INTRODUCCIÓ
Cada dia hi ha més evidència epidemiològica que el sedentarisme està relacionat amb el desenvolupament de determinades patologies i que és causa important de mortalitat en els països desenvolupats. En aquest sentit, l'exercici físic té efectes saludables fisiològics, psicològics i socials. Aquests beneficis ajuden a allunyar el subjecte de la malaltia coronària, la hipertensió, l'obesitat, les dislipèmies, la diabetis i l'osteoporosi, per citar algunes de les malalties més corrents en el nostre medi. En l'actualitat l'exercici físic junt amb l’alimentació, s'ha convertit en una important eina terapèutica i preventiva per a determinades malalties. A més, de millorar la sensació de benestar, la depressió i la capacitat de relaxar-se.
Però malgrat tots aquests beneficis, la pràctica esportiva no està exempta de riscos. En els darrers anys, els diferents grups de recerca i les societats científiques s’han dedicat a consensuar els criteris de protocol·lització, per exemple, de les proves cardiològiques en el reconeixement mèdic esportiu i en la valoració de patologies específiques en esportistes recreatius i professionals. També, hauríem de tenir una prescripció amb una dosificació d’activitat física, quant a tipus d’activitat, freqüència, durada, intensitat, adient i individualitzat en cada individu/pacient, per aconseguir una pràctica d’activitat física sana, segura i efectiva. El desconeixement en l’assessorament en la prescripció de l’activitat física per la promoció de la salut és un dels nostres reptes!