NOTES DE PREMSA NOTES DE PREMSA

• Presenten a Infarma Madrid 2022 els resultats del projecte liderat per Salut Pública de la Comunitat de Madrid al costat dels farmacèutics comunitaris de Velilla de San Antonio

 

Madrid, 7 d'abril. La col·laboració entre la Farmàcia i l'Administració sanitària per abordar problemes de salut pública en la lluita contra les malalties de transmissió vectorial provocades pel mosquit tigre o la mosca negra ha centrat el debat de la taula celebrada en el marc d’Infarma Madrid 2022, en la qual es van presentar els resultats del projecte liderat per Salut Pública de la Comunitat de Madrid al costat dels farmacèutics comunitaris de Velilla de San Antoni.

Moderada per Raquel Casado Álvaro, vocal en funcions de Titulars de Farmàcia Rural del COFM i Susana Belmonte Cortés, vocal en funcions de Salut Pública i/o en l'Administració del COFM, la taula ha comptat amb la participació de José María Ordoñez Iriarte, tècnic de suport de Salut Pública de la Comunitat de Madrid; Rocío García de Paz, farmacèutica titular a Velilla de San Antoni, i Immaculada Castillo Lozano, adjunta a la Direcció Tècnico-Professional del COFM, els quals han destacat la gran preocupació que suposa per la salut pública l'increment del mosquit tigre, que és vector de antropozoonosis com el dengue, zika o chikungunya, i de la mosca negra, que “fins i tot no sent vector de zoonosi genera multitud de problemes per a la salut”.

“Els vectors suposen una amenaça per als països que pensàvem que estàvem lliures d'aquest problema. Ara sabem que hem de posar l'accent per controlar-lo perquè ja tenim casos de dengue transmès per mosquit tigre a Espanya”, va comentar José María Ordoñez, qui dona suport a una estratègia de salut pública basada en la intervenció sobre la transmissió mitjançant accions basades en la informació i protecció. “És aquí on incardinaria el treball realitzat per les companyes farmacèutiques de Velilla de San Antonio i destaco la importància de la formació dels professionals sanitaris a l'hora d'aconsellar i dispensar repel·lents”, comenta el Doctor en Salut Publica.

Durant la seva intervenció, va defensar la intervenció de la farmàcia comunitària en salut pública: “Històricament la farmàcia ha tingut funcions importants en salut pública, però s'han difuminat i ara hem d'assenyalar la importància dels serveis farmacèutics en l'assistència a la salut pública de la població. La farmàcia té un paper rellevant per amplificar el missatge que transmetem des de l'administració i que nosaltres sols no podem traslladar. Per això és tan significatiu el projecte que realitzem conjuntament a Velilla de San Antonio”.

El 2018 es va descobrir que Velilla de San Antonio era un enclavament propici per al mosquit tigre, “per la qual cosa se'ns va oferir l'oportunitat de participar en un grup de treball multidisciplinari en el qual estaven representades diferents administracions, Medi Ambient, Conselleria de Sanitat, Centre de Salut i Direcció General de Salut Pública, entre altres”, recorda Rocío García de la Paz, qui va participar directament amb l'objectiu de realitzar un pla de seguiment i control del mosquit tigre.

Després d'identificar el focus de cria dins del municipi, l'equip va dissenyar una enquesta per a recopilar les dades necessàries per facilitar la informació sanitària adequada per fer front al problema. Per això es van organitzar jornades per a informar sobre mesures preventives per  evitar noves cries i mesures per a prevenir les picades. “La nostra funció principal va ser informar sobre l'ús responsable dels repel·lents, per això els donàvem un tríptic específic”, comenta Rocío García, qui va destacar l'eficàcia de les mesures, una vegada que “s'ha reduït la incidència progressivament, especialment l'últim estiu i és notable la gratitud de la població per l'operativitat del grup de treball”.

Per part seva, Inmaculada Castillo Lozano va parlar sobre l'ús segur dels diferents repel·lents d'insectes. En una primera classificació, els considerats “productes biocides, que han de tenir autorització sanitària de la AEMPS o de la Direcció General de Salut Pública”, hi ha quatre repel·lents: DEET, Picaridina, Citriodiol i IR3535. Tots ells presenten un alt grau d'eficàcia en funció de la concentració, freqüència de l'aplicació, capacitat d'absorció de la pell, exposició a l'aigua i utilització de cremes protectores solars. Sobre aquest últim punt, va recordar: “S'aconsella aplicar primer la crema protectora solar i als trenta minuts el repel·lent”.

Una segona classificació, considerada no biocides i, per tant, que no necessita requisit sanitari previ, està formada per altres repel·lents botànics i els compostos per olis essencials. Tots ells presenten una durada d'acció molt curta, i l'exemple més conegut és citronel·la.

En el cas de les polseres repel·lents, Inmaculada Castillo esmenta el recent informe de l’AEMPS sobre la seva identificació i bon ús. Les polseres que espanten els insectes gràcies a una substància biocida estan subjectes a avaluació prèvia de l’AEMPS i han d'aportar el número de registre en el seu etiquetatge. Les que no contenen biocides no necessiten requisits sanitaris, però en el seu etiquetatge no poden publicitar-se com a repel·lents d'insectes.

Finalment, la tècnica del COFM assenyala la conveniència de fer un ús segur dels repel·lents i, per això, “el primer és seguir les recomanacions del prospecte i no superar les aplicacions recomanades pel fabricant”. També recorda no aplicar-los a menors de dos mesos, als quals s'ha de protegir amb barreres físiques principalment.

Pels seus coneixements, el farmacèutic és el professional sanitari que millor pot assessorar de l'ús segur de repel·lents d'insectes, especialment en població vulnerable (embarassades, nens petits i persones grans). A més, segons va recordar Inmaculada Castillo, “els farmacèutics ens unim a la iniciativa “One Health”, preservant la salut de les persones, la salut dels animals i la salut mediambiental, ja que formem part d'una xarxa d'interaccions en les quals el que succeeix a uns repercuteix en uns altres”.