NOTES DE PREMSA NOTES DE PREMSA

Col·laboració entre la Farmàcia i l'Administració sanitària per abordar problemes de salut pública
  • Presenten a Infarma Madrid 2022 els resultats del projecte liderat per Salut Pública de la Comunitat de Madrid al costat dels farmacèutics comunitaris de Velilla de San Antonio

 

Madrid, 7 d'abril. La col·laboració entre la Farmàcia i l'Administració sanitària per abordar problemes de salut pública en la lluita contra les malalties de transmissió vectorial provocades pel mosquit tigre o la mosca negra ha centrat el debat de la taula celebrada en el marc d’Infarma Madrid 2022, en la qual es van presentar els resultats del projecte liderat per Salut Pública de la Comunitat de Madrid al costat dels farmacèutics comunitaris de Velilla de San Antoni.

Moderada per Raquel Casado Álvaro, vocal en funcions de Titulars de Farmàcia Rural del COFM i Susana Belmonte Cortés, vocal en funcions de Salut Pública i/o en l'Administració del COFM, la taula ha comptat amb la participació de José María Ordoñez Iriarte, tècnic de suport de Salut Pública de la Comunitat de Madrid; Rocío García de Paz, farmacèutica titular a Velilla de San Antoni, i Immaculada Castillo Lozano, adjunta a la Direcció Tècnico-Professional del COFM, els quals han destacat la gran preocupació que suposa per la salut pública l'increment del mosquit tigre, que és vector de antropozoonosis com el dengue, zika o chikungunya, i de la mosca negra, que “fins i tot no sent vector de zoonosi genera multitud de problemes per a la salut”.

“Els vectors suposen una amenaça per als països que pensàvem que estàvem lliures d'aquest problema. Ara sabem que hem de posar l'accent per controlar-lo perquè ja tenim casos de dengue transmès per mosquit tigre a Espanya”, va comentar José María Ordoñez, qui dona suport a una estratègia de salut pública basada en la intervenció sobre la transmissió mitjançant accions basades en la informació i protecció. “És aquí on incardinaria el treball realitzat per les companyes farmacèutiques de Velilla de San Antonio i destaco la importància de la formació dels professionals sanitaris a l'hora d'aconsellar i dispensar repel·lents”, comenta el Doctor en Salut Publica.

Durant la seva intervenció, va defensar la intervenció de la farmàcia comunitària en salut pública: “Històricament la farmàcia ha tingut funcions importants en salut pública, però s'han difuminat i ara hem d'assenyalar la importància dels serveis farmacèutics en l'assistència a la salut pública de la població. La farmàcia té un paper rellevant per amplificar el missatge que transmetem des de l'administració i que nosaltres sols no podem traslladar. Per això és tan significatiu el projecte que realitzem conjuntament a Velilla de San Antonio”.

El 2018 es va descobrir que Velilla de San Antonio era un enclavament propici per al mosquit tigre, “per la qual cosa se'ns va oferir l'oportunitat de participar en un grup de treball multidisciplinari en el qual estaven representades diferents administracions, Medi Ambient, Conselleria de Sanitat, Centre de Salut i Direcció General de Salut Pública, entre altres”, recorda Rocío García de la Paz, qui va participar directament amb l'objectiu de realitzar un pla de seguiment i control del mosquit tigre.

Després d'identificar el focus de cria dins del municipi, l'equip va dissenyar una enquesta per a recopilar les dades necessàries per facilitar la informació sanitària adequada per fer front al problema. Per això es van organitzar jornades per a informar sobre mesures preventives per  evitar noves cries i mesures per a prevenir les picades. “La nostra funció principal va ser informar sobre l'ús responsable dels repel·lents, per això els donàvem un tríptic específic”, comenta Rocío García, qui va destacar l'eficàcia de les mesures, una vegada que “s'ha reduït la incidència progressivament, especialment l'últim estiu i és notable la gratitud de la població per l'operativitat del grup de treball”.

Per part seva, Inmaculada Castillo Lozano va parlar sobre l'ús segur dels diferents repel·lents d'insectes. En una primera classificació, els considerats “productes biocides, que han de tenir autorització sanitària de la AEMPS o de la Direcció General de Salut Pública”, hi ha quatre repel·lents: DEET, Picaridina, Citriodiol i IR3535. Tots ells presenten un alt grau d'eficàcia en funció de la concentració, freqüència de l'aplicació, capacitat d'absorció de la pell, exposició a l'aigua i utilització de cremes protectores solars. Sobre aquest últim punt, va recordar: “S'aconsella aplicar primer la crema protectora solar i als trenta minuts el repel·lent”.

Una segona classificació, considerada no biocides i, per tant, que no necessita requisit sanitari previ, està formada per altres repel·lents botànics i els compostos per olis essencials. Tots ells presenten una durada d'acció molt curta, i l'exemple més conegut és citronel·la.

En el cas de les polseres repel·lents, Inmaculada Castillo esmenta el recent informe de l’AEMPS sobre la seva identificació i bon ús. Les polseres que espanten els insectes gràcies a una substància biocida estan subjectes a avaluació prèvia de l’AEMPS i han d'aportar el número de registre en el seu etiquetatge. Les que no contenen biocides no necessiten requisits sanitaris, però en el seu etiquetatge no poden publicitar-se com a repel·lents d'insectes.

Finalment, la tècnica del COFM assenyala la conveniència de fer un ús segur dels repel·lents i, per això, “el primer és seguir les recomanacions del prospecte i no superar les aplicacions recomanades pel fabricant”. També recorda no aplicar-los a menors de dos mesos, als quals s'ha de protegir amb barreres físiques principalment.

Pels seus coneixements, el farmacèutic és el professional sanitari que millor pot assessorar de l'ús segur de repel·lents d'insectes, especialment en població vulnerable (embarassades, nens petits i persones grans). A més, segons va recordar Inmaculada Castillo, “els farmacèutics ens unim a la iniciativa “One Health”, preservant la salut de les persones, la salut dels animals i la salut mediambiental, ja que formem part d'una xarxa d'interaccions en les quals el que succeeix a uns repercuteix en uns altres”.


El COF de Barcelona i AdSalutem impulsen el curs “Abordatge del son i les seves implicacions en la salut”, obert a farmacèutics/es de tota Espanya en modalitat híbrida
  • La formació, organitzada conjuntament pel COF de Barcelona i AdSalutem Institut del Son i el patrocini de ResMed, començarà el 25 d'abril i constarà de quatre sessions teoricopràctiques impartides per experts referents d'aquest àmbit
  • L'activitat formativa es realitzarà en modalitat a distància i presencial a través de l'aula híbrida del COFB, dissenyada amb l'objectiu de garantir que els alumnes connectats virtualment puguin interactuar i seguir la formació en les mateixes condicions que si haguessin vingut presencialment
  • Les inscripcions a totes dues modalitats ja es poden realitzar a través de la web institucional del COFB: www.cofb.org

Barcelona, 5 d'abril de 2022. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 40% de la població mundial dorm malament. Amb l'objectiu de promoure, des de la farmàcia, hàbits de son i estils de vida saludables en diferents àmbits i grups de població, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) ha posat en marxa una formació oberta a farmacèutics/es de tota Espanya, titulada “Abordatge del son i les seves implicacions en la salut”.

L'activitat formativa, que començarà el pròxim 25 d'abril i constarà de quatre sessions teoricopràctiques, es realitzarà en modalitat a distància i presencial, a través de l'aula híbrida del COF de Barcelona, dissenyada amb l'objectiu de garantir que els alumnes connectats virtualment puguin interactuar i seguir la formació en les mateixes condicions que si haguessin vingut presencialment. Les inscripcions a totes dues modalitats ja es poden realitzar a través de la web institucional del COFB: www.cofb.org.

Amb la col·laboració d’AdSalutem Institut del Son i el patrocini de ResMed, el curs abordarà, de la mà d'importants experts d'aquest àmbit, quatre grans temes: el son com a procés fisiològic, principals trastorns del son, farmacologia del son i el son com a agent terapèutic.

Desenvolupament de les sessions

Sessió 1. El son com a procés fisiològic [25 d'abril]

La primera sessió, centrada en el son com a procés fisiològic, estarà impartida per Alex Iranzo, consultor mèdic del servei de Neurologia de l'Hospital Clínic de Barcelona; Javier Puertas, coordinador del Servei de Neurofisiologia i la Unitat de Trastorns del Son de l'Hospital Universitari de la Ribera (Alzira, València); i Oscar Sans, director de la Unitat del son pediàtric de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona.

Concretament, es parlarà del procés fisiològic de dormir: com, quan i per què dormim; el son com a part integral de la salut; i la relació entre tecnologia i la innovació en medicina del son, fent referència a les proves diagnòstiques per mesurar-lo.

Sessió 2. Principals trastorns del son [2 de maig]

La primera part de la segona sessió anirà a càrrec de Ferran Barbé, cap del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, que centrarà la seva intervenció en la interacció entre el son i la respiració. D'altra banda, Alex Ferré, metge adjunt a la Unitat de Medicina del Son del Servei de Neurofisiologia Clínica de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, parlarà del son i la neurologia. Finalment, Christian Fadeuilhe, metge especialista en psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, explicarà la relació entre el son i la salut mental.

Sessió 3. Farmacologia del son [9 de maig]

La tercera sessió anirà a càrrec de Mercè Pallàs, catedràtica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació (Universitat de Barcelona), i Karol Uscamaita, metge adjunt del servei de neurologia de l'Hospital Sagrat Cor. Els ponents aprofundiran en els fàrmacs que impacten en l'arquitectura del son, és a dir, fàrmacs que afavoreixen, disminueixen o modifiquen el son. També se centraran en els fàrmacs usats en el tractament dels principals trastorns del son i, finalment, abordaran els hàbits de son saludables.

Sessió 4. El son com a agent terapèutic [16 de maig]

Aquesta última sessió anirà a càrrec de Trinitat Cambras, catedràtica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació (Universitat de Barcelona); María José Masdeu, consultora mèdica del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari Parc Taulí; i Antoni Esteve, president fundador d’AdSalutem Institut del Son. En la primera part, s'aprofundirà en la cronobiologia i la cronofarmacologia, centrant-se, entre altres aspectes, en el ritme circadiari i la seva rellevància per a la salut. D'altra banda, es parlarà del son com a agent terapèutic, focalitzant-se en el son saludable i el son com a quart pilar de la salut.

La importància del son en el manteniment de la salut

El son és necessari per restaurar i reparar el desgast de l'organisme i reprendre les activitats diàries. Quan dormim, es produeixen processos biològics importants i imprescindibles per promoure i mantenir la salut i, de fet, investigacions recents confirmen que mentre dormim es repara l'ADN cel·lular danyat durant la vigília.

Per aquests motius, és important proporcionar eines al farmacèutic que li permetin oferir un consell adequat des de la farmàcia davant les consultes relacionades amb el son. En aquest sentit, recentment el COF de Barcelona també ha organitzat una tertúlia d'actualitat sobre la importància del son en el manteniment de la salut, que va comptar amb 200 farmacèutics inscrits.

Amb la col·laboració:

Amb el patrocini:

 


Ús terapèutic del cànnabis i el paper de la formulació magistral, gran debat a Infarma Madrid 2022
  • Els experts asseguren que, juntament amb els medicaments autoritzats i els d'ús especial, la formulació magistral és una gran einba com a tractament individualitzat
  • Sobre la moda i el màrqueting, que poden confondre als pacients, “els farmacèutics hem d'analitzar el que ens estan oferint i com ens ho estan oferint”

Madrid, 5 d'abril. El cànnabis és una planta plena d'oportunitats i potencial, però depèn dels professionals sanitaris “que aquest rigor i compromís amb la societat el continuem mantenint. Tenim un mapa clar del que és i el que no ha de ser considerat medicament i quines propietats es poden atribuir a cada producte”. Una reflexió de Guillermo Bagaría de Casanova, vocal d'Oficina de Farmàcia i responsable de Projectes Professionals del COFB, que va moderar una de les conferències d’Infarma Madrid 2022 abordant un dels temes que més debat ha suscitat en els últims temps, “Ús terapèutic del Cànnabis. Reivindicació social vs. impacte de salut”. En el marc d'aquesta taula, grans experts van coincidir en la necessitat d'avançar per facilitar recursos sanitaris i terapèutics amb evidència científica a la població que els pugui requerir.

“Ens plantegem des del taulell de la farmàcia quin tipus de resposta estem donant a una necessitat que ens trasllada la societat respecte a la idoneïtat d'un tractament o combinació amb tractaments. I ho fem des del rigor, el coneixement i el compromís amb la salut dels pacients perquè existeix un risc important i dual. D'una banda, la banalització, és a dir, que no li donem el context que requereix com a recurs sanitari i que perdi credibilitat amb el temps, i, de l’altra, l'estigmatització que ens impedeixi veure més enllà d'aquest rebuig a una droga. Té un important potencial com a ús sanitari que cal contextualitzar”, va destacar Bagaría de Casanova.

Per la seva banda, Josep Allué Creus, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia del COFB, va repassar els dos medicaments autoritzats actualment a Espanya per l’esclerosi múltiple, i com a tractament complementari de convulsions associades a la síndrome de Dravet, i va destacar altres malalties i problemes de salut on també existeix evidència científica dels seus beneficis, com és el cas del dolor crònic, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn o epilèpsia. “La planta de cànnabis és segura en ús adequat amb control mèdic. Hi ha molts estudis que ho demostren”, va afirmar.

Per què, llavors, es posa qüestió que funciona si existeixen dos medicaments en el mercat? Manel Rabanal Tornero, cap de Servei d'Ordenació i Qualitat Farmacèutica de la Generalitat de Catalunya va plantejar que “limitar el debat a si funciona o no és una etapa que ja hem superat i cal passar a la següent”.

La importància de la formulació magistral

El farmacèutic a Espanya “té la capacitat tècnica de convertir-se en un pilar fonamental a través d'una eina com és la formulació magistral (FM). Hauríem de començar a tenir control d'aquests productes a través de la FM. Hi ha moltes substàncies d'aquesta planta que podem usar de manera terapèutica i la FM ens permet acostar-nos a aquesta estratègia terapèutica. I aquí el farmacèutic és clau. La FM és la manera d'individualitzar el tractament als pacients. Hem de donar-li la consideració que mereix”, va explicar Mery Peña Guzmán, metge i secretària de la Societat Clínica de Endocannabinologia.

Fet que va corroborar Manel Rabanal. “Al costat dels medicaments autoritzats i els d'ús especial, la FM seria el tercer esglaó com a tractament individualitzat”. I va matisar que és necessari protocol·litzar els estàndards de qualitat del producte. “Seria necessari un document de consens en el qual es respectin les categories (medicament, medicament d'ús en situació especial i FM) garantint estàndards de qualitat. Perquè aquestes tres opcions ens farien que fugíssim de la part de productes cosmètics i complements alimentosos, que són terrenys pantanosos”.

Informació veraç, més enllà del màrqueting

Malgrat que a Espanya no hi ha un marc regulador, “la realitat és que cada vegada més persones acudeixen a aquesta substància buscant un efecte terapèutic, i l'afany com a metges és acompanyar de manera responsable a aquests pacients que es troben sota un estat de vulnerabilitat important. Han sofert molt i han esgotat les opcions terapèutiques i farmacèutiques amb les quals comptem. Venen amb expectatives difícils de manejar, perquè el cànnabis és una planta químicament complexa i especial, i els pacients han de tenir una informació real que moltes vegades no tenen pel màrqueting que existeix i que està creixent”, va assegurar la doctora Peña. Per part seva, Josep Allué va concloure que “els farmacèutics hem d'analitzar el que ens estan oferint i com ens ho estan oferint”.

 


Efecte d'un suplement nutricional en la recuperació de l'esportista: investigació guanyadora d’‘Infarma Madrid 2022’
  • La Trobada Europea de la Farmàcia premia tres pòsters científics en una edició que va comptar amb la presentació de 97 treballs originals de recerca

Madrid, 29 de març. Infarma Madrid 2022 va tornar a ser escenari de les múltiples línies d’investigació obertes a l’àmbit de la Farmàcia que demostren el compromís de la professió amb tots els aspectes científics i tècnics de les ciències farmacèutiques.

El jurat del Comitè Científic d’Infarma va seleccionar, a l'edició que acaba de celebrar-se, un total de 97 treballs perquè s’exposessin al Congrés i va distingir-ne tres per la seva qualitat, els resultats dels quals es van presentar en una exposició oral. Dos dels tres pòsters premiats es van centrar en investigacions relacionades amb la pandèmia.

El primer premi, dotat amb 2.000 euros, va correspondre al pòster presentat per un grup de farmacèutics de Laboratorios Ordesa i al Grup de Recerca en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la Universitat d'Alacant, amb el títol Efecte d'un suplement nutricional en la recuperació i la condició física de l'esportista amateur: estudi observacional, prospectiu amb un suplement de col·lagen hidrolitzat, vitamines i minerals.

Roser de Castellar Sanso va ser l'encarregada de fer l'exposició oral dels resultats i de recollir el premi. En la seva intervenció, va ressaltar els efectes sobre el rendiment esportiu de l'aportació de nutrients per garantir la protecció de teixits elàstics i de sustentació, especialment de vitamines (C, B2 i B3), així com minerals (zinc, magnesi, manganès) i d'una proteïna especialitzada com el col·lagen hidrolitzat (CH). La investigació va analitzar la recuperació després de l'esforç de 61 corredors de fons no professionals sotmesos a un programa d'entrenament regular de carrera.

Rosa María Morillo Lisa i Jaime Espolita Suárez van obtenir el segon reconeixement (1.500 euros) pel seu treball Impacte de la COVID-19 durant el segon trimestre de l'any 2020 en l'exercici de la professió farmacèutica al medi rural.

Es tracta d'un estudi prospectiu realitzat durant els mesos d'abril i maig de 2020 en el qual van participar 199 farmàcies de l'entorn rural, amb la coordinació de la Societat Espanyola de Farmàcia Rural. Entre els resultats, destaca que cap farmacèutic enquestat va haver de tancar la seva farmàcia per COVID-19 als primers mesos de pandèmia. Fins i tot treballant de manera individual, el 61,3% va incrementar la seva jornada laboral per a garantir la qualitat i seguretat del servei sanitari prestat. El 87,4% va veure reduïdes les seves hores de consulta mèdica, però més de la meitat va afirmar haver millorat la relació metge-farmacèutic i el 39,2% ho va fer en la seva relació infermer-farmacèutic. Com a conclusió, s'apunta que “la imatge del farmacèutic rural ha sortit reforçada durant la pandèmia, tant entre la resta de professionals sanitaris com entre els pacients”, segons va ressaltar Rosa María Morillo Lisa, titular de farmàcia a Alcalá d'Ebre (Saragossa).

El tercer premi (1.000 euros) va recaure en el pòster presentat per farmacèutics del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Cantàbria, en el qual s'aborden els resultats obtinguts en la Realització i comunicació de resultats dels test d'autodiagnòstic d'antígens SARS-CoV-2 sota supervisió en oficines de farmàcia de Cantàbria.

Eva María Armendáriz Senosiain, farmacèutica del Centre d'Informació del Medicament, va presentar aquesta experiència a Infarma Madrid 2022, que va obrir a les farmàcies participants la possibilitat de comunicar els resultats de les proves obtingudes al Servei Càntabre de Salut mitjançant la plataforma CAÑIA, una aplicació mòbil d'ús exclusiu per a professionals sanitaris.

Entre l'1 de gener i el 7 de febrer de 2022, una mitjana de 110 oficines de farmàcia van participar en el dispositiu, realitzant 6.327 tests que van fer aflorar 2.528 resultats positius. A la llum dels resultats, queda demostrat, segons els autors de l'estudi, que “les oficines de farmàcia són punts estratègics d'accessibilitat i proximitat a la ciutadania, un recurs útil que les autoritats sanitàries poden integrar en programes concrets de salut pública per realitzar cribratges poblacionals i per a contribuir a descongestionar l'Atenció Primària”. Així mateix, conclouen que “el professional farmacèutic proporciona consell professional, atenció personalitzada i derivació de l'usuari/pacient cap als recursos assistencials idonis, col·laborant en el control de la pandèmia”.

Per altra banda, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid va aportar el treball Anàlisi de la dispensació d'antibiòtics a les farmàcies de Madrid durant el primer any de pandèmia. Els seus autors, Óscar López, Carmen Ortega, Rebeca González, Inmaculada Castillo I. i Pura Lledó, així com la farmàcia López Moreno, després d'analitzar el consum d'antibiòtics prescrits pel sistema sanitari públic durant el 2020 i la seva relació amb les mesures adoptades per contenir la propagació del SARS-CoV-2, a partir de dades de dispensació per part de les farmàcies madrilenyes en comparació amb el 2019, demostren que el consum d'antibiòtics va disminuir en conjunt en 2020 un 23,7% respecte a 2019 amb importants disminucions dels antibiòtics més utilitzats, en concret les Penicil·lines (J01C), amb una caiguda del 35,1%, les Quinolonas (J01M), un 22,4%, i els Macròlids (J01F), un 18,1%. Les caigudes més importants del consum van ser al maig, un 40,3%, seguit de novembre i desembre, un 38% menys cadascun respecte al 2019.

Sent així, conclouen que la disminució del consum d'antibiòtics el 2020, especialment aquells que s’indiquen per infeccions respiratòries, demostra que les mesures aplicades per contenir la pandèmia van frenar també l'expansió d'infeccions bacterianes respiratòries transmeses per via aèria. Això queda constatat de forma més concloent durant els mesos en què les mesures van ser aplicades amb més severitat. Algunes de les quals (ús de mascareta o el manteniment de la distància de seguretat en llocs públics) podrien ser considerades en un futur per evitar la propagació d'aquestes infeccions, especialment en persones vulnerables, en espais reduïts i amb molta concentració de persones, ja que ha quedat demostrada la seva eficàcia.

El Comitè Científic d’Infarma agraeix a tots els farmacèutics participants dels diferents àmbits d’exercici professional el seu esforç i la seva gran contribució en presentar treballs originals que permeten conèixer el valor i abast de l'atenció farmacèutica professional i fer avançar a la professió en el seu desenvolupament.

L'organització d’Infarma elaborarà, amb tots els treballs acceptats, una publicació electrònica sota el títol Contribucions Científiques. Llibre de Resums INFARMA MADRID 2022.


Prop de 9.600 pacients crònics han retirat la seva medicació hospitalària en una farmàcia de proximitat
  • El model es va posar en marxa el març del 2020 com a resposta de la pandèmia de la COVID-19 i s’ha anat consolidant arreu del territori
  • Les persones són escollides per l’hospital pel seu perfil de fragilitat i dependència
  • El servei no té cost per als pacients, que reben atenció farmacèutica amb eines de telefarmàcia per part de professionals del Servei de Farmàcia del seu hospital de referència
  • L’Hospital del Mar, el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC), el Departament de Salut i el CatSalut col·laboren en el disseny del model de lliurament

 
Prop de 9.600 pacients crònics s’han beneficat del nou procés de dispensació de la medicació hospitalària ambulatòria (MHDA), que des de fa gairebé dos anys està a disposició de pacients específics. El projecte, dissenyat el març del 2020, just a l’inici de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, es va posar en marxa conjuntament amb l’Hospital del Mar, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), el Departament de Salut i la Gerència del Medicament del CatSalut, amb la col·laboració de Fedefarma, sent pioner a tot l’Estat espanyol. Aquests moments, la iniciativa s’ha estès a tot al territori. Hi participen 38 hospitals i 2.484 farmàcies comunitàries de tota Catalunya. El Departament de Salut i el CatSalut estableixen el marc legal, les bones pràctiques i el seguiment de la seva implementació.
 
L’objectiu és facilitar als malalts l’accés en proximitat de la medicació, amb una supervisió de professionals dels serveis de Farmàcia hospitalaris, així com implicar els farmacèutics i les farmacèutiques comunitàries en el seu lliurament. A més, aquest servei permet fer un seguiment de l’adherència de forma conjunta entre els dos àmbits.
 
Des dels hospitals es valoren els pacients que, a criteri clínic, poden requerir-hi per motius de risc, incloent-hi compromís immunitari, afectació pulmonar greu, fragilitat clínica, dependència o vulnerabilitat i que per distància del seu centre hospitalari es justifiqui la seva inclusió en el programa. Per participar en el projecte, els usuaris hauran d’assumir diversos compromisos que garanteixin un seguiment correcte del tractament per a la seva malaltia.
 
Els medicaments lliurats en aquesta modalitat són aquells que solament es poden dispensar als centres hospitalaris (MHDA –medicació hospitalària de dispensació ambulatòria). Aquest lliurament en proximitat representa un progrés en la gestió de la prestació farmacèutica amb efectes positius sobre la població. Promou la reducció de desplaçaments i esperes als hospitals, sobretot tenint en compte el risc que corren aquestes persones, moltes amb malalties cròniques, en cas de contagi de COVID-19. La majoria de pacients participants, recullen la medicació en una farmàcia comunitària pertanyent a un municipi o una província diferent a la del seu hospital de referència.
 
Per Caridad Pontes, gerent del Medicament del Servei Català de la Salut, “la implementació ha permès reduir la mobilitat dels pacients perquè no hagin de desplaçar-se a l’hospital entre visites mèdiques, sobretot en pacients fràgils amb medicació estable, i ha contribuït a descongestionar els hospitals. “El procediment garanteix les condicions de conservació i la traçabilitat, ja que no surt el circuit farmacèutic”, afegeix.
 

L’Hospital del Mar és l’hospital amb major nombre de pacients beneficiaris d’aquesta modalitat de lliurament, amb prop de 3.000. La cap del Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar, Olivia Ferràndiz, apunta que “moltes de les persones que venen al servei a recollir la medicació són pacients immunodeprimits que venen a buscar tractaments amb immunosupressors o pacients amb mobilitat reduïda. Havíem de buscar una opció per evitar aglomeració de gent i el risc de contagi”.

Jordi Casas, president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) i del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) apunta que el model “manté en tot moment la cadena del medicament, ja que la custòdia del fàrmac sempre la realitza un farmacèutic d’hospital, de la distribució farmacèutica o de la farmàcia comunitària”.
 
Per a la gestió documental i logística, s’ha creat una plataforma informàtica a la qual s’integren les dades dels pacients, la medicació que prenen i els enviaments que es realitzaran, informació que es revisa de forma diària per part dels tècnics i farmacèutics del Servei de Farmàcia per assegurar la traçabilitat del medicament en tot moment. Quan l’enviament està preparat, es distribueix, gràcies a la col·laboració de Fedefarma com  a magatzem de distribució farmacèutic autoritzat (MDFA) pel Departament de Salut, a la farmàcia seleccionada pel malalt entre les més de 3.000 existents a Catalunya. Recentment, s’han incorporat al circuit logístic dos MDFA  -Alliance Healthcare i Cofares-, i ja són 3 les empreses de distribució que estan fent que aquests 9.600 pacients tinguin la seva medicació a la farmàcia que ells han escollit en qualsevol població de Catalunya.
 
D’aquesta manera es garanteix la distribució correcta i que els medicaments arribin en bon estat. A més, els farmacèutics comunitaris garanteixen que els medicaments rebuts són els que li corresponen als pacients. Aquests tindran un seguiment telemàtic per part dels farmacèutics hospitalaris per garantir el seguiment correcte del tractament. Des del punt de vista del Dr. Santi Grau, director de l’Àrea del Medicament de l’Hospital del Mar, és una opció més positiva “que pot minimitzar els incidents durant el trànsit del medicament, que el pacient no vagi a l’hospital a buscar-lo perquè està lluny o que hi hagi interrupcions del tractament per diversos motius. Estem convençuts que amb aquest projecte estem aconseguint una millora en salut”.
 
Ja estan en marxa diversos estudis per avaluar els beneficis d’aquesta iniciativa, tant des del punt de vista de la millora de l’adherència al tractament com de la relació cost-benefici de fer la distribució dels medicaments a les oficines de farmàcia comunitàries.