que una persona se infecta por SARS-CoV-2 hasta que aparecen los primeros síntomas, pasan entre 4 y 5 días. Además, según detalló el doctor, entre 2 y 3 días hasta que aparecen los síntomas se está en una fase de eliminación de una cantidad de virus por las secreciones nasales que es lo que puede contaminar a las personas que están alrededor del infectado, que no es consciente de que lo está.

En relación con el tratamiento del SARS-CoV-2, el doctor apuntó que “lo ideal sería que, en la fase inicial, cuando la infección acaba de debutar, se inicie una terapia que tiene que ver con el test&treat. Con otro tipo de patologías se esperaría a que fuese más severa para iniciar el tratamiento, pero en una infección vírica hay que empezar el tratamiento, si lo hay, en los primeros momentos de la infección, y para ello hay que disponer de fármacos que nos ayuden”.

Comenzar el tratamiento en el inicio de la infección “nos ayudaría a evitar la progresión a estadios más avanzados y reducir la elevada tasa de mortalidad”, destacó. En definitiva, “si tenemos claro que el tratamiento puede ser precoz, se puede evitar la progresión a la fase de neumonía y reducir la mortalidad de forma muy significativa”.

Por otro lado, el Dr. Clotet destacó la importancia de la investigación para lograr una vacuna: "Debemos desarrollar una vacuna que permita tener un modelo que evite próximos brotes de infección por SARS-CoV-2". Y añadió: "En el mundo hay 90 grupos que están trabajando en ello y hay mucho intercambio de información." Aunque el primer modelo de vacuna no estará disponible hasta otoño, habrá que descartar que no se produzca un efecto paradójico por el que las personas vacunadas experimenten un aumento de la enfermedad, mediada por la propia vacuna o la generación de ciertos anticuerpos.

Mientras no haya vacuna, el investigador se mostró partidario de  continuar con el uso de mascarillas, mantener las distancias físicas y aplicar medidas higiénicas, así como el confinamiento selectivo cuando se necesario.

Contextualización del SARS-Cov-2 y sintomatología

El Dr. Clotet expuso que los coronavirus son unos virus muy frecuentes que causan enfermedades comunes como el resfriado y detalló que el SARS (Síndrome Agudo Respiratorio Severo, por sus siglas en inglés) apareció el año 2002 en China; que los primeros casos de MERS (Síndrome Respiratorio de Oriente Medio, por sus siglas en inglés) aparecieron en 2012 en Arabia Saudita y que, a finales de 2019, se conocieron en la ciudad china de Wuhan los primeros casos de SARS-CoV-2. A causa de la globalización, el virus se extendió rápidamente a otros países.

El investigador resaltó que la enfermedad por el SARS-CoV-2 tiene en un 80% de los casos un pronóstico benigno y hay un 20% que puede evolucionar mal y tener una mortalidad elevada. En nuestro caso, según detalló, la mortalidad ha sido superior al 10%.

En cuanto a la sintomatología de la COVID-19, destacó la fiebre, el malestar general y la cefalea, así como la anosmia o trastorno olfatorio y gustativo, que puede aparecer hasta en el 40% de las personas que se infectan. Por otro lado, también hizo referencia a otros tipos de síntomas: tos seca, diarrea, dolor muscular y articular, cansancio y lesiones cutáneas.


La farmacia comunitaria, clave para notificar sospechas de reacciones adversas relacionadas con tratamientos utilizados en la COVID-19
Manel Rabanal, jefe de la Sección de Vigilancia y Publicidad de los Medicamentos del Departament de Salut de la Generalitat, desgranó en el marco de las Jornadas Digitales Infarma COVID-19 algunos datos generales de farmacovigilancia en pacientes con COVID-19
 
En la conferencia, que contó con más de 1.100 asistentes y estuvo moderada por Aina Surroca, vocal de la Junta de Gobierno del COFB, también se destacó que los farmacéuticos comunitarios tienen un papel fundamental en la vigilancia activa de los pacientes que hayan tenido la enfermedad 
 
Entre el 1 de marzo y el 31 de mayo de 2020, hubo 236 casos de sospecha de reacciones adversas
 
 
 
Barcelona, 18 de junio de 2020. ¿Qué efectos secundarios a los tratamientos se empiezan a conocer en el paciente postcovid? Esta fue la pregunta a la que dio respuesta Manel Rabanal, jefe de la Sección de la Vigilancia y la Publicidad de los Medicamentos del Departament de Salut, en el marco de la primera jornada de Infarma Jornadas Digitales COVID-19. La ponencia, moderada por Aina Surroca, vocal del COFB, contó con la asistencia virtual de más de 1.100 profesionales

Más de 80 ensayos clínicos en España, pero todavía sin evidencia para recomendar un tratamiento para el SARS-CoV-2
A lo largo de su intervención, Rabanal dejó claro que todavía no existe evidencia procedente de ensayos clínicos controlados -en España se están desarrollando más de 80- que permitan recomendar un tratamiento para el SARS-CoV-2 y que algunos de los tratamientos disponibles son moléculas de nuevo desarrollo y otras son usos nuevos de medicamentos ya autorizados en otras indicaciones. Por otro lado, también destacó que la posología que se está utilizando en pacientes con SARS-CoV-2 es la misma que la recomendada en alguna o todas las indicaciones autorizadas para esos medicamentos. 
 
Rabanal, a su vez, recordó que es importante tener presente que las características basales de los pacientes con COVID-19 difieren de  las de aquellos otros que utilizan estos fármacos en sus indicaciones autorizadas, pudiendo afectar también al perfil de reacciones adversas de estos fármacos en dichos pacientes.
 
Datos generales de farmacovigilancia en pacientes con COVID-19
El Sistema Español de Farmacovigilancia de Medicamentos de Uso Humano revisa semanalmente las notificaciones de sospechas de reacciones adversas que se reciben relacionadas con los tratamientos que se están utilizando para el SARS-CoV-2.

Manel Rabanal expuso que, entre el 1 de marzo y el 31 de mayo de 2020, hubo 236 casos de sospecha de reacciones adversas. De ellos, un 92% fueron notificados a los centros autonómicos de farmacovigilancia y un 99% fueron comunicados por profesionales sanitarios. El 36% de casos de sospecha eran pacientes mayores de 65 años, un 74% correspondía a varones y el 92% de los casos fueron graves. 

Los 3 medicamentos que podrían estar más implicados en las reacciones adversas de pacientes con COVID-19
 
Hidroxicloroquina
 
La hidroxicloroquina podría estar implicada en un 75,4% del total de 236 casos del estudio. 

Rabanal apuntó que los principales efectos adversos de la cloroquina/hidroxicloroquina son gastrointestinales (náuseas, vómitos, diarrea), dermatológicos, cardíacos, hematológicos, neuropsiquiátricos, metabólicos, oculares y hepatobiliares. 
En relación con los efectos adversos de tipo cardíaco apuntó que se comunicaron 27 casos de arritmias cardíacas en pacientes tratados con hidroxicloroquina. Por lo que hace referencia a los casos de trastornos psiquiátricos en pacientes en tratamiento con este mismo medicamento, Rabanal destacó que se produjeron 9 casos graves de trastornos psiquiátricos, de los cuales 7 no tenían antecedentes. 

Lopinavir/Ritonavir

El lopinavir/ritonavir podría estar implicado en un 32,6% del total de 236 casos del estudio.

El jefe de la Sección de la Vigilancia y la Publicidad de los Medicamentos del Departament de Salut destacó que se trata de un inhibidor de la proteasa del VIH, indicado en combinación con otros agentes antirretrovirales para el tratamiento del VIH y que ha sido el tratamiento recomendado por las autoridades sanitarias chinas durante la crisis en este país. Las reacciones más frecuentes o conocidas que describió Rabanal fueron las siguientes: diarrea, náuseas, vómitos, alteraciones de la glucosa, hipertrigliceridemia e hipercolesterolemia, ansiedad, cefalea, aumento tensión arterial, hepatitis, erupciones cutáneas, mialgias, pancreatitis, infección del tracto respiratorio superior y discrasias sanguíneas. 

En pacientes tratados con este fármaco se describieron 13 casos graves de trastornos renales. No obstante, según apuntó Rabanal, en la mayoría de los casos aparecen combinaciones de más de 2 medicamentos. Y añadió que la insuficiencia renal está descrita en la ficha técnica de los medicamentos que contienen lopinavir/ritonavir, pero no es descartable la propia enfermedad.

Tocilizumab

El tocilizumab podría estar implicado en un 29,2% del total de 236 casos del estudio.

El fármaco tocilizumab está autorizado para el tratamiento de la artritis reumatoide y el síndrome de liberación de citoquinas asociado al tratamiento con CART. Sus reacciones adversas más frecuentes o conocidas son infecciones graves, complicaciones de la diverticulitis, reacciones de hipersensibilidad, neutropenia y/o trombocitopenia y riesgo de sangrado y daño hepático. En pacientes tratados con este fármaco se describieron 17 casos de hipofibrinogenemia, siendo en 8 casos el único medicamento sospechoso.

El papel de los farmacéuticos en la notificación de reacciones adversas de los medicamentos

En la parte final de su intervención, Rabanal puso de relieve que los farmacéuticos comunitarios están teniendo un papel fundamental en la vigilancia activa de los pacientes que hayan tenido la enfermedad y a la hora de notificar las sospechas de reacciones adversas relacionadas con tratamientos utilizados en la COVID-19. 

Siempre que sea posible, Rabanal destacó que es importante reflejar: la edad y el sexo del paciente; el nombre del medicamento, la dosis, la duración e indicación terapéutica; otros medicamentos que esté tomando el paciente (además de los sospechosos); los antecedentes clínicos relevantes y el estado del paciente debido a la COVID-19 en el momento de la reacción adversa y, finalmente, una descripción de la reacción adversa con fecha de inicio y final, así como la situación en el momento de la notificación. 
 
 

Més de 600 inscrits al webinar d'Àgora Sanitària sobre la situació actual dels estudis i resultats en el tractament de la COVID-19
  • Una de les principals conclusions d'aquesta conferència online, impartida per Santiago Grau, farmacèutic clínic de l'Hospital del Mar de Barcelona, va ser que el fet d'anar coneixent més detalls sobre el comportament d'aquesta malaltia és clau per poder adaptar les estratègies terapèutiques
  • L'activitat, patrocinada per Menarini, va comptar amb una metodologia participativa, ja que el ponent va dedicar la segona part de l'acte a resoldre específicament les preguntes sobre el tractament de la COVID-19 que prèviament havien enviat els inscrits
  • Els assistents, a través d'una enquesta, han realitzat una valoració molt positiva, tant per la temàtica triada i el contingut explicat, com pel ponent que la va impartir i l'aplicabilitat pràctica en el dia a dia


Barcelona, 16 de juny de 2020. Quina és la situació actual dels estudis i resultats en el tractament de la COVID-19? Aquesta va ser la pregunta a la qual va donar resposta el webinar interactiu que va impartir el passat 11 de juny Àgora Sanitària –la plataforma de formació online dels Col·legis de Farmacèutics de Barcelona i Madrid–, amb el patrocini de Menarini. La conferència va comptar amb més de 600 inscrits procedents de tot Espanya, que exercien en diferents àmbits de la farmàcia, principalment, atenció primària, hospitals i farmàcia comunitària.

Conèixer el comportament de la COVID-19, clau per a adaptar les estratègies terapèutiques

Durant la conferència, Santiago Grau, farmacèutic clínic de l'Hospital del Mar de Barcelona, membre destacat del PROA i expert en malalties infeccioses, va presentar els últims estudis i estratègies en el tractament farmacològic de la COVID-19, repassant els resultats obtinguts fins al moment i les perspectives futures, i abordant la controvèrsia generada al voltant de fàrmacs com la hidroxicloroquina. Una de les principals conclusions a les quals va arribar Grau durant la seva exposició, que va estar moderada per Cristina Roure, vocal d'Hospitals del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, va ser que el fet d'anar coneixent més detalls sobre el comportament d'aquesta malaltia és clau per a poder adaptar les estratègies terapèutiques. Al seu torn, l'activitat es va basar en una metodologia participativa, ja que el ponent va dedicar la segona part de l'acte a resoldre específicament les preguntes sobre el tractament de la COVID-19 que prèviament havien enviat els inscrits.

Valoració molt positiva per part dels assistents

Els assistents, a través d'una enquesta, han realitzat una valoració molt positiva de la conferència, tant per la temàtica triada i el contingut explicat, com pel ponent que la va impartir i l'aplicabilitat pràctica en el dia a dia. Concretament, han destacat sobretot el fet poder disposar d'informació actualitzada en un moment en el qual les dades sobre aquest tema són confuses i la necessitat d'estar formats en aquest camp per a poder aclarir els dubtes que plantegen els pacients.

Altres aspectes que han remarcat en les seves opinions, han estat el “poder estar al dia de les últimes novetats”, accedir a “informació de rigor per part de professionals extremadament qualificats”, així com el fet de contestar  preguntes concretes realitzades pels alumnes, “ja que respon a la informació que es necessita i interessa".

“Atès que és un tema de gran actualitat i que evoluciona constantment, vam creure que era necessari realitzar una conferència que actualitzés els coneixements del farmacèutic, tant des del punt de vista de l'estratègia terapèutica que s'està seguint en les diferents fases de la malaltia, com dels estudis clínics i els avanços en el tractament. Així mateix, poder realitzar aquesta formació a través d'un portal consolidat com és Àgora Sanitària i, a més, en format webinar, ha estat de gran ajuda per tal de  facilitar l'assistència”, explica Cristina Roure, vocal d'Hospitals del COFB i moderadora de l'acte.

Per Ignacio González, director general de Menarini España, “Àrea científica Menarini és reconeguda en l'entorn sanitari com a pionera, referent i líder en formació continuada per a professionals de la salut. En els seus gairebé 30 anys de trajectòria, s'han impartit més de 21.000 activitats de formació en les quals han participat més de 32.000 professionals com a ponents i altres 530.000 han ampliat els seus coneixements. Per a nosaltres és un gran estímul poder secundar i contribuir a la formació mèdica de qualitat al nostre país”.

Aposta pel format de webinar interactiu

Aquesta activitat s'emmarca en l'aposta que ha realitzat Àgora Sanitària per oferir nous formats formatius, incorporant al seu ampli catàleg la modalitat de webinar. L'objectiu d'aquest nou format és oferir formacions específiques i interactives, de no més d'una hora i mitja, que donin resposta a qüestions actuals de la professió farmacèutica i que serveixin de complement a les formacions de més llarga durada que es troben al portal.

Sobre Àgora Sanitària

El portal de formació online Àgora Sanitària va néixer fa més d'una dècada de la voluntat dels Col·legis de Farmacèutics de Madrid i de Barcelona per  promoure i garantir les competències del professional sanitari. Tots dos col·legis reuneixen una llarga trajectòria en projectes de formació i coincideixen en la importància de tenir una plataforma d'aprenentatge que faciliti la formació continuada dels professionals sanitaris.

En aquests 10 anys, més de 20.000 farmacèutics i altres professionals s'han instruït en programes formatius enfocats a millorar la pràctica diària, com són la dispensació i seguiment farmacoterapèutic, la indicació farmacèutica davant  símptomes menors, el consell nutricional, la dermofarmàcia o la gestió de la pròpia farmàcia.

Sobre Menarini Espanya

Menarini és un grup farmacèutic internacional amb més de 125 anys d'història que està  present en més de 136 països de tot el món. Menarini España és una de les filials estratègiques del grup, amb una producció de 58 milions d'unitats de medicaments a l'any i una plantilla de 760 treballadors i treballadores. La seva seu a Badalona, amb una superfície de 13.000 m², inclou la planta de producció i un dels set centres d'I+D+i que el Grup Menarini Internacional té a tot el món. Menarini, present a Espanya des de fa 55 anys, se situa entre les 15 primeres empreses del sector farmacèutic espanyol. L’any 1979 Menarini va decidir expandir la seva activitat a Llatinoamèrica, avui dia és present amb filials a Mèxic, Colòmbia, el Perú, i Centreamèrica i el Carib; així mateix gràcies a acords comercials, també es distribueixen productes a l'Argentina, el Brasil, Xile i l'Equador. Un dels compromisos més forts adquirits per Menarini al llarg dels seus 60 anys a Espanya és la formació continuada dels professionals sanitaris. Fruit d'això, l’any  1990, va néixer l’Àrea científica Menarini, l'objectiu principal de la qual és impartir formació de qualitat en l'àmbit de la salut.


El paper del farmacèutic durant la crisi de la COVID-19, clau per assegurar la medicació als pacients, evitar desplaçaments innecessaris als centres sanitaris i protegir la població
Els farmacèutics han estat a primera línia durant la crisi sanitària provocada per la COVID-19. Com a professionals sanitaris de referència i més pròxims als ciutadans han atès i informat la població, resolent consultes sobre la seva salut, i també s’han coordinant  amb l’Administració per descongestionar el sistema sanitari 
 
A través de les farmàcies, s’han posat en marxa diferents iniciatives amb l’objectiu de fer arribar la medicació a persones vulnerables amb la creació d’una xarxa de voluntaris o de facilitar l’accés de la població a les mascaretes, en un moment en què hi havia escassetat d’aquest producte
 
La coordinació de la xarxa de farmàcies, juntament amb el model de recepta electrònica establert a Catalunya, han permès aplicar amb celeritat circuits excepcionals i que la professió farmacèutica sigui un pilar cabdal en el sistema sanitari
 
S’ha posat de manifest un cop més la important tasca que els farmacèutics realitzen des dels diferents àmbits d’actuació de manera coordinada, amb l’objectiu de donar resposta amb compromís i responsabilitat als reptes que ha generat aquesta crisi sanitària.
 

Barcelona, 12 de juny de 2020.  Els farmacèutics, com a professionals sanitaris més pròxims als ciutadans, han estat a primera línia durant la pandèmia provocada per la COVID-19. En la gestió d’aquesta crisi sanitària, han realitzat un esforç extraordinari més enllà de la feina que ja realitzen en el seu dia a dia, implicant-se en diferents iniciatives impulsades conjuntament amb l’Administració i treballant per garantir l’accés al medicament, la protecció de tota la població i atendre les seves necessitats amb les màximes garanties.

Què s’ha aconseguit amb l’actuació dels farmacèutics durant la COVID-19?

S’ha fet arribar  la medicació als pacients vulnerables amb la creació d’una xarxa de voluntaris

Per fer arribar la medicació a persones grans i vulnerables que no podien sortir de casa per anar a recollir-la a la farmàcia, des del CCFC, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la Universitat Ramon Llull, s’ha creat una xarxa de voluntaris formada inicialment per estudiants de farmàcia i col·legiats que no estaven podent desenvolupar la seva activitat laboral amb normalitat. Posteriorment, altres col·lectius com els esportistes, a través de la UFEC, s’han sumat a aquesta iniciativa. En total, més de 135 voluntaris a Catalunya han realitzat més de 770 serveis requerits per prop de 150 farmàcies.

D’altra banda, a través de la farmàcia comunitària, s’han apropat els Medicaments Hospitalaris de Dispensació Ambulatòria (MHDA) al domicili del pacient en col·laboració amb la farmàcia hospitalària, quan aquesta ho ha sol·licitat. En el marc d’aquest projecte, que ha comptat també amb la implicació de la distribució, s’han lliurat prop de 3.000 medicaments.

S’ha garantit la prestació farmacèutica als Hotels-Salut

En el marc de la situació excepcional generada per la COVID-19, el Departament de Salut ha habilitat els anomenats Hotels-Salut per acollir pacients lleus que se'ls havia donat l'alta hospitalària. Les farmàcies comunitàries també s’han implicat en aquest projecte dispensant medicaments a 1.795 pacients (11.453 dispensacions) –fins al 31 de maig-, i proveint-los de material sanitari gràcies a la col·laboració de la distribució farmacèutica i les donacions de diferents empreses.

S’han evitat desplaçaments innecessaris als centres sanitaris

La gestió del pla de medicació a les farmàcies ha evitat més d’un milió de visites als centres sanitaris. Això ha estat possible gràcies a la mesura implementada pel Servei Català de la Salut, conjuntament amb el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC), que permetia que els usuaris poguessin anar directament a la farmàcia, amb o sense el pla de medicació.

Concretament, des de mitjans de març fins al 31 de de maig, a les farmàcies s’han reimprès més  d’1.700.000 plans de medicació, ja fos perquè el que tenia l’usuari no era vigent o bé perquè no en portava cap, de manera que s’ha garantit l’accés a la continuïtat del tractament o a nova medicació prescrita sense haver de desplaçar-se al CAP.

També s’ha permès que als pacients crònics amb prescripcions de llarga durada i que requerien renovar-la, se’ls pogués continuar dispensant els tractaments sense necessitat d’anar al CAP. En total, a les farmàcies s’han atès més de 79.800 pacients crònics.

D’altra banda, per evitar desplaçaments innecessaris dels pacients, i de manera excepcional, s’han habilitat diferents sistemes per tal de verificar i dispensar les receptes privades de manera virtual amb total seguretat.

S’ha protegit a la població gràcies a la campanya Mascareta /Salut

Amb l’objectiu de facilitar l’accés a les mascaretes a tota la població, en un moment en què hi havia escassetat d’aquest producte, el CCFC i el Departament de Salut de la Generalitat van impulsar la campanya Mascareta /Salut. Actualment, des de la xarxa de 3.227 farmàcies catalanes ja s’han distribuït a la població més de 8 milions de mascaretes sanitàries. La primera mascareta és gratuïta per tots els ciutadans, les següents es poden adquirir a un preu de 0,76 cèntims/unitat, sense cap marge de benefici per l’oficina de farmàcia ni per la distribució. 

Compromís i responsabilitat de la professió farmacèutica davant la crisi sanitària

Durant aquesta situació excepcional, s’ha posat de manifest un cop més la important tasca que els farmacèutics realitzen des dels diferents àmbits d’actuació de manera coordinada –farmàcia comunitària, distribució, indústria, hospitals, anàlisis, atenció primària i salut pública, entre altres-, amb l’objectiu de donar resposta amb compromís i responsabilitat als reptes que ha generat aquesta crisi sanitària. Al seu torn, s’ha constatat que el model de recepta electrònica establert a Catalunya permet que la xarxa de farmàcies sigui un pilar cabdal en el sistema sanitari.