NOTES DE PREMSA NOTES DE PREMSA

• Ha estat una de les conclusions del cicle de quatre sessions formatives, organitzades conjuntament pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i la Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria, amb el patrocini de Menarini

• La formació ha girat al voltant de l’atenció residencial i dels aprenentatges extrets per part dels professionals sanitaris després de la primera onada de la pandèmia, que ha posat de manifest la importància de replantejar-la i adaptar-la al nou context de la COVID-19

• El futur de l’atenció farmacèutica de les residències -actualment centrada en el medicament- passarà per un  model centrat en la persona, en què els farmacèutics a banda de les activitats de gestió i control dels medicaments, desenvoluparan activitats clíniques i assistencials vinculades a la gestió del coneixement per donar suport als professionals

Barcelona, 21 d’octubre de 2020. Com ha de ser l’atenció residencial en temps de pandèmia? Quin paper pot tenir l’Atenció Primària? Són dues de les qüestions clau que s’han abordat al llarg de quatre sessions formatives organitzades per la vocalia de Catalunya de la Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria (SEFAP), conjuntament amb el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB),  amb el patrocini de Menarini. La formació ha girat al voltant de l’abordatge de pacients en residències geriàtriques en el context de la COVID-19 i dels reptes que presenta el futur més immediat de les residències, des del punt de vista de l’Atenció Primària. Tot plegat, en un moment en què, a causa del fort impacte que hi ha provocat la pandèmia de la COVID-19, s’ha posat de manifest que en l’atenció dels centres sociosanitaris és important donar una resposta integrada (social i sanitària) a les necessitats de les persones que viuen en centres residencials.

L’Atenció Primària en residències geriàtriques en l’era de la COVID-19

En la primera sessió, que va tenir lloc el passat 15 de setembre, es va fer un repàs de com s’ha viscut l’atenció a les residències geriàtriques des del punt de vista dels professionals d’Atenció Primària, a través de les aportacions de la metgessa de família Anna Luque i de l’infermer José Luís Estébanez.

Tots dos van transmetre que, al principi, tot estava per fer i que faltava experiència a l’hora d’abordar la situació que s’estava vivint. Ara, amb molt esforç i interès per part dels professionals, hi ha molta més coordinació entre l’Atenció Primària i els professionals que treballen a les residències geriàtriques. Aquesta coordinació ha estat clau per anar millorant l’atenció en aquests centres, malgrat que encara hi ha aspectes  sanitaris i no tan sanitaris, com l’aspecte social i de relacions que tenen els residents en situació de pandèmia i confinament, que encara no estan ben resolts.

Optimització de l’ús d’antibiòtics en residències geriàtriques

El Dr. Carles Llor, metge de l’especialitat de medicina familiar i comunitària, va exposar durant la segona sessió que a Espanya l’elevat consum d’antibiòtics (tercer país a nivell mundial) és un problema perquè incrementa el risc de desenvolupar resistències. El Dr. Llor també va afirmar que a les residències geriàtriques la situació també és preocupant, ja que 10 de cada 100 residents tenen prescrit un antibiòtic, el doble de la mitjana europea, i d’aquests antibiòtics es calcula que només 20 de cada 100 estan ben indicats.

És en les infeccions d’orina i en les infeccions de vies respiratòries baixes on hi ha més marge de millora en la indicació del tractament antibiòtic. El farmacèutic d’Atenció Primària pot ajudar a millorar l’adequació del tractament antibiòtic en les residències geriàtriques, assessorant el metge i analitzant, en primer lloc, si l’antibiòtic prescrit està ben indicat per després valorar el tipus i la pauta prescrita.

 Model d’atenció a la complexitat

La tercera sessió va anar a càrrec del Dr. Jordi Amblàs, metge geriatre del Consorci Hospitalari de Vic. El Dr. Amblàs va posar el focus en la definició de complexitat, que té tres dimensions a considerar: la clínica, la social i la del propi sistema.

És a dir, des del seu punt de vista, les persones no només poden tenir unes necessitats a partir de la seva complexitat clínica (per exemple, la multimorbiditat), sinó que hem de tenir en compte també si hi ha necessitats socials (per exemple el suport familiar, xarxa social, etc.) i si hi ha complexitat en el sistema que realitza la seva atenció sanitària (múltiples professionals i diferents nivells assistencials).

El geriatre també va destacar que identificar correctament aquesta complexitat multidimensional és clau per tal d’establir els objectius adequats que volem assolir en l’atenció a la persona mitjançant un pla d’atenció individualitzat i multifuncional a partir de les necessitats detectades.

Així doncs, la principal conclusió de la sessió va ser que les persones amb necessitats complexes necessiten “vestits a mida”, amb plans terapèutics individualitzats dins el marc del pla d’atenció individualitzat, on els objectius a assolir estiguin alineats amb les necessitats detectades i les que percep el propi pacient.

El futur de l’assistència sanitària en les residències geriàtriques

Finalment, la darrera sessió va anar a càrrec del Dr. Sebastià Santaeugènia, director del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat i del Pla Director Sociosanitari, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Santaeugènia va fer una mirada al futur, centrant la seva intervenció en el Model d’atenció sanitària integrada a residències que es vol desenvolupar al nostre país.

En aquesta proposta organitzativa, el model d’atenció farmacèutica és un element clau en l’atenció a les residències,  que ha de ser de proximitat, equitativa, amb contínuum assistencial, de qualitat i segura. Així doncs, segons el model d’Atenció Farmacèutica per a les persones que viuen en residències de Catalunya, presentat per Santaeugènia, passarem de l’actual model d’atenció farmacèutica centrat en el medicament a un model centrat en la persona on el farmacèutic, a banda de les activitats de gestió i control dels medicaments, desenvoluparà activitats clíniques i assistencials vinculades a la gestió del coneixement per donar suport als professionals  tant en el moment de la prescripció en el centre de salut com en l’administració del medicament en la residència mitjançant el desplegament d’activitats clíniques assistencials, activitats pròpies de la seva cartera de serveis i de la gestió i control del medicament.

Els serveis de farmàcia d’atenció primària, sociosanitaris o d’hospitals i les oficines de farmàcia són les estructures que realitzaran les activitats vinculades a la cadena terapèutica i de suport als professionals dels Equips d’Atenció Primària i de les residències per fer aquesta correcta atenció farmacèutica centrada en la persona, a través del farmacèutic de referència.

Aquest model compta amb el suport dels diferents col·legis professionals (entre ells el dels col·legis de farmacèutics) i societats científiques, fet necessari per a la seva implementació. A més a més, caldrà un pla de formació i comunicació dirigit  als professionals assistencials i a la població, així com un anàlisi de resultats que permeti avaluar adequadament la qualitat, seguretat i eficiència d’aquest model en les seves diverses variants, segons l’organització territorial i tipus de residència.

Amb el patrocini de: