NOTES DE PREMSA NOTES DE PREMSA

Comunicat del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) sobre la col·laboració de les farmàcies en els tests COVID-19

Arran la roda de premsa de la consellera de Salut, Alba Vergés, i el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, on han explicat la possibilitat de fer cribratges similars als del càncer de còlon i recte amb tests de PCR d'automostra a les farmàcies, volem informar-vos que:

  • Aprofitant la xarxa de farmàcies i l’experiència en projectes com el càncer de còlon i recte, aquesta setmana se’ns va demanar la predisposició per col·laborar en un cribratge a determinats grups de la població mitjançant un test PCR d'automostra de saliva i registre del circuit. Tal com ha indicat el doctor Argimon, s’està començant a treballar aquesta proposta conjuntament entre el Departament de Salut i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya.
  • A dia d’avui, el que es planteja seria començar a fer una prova pilot en un àrea delimitada de Barcelona seguint aquest model, per després estendre el model a tot el territori en cas que els resultats siguin satisfactoris.
  • El Consell (CCFC) i el Departament de Salut, en properes reunions, continuaran treballant per definir i parlar de diferents circuits en la línia de treball d´integració de la xarxa de farmàcia i aspectes de col·laboració.
  • En tot cas, el circuit haurà de donar resposta als aspectes ja comentats amb anterioritat, com la fiabilitat, recollida de les mostres, la seguretat tant per l’usuari com per al farmacèutic, i el circuit de registre i notificació.

Comunicat del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) sobre la col·laboració de les farmàcies en els tests COVID-19

Arran la roda de premsa de la consellera de Salut, Alba Vergés, i el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, on han explicat la possibilitat de fer cribratges similars al càncer de còlon i recte amb tests de PCR d´automostra a les farmàcies, volem informar-vos que:

  • Aprofitant la xarxa de farmàcies i l’experiència en projectes com el càncer de còlon i recte, aquesta setmana se’ns va demanar la predisposició per col·laborar en un cribratge a determinats grups de la població mitjançant un test PCR d´automostra de saliva i registre del circuit. Tal com ha indicat el doctor Argimon, s’està començant a treballar aquesta proposta conjuntament entre el Departament de Salut i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya.
  • A dia d’avui, el que es planteja seria començar a fer una prova pilot en un àrea delimitada de Barcelona seguint aquest model, per després estendre el model a tot el territori en cas que els resultats siguin satisfactoris.
  • El Consell (CCFC) i el Departament de Salut, en properes reunions, continuaran treballant per definir i parlar de diferents circuits en la línia de treball d´integració de la xarxa de farmàcia i aspectes de col·laboració.
  • En tot cas, el circuit haurà de donar resposta als aspectes ja comentats amb anterioritat, com la fiabilitat, recollida de les mostres, la seguretat tant per l’usuari com per al farmacèutic, i el circuit de registre i notificació.

Propostes d'intervenció dels farmacèutics comunitaris catalans en la situació de pandèmia

Davant les notícies aparegudes als mitjans de comunicació, us informem que el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) i els quatre COFs catalans continuen mantenint contacte constant amb les autoritats sanitàries per valorar la viabilitat de diferents propostes d'intervenció per part dels farmacèutics comunitaris, i anar-les ajustant a mesura que la situació sanitària evoluciona.

En referència amb la possibilitat de la realització de test COVID-19 a la farmàcia, mentre no hi hagi un test autoritzat d'autodiagnòstic, s'estan sospesant circuits com, per exemple, els que comprenen l'autopresa de mostra, però sempre garantint la seguretat de l'equip de la farmàcia i la corresponent adequació del local per tal de minimitzar qualsevol risc de contagi.

També hem elaborat un circuit de derivació protocol·litzada de pacients amb simptomatologia compatible amb la COVID-19. Algunes iniciatives preliminars han aflorat indicadors favorables a la intervenció farmacèutica.

Així mateix estem treballant en circuits d'integració de la xarxa de farmàcies per tal de col·laborar en la descongestió dels centres sanitaris, atesa la sobrepressió assistencial que pateixen. En aquesta línia s'estan definint circuits de gestió compartida de pacients crònics i, concretament, en compartir el registre de paràmetres de salut de pacients amb hipertensió, diabetis i/o insuficiència cardíaca, entre d'altres.


Jordi Casas: “L’equilibri entre la vessant assistencial i la de gestió és clau a les oficines de farmàcia”
  • Van ser paraules de Jordi Casas, president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), a la inauguració de la XVI edició del MGOF
  • A la inauguració també van ser-hi presents Aina Surroca, secretària del COFB i responsable de la Comissió delegada de Formació Continuada; Juan Carlos Serra, director del MGOF; Cristina Rodríguez i Mónica Gallach, coordinadores del Màster i membres del Departament de Formació i Desenvolupament Professional del COFB
  • El Programa, adaptat a las demandes de l’entorn i a les necessitats del col·lectiu, comprèn tres mòduls: finances i fiscalitat, gestió de persones i màrqueting

Barcelona, 2 de novembre de 2020. El passat 8 d'octubre el COFB va celebrar la inauguració de la XVI edició del Màster de Gestió de l'Oficina de Farmàcia, en format presencial i seguint totes les mesures sanitàries per  prevenir els contagis per SARS-CoV-2. Jordi Casas, president del COFB, va donar la benvinguda als participants del Màster i els va dedicar unes paraules centrades en la importància de l'equilibri entre la vessant assistencial i la de gestió, clau per al dia a dia de les oficines de farmàcia. En la inauguració, també van ser-hi presents Aina Surroca, secretària del COFB i responsable de la Comissió delegada de Formació Continuada; Juan Carlos Serra, director del MGOF; Cristina Rodríguez i Mónica Gallach, coordinadores del Màster i membres del Departament de Formació i Desenvolupament Professional del COFB.

Equilibri entre coneixements científics i gestió professional

Durant la inauguració, el president del COFB va afirmar: “No ens podem limitar a la part científica, ja que el model majoritari que tenim de desenvolupament de la nostra activitat professional -que són les oficines de farmàcia- implica tenir coneixements de gestió de l'activitat professional”. En aquest sentit, Casas va reivindicar el model d'oficina de farmàcia que tenim actualment, basat en el binomi titularitat-propietat, que ofereix com a principal avantatge que, en l'exercici de la professió, és el mateix professional el gestor o empresari.

Per tot això, va voler posar en relleu l'encert que va suposar que, 16 anys enrere, el COFB apostés pel MGOF i, més concretament, el president del Col·legi va destacar la importància de la formació en un moment ple d'incertesa: “Hi ha farmàcies de zones turístiques o de pas que s'han vist afectades pel confinament i les conseqüències de la COVID-19”. Amb això, es va referir al fet que el MGOF pot proporcionar eines útils a les oficines de farmàcia i ser-los d'ajuda en un entorn de transició, de canvi i tan volàtil com el que estem vivint actualment.

Mòduls i metodologia

Dirigit a titulars de farmàcia comunitària o a graduats en Farmàcia que poden ser titulars aviat, el Màster comprèn tres mòduls: finances i fiscalitat, gestió de persones i màrqueting. Per a fer-ho més accessible, els alumnes tenen l'opció de cursar-los per separat en funció dels seus interessos i disponibilitat. Així mateix, es treballa amb exemples, exercicis, casos i altres recursos perquè l'aplicació dels coneixements adquirits sigui immediata. En cada edició es fomenta la capacitat de reflexió, el treball cooperatiu i la transmissió de coneixements.

El Màster, com en cada edició, ha adaptat el programa a les demandes de l'entorn i a les necessitats del col·lectiu i ha realitzat noves incorporacions en el mòdul de finances i de màrqueting com el taller d'habilitats directives sobre Programació Neurolingüística. D'altra banda, ha estat pioner a l'hora d'aplicar la tecnologia per a mantenir-nos més connectats i tenir els recursos per a continuar innovant. El Màster està preparat per a canviar a la modalitat virtual en qualsevol moment, si les recomanacions sanitàries així ho indiquen.

¿Què destaquen els alumnes de l’anterior edició?

Participants d'anteriors edicions destaquen que el Màster resulta molt útil per adquirir coneixements que després són totalment aplicables a l'oficina de farmàcia. A més, consideren que la gran quantitat i varietat de recursos pràctics que proporciona a través dels professionals que l’imparteixen resulten molt útils per portar de forma més conscient i eficient la gestió i direcció de l'oficina de farmàcia, juntament amb l'equip que la integra.

Com en d’altres edicions, el MGOF inclou conferències i casos d'èxit d'antics estudiants del Màster, amb l'objectiu d'aportar les seves experiències i impressions. A més, continuaran en marxa els Fòrum MGOF, un cicle de conferències de temes relacionats amb la gestió de la farmàcia i espai de reflexió conjunta.


La coordinació entre l’Atenció Primària i els professionals que treballen a centres sociosanitaris, clau en l’atenció residencial en temps de COVID-19
  • Ha estat una de les conclusions del cicle de quatre sessions formatives, organitzades conjuntament pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i la Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria, amb el patrocini de Menarini
  • La formació ha girat al voltant de l’atenció residencial i dels aprenentatges extrets per part dels professionals sanitaris després de la primera onada de la pandèmia, que ha posat de manifest la importància de replantejar-la i adaptar-la al nou context de la COVID-19
  • El futur de l’atenció farmacèutica de les residències -actualment centrada en el medicament- passarà per un  model centrat en la persona, en què els farmacèutics a banda de les activitats de gestió i control dels medicaments, desenvoluparan activitats clíniques i assistencials vinculades a la gestió del coneixement per donar suport als professionals

Barcelona, 21 d’octubre de 2020. Com ha de ser l’atenció residencial en temps de pandèmia? Quin paper pot tenir l’Atenció Primària? Són dues de les qüestions clau que s’han abordat al llarg de quatre sessions formatives organitzades per la vocalia de Catalunya de la Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria (SEFAP), conjuntament amb el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB),  amb el patrocini de Menarini. La formació ha girat al voltant de l’abordatge de pacients en residències geriàtriques en el context de la COVID-19 i dels reptes que presenta el futur més immediat de les residències, des del punt de vista de l’Atenció Primària. Tot plegat, en un moment en què, a causa del fort impacte que hi ha provocat la pandèmia de la COVID-19, s’ha posat de manifest que en l’atenció dels centres sociosanitaris és important donar una resposta integrada (social i sanitària) a les necessitats de les persones que viuen en centres residencials.

L’Atenció Primària en residències geriàtriques en l’era de la COVID-19

En la primera sessió, que va tenir lloc el passat 15 de setembre, es va fer un repàs de com s’ha viscut l’atenció a les residències geriàtriques des del punt de vista dels professionals d’Atenció Primària, a través de les aportacions de la metgessa de família Anna Luque i de l’infermer José Luís Estébanez.

Tots dos van transmetre que, al principi, tot estava per fer i que faltava experiència a l’hora d’abordar la situació que s’estava vivint. Ara, amb molt esforç i interès per part dels professionals, hi ha molta més coordinació entre l’Atenció Primària i els professionals que treballen a les residències geriàtriques. Aquesta coordinació ha estat clau per anar millorant l’atenció en aquests centres, malgrat que encara hi ha aspectes  sanitaris i no tan sanitaris, com l’aspecte social i de relacions que tenen els residents en situació de pandèmia i confinament, que encara no estan ben resolts.

Optimització de l’ús d’antibiòtics en residències geriàtriques

El Dr. Carles Llor, metge de l’especialitat de medicina familiar i comunitària, va exposar durant la segona sessió que a Espanya l’elevat consum d’antibiòtics (tercer país a nivell mundial) és un problema perquè incrementa el risc de desenvolupar resistències. El Dr. Llor també va afirmar que a les residències geriàtriques la situació també és preocupant, ja que 10 de cada 100 residents tenen prescrit un antibiòtic, el doble de la mitjana europea, i d’aquests antibiòtics es calcula que només 20 de cada 100 estan ben indicats.

És en les infeccions d’orina i en les infeccions de vies respiratòries baixes on hi ha més marge de millora en la indicació del tractament antibiòtic. El farmacèutic d’Atenció Primària pot ajudar a millorar l’adequació del tractament antibiòtic en les residències geriàtriques, assessorant el metge i analitzant, en primer lloc, si l’antibiòtic prescrit està ben indicat per després valorar el tipus i la pauta prescrita.

 Model d’atenció a la complexitat

La tercera sessió va anar a càrrec del Dr. Jordi Amblàs, metge geriatre del Consorci Hospitalari de Vic. El Dr. Amblàs va posar el focus en la definició de complexitat, que té tres dimensions a considerar: la clínica, la social i la del propi sistema.

És a dir, des del seu punt de vista, les persones no només poden tenir unes necessitats a partir de la seva complexitat clínica (per exemple, la multimorbiditat), sinó que hem de tenir en compte també si hi ha necessitats socials (per exemple el suport familiar, xarxa social, etc.) i si hi ha complexitat en el sistema que realitza la seva atenció sanitària (múltiples professionals i diferents nivells assistencials).

El geriatre també va destacar que identificar correctament aquesta complexitat multidimensional és clau per tal d’establir els objectius adequats que volem assolir en l’atenció a la persona mitjançant un pla d’atenció individualitzat i multifuncional a partir de les necessitats detectades.

Així doncs, la principal conclusió de la sessió va ser que les persones amb necessitats complexes necessiten “vestits a mida”, amb plans terapèutics individualitzats dins el marc del pla d’atenció individualitzat, on els objectius a assolir estiguin alineats amb les necessitats detectades i les que percep el propi pacient.

El futur de l’assistència sanitària en les residències geriàtriques

Finalment, la darrera sessió va anar a càrrec del Dr. Sebastià Santaeugènia, director del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat i del Pla Director Sociosanitari, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Santaeugènia va fer una mirada al futur, centrant la seva intervenció en el Model d’atenció sanitària integrada a residències que es vol desenvolupar al nostre país.

En aquesta proposta organitzativa, el model d’atenció farmacèutica és un element clau en l’atenció a les residències,  que ha de ser de proximitat, equitativa, amb contínuum assistencial, de qualitat i segura. Així doncs, segons el model d’Atenció Farmacèutica per a les persones que viuen en residències de Catalunya, presentat per Santaeugènia, passarem de l’actual model d’atenció farmacèutica centrat en el medicament a un model centrat en la persona on el farmacèutic, a banda de les activitats de gestió i control dels medicaments, desenvoluparà activitats clíniques i assistencials vinculades a la gestió del coneixement per donar suport als professionals  tant en el moment de la prescripció en el centre de salut com en l’administració del medicament en la residència mitjançant el desplegament d’activitats clíniques assistencials, activitats pròpies de la seva cartera de serveis i de la gestió i control del medicament.

Els serveis de farmàcia d’atenció primària, sociosanitaris o d’hospitals i les oficines de farmàcia són les estructures que realitzaran les activitats vinculades a la cadena terapèutica i de suport als professionals dels Equips d’Atenció Primària i de les residències per fer aquesta correcta atenció farmacèutica centrada en la persona, a través del farmacèutic de referència.

Aquest model compta amb el suport dels diferents col·legis professionals (entre ells el dels col·legis de farmacèutics) i societats científiques, fet necessari per a la seva implementació. A més a més, caldrà un pla de formació i comunicació dirigit  als professionals assistencials i a la població, així com un anàlisi de resultats que permeti avaluar adequadament la qualitat, seguretat i eficiència d’aquest model en les seves diverses variants, segons l’organització territorial i tipus de residència.

Amb el patrocini de: