\u00a0<\/p>\n
Barcelona, 29 de juny de 2015<\/i>.-<\/span> <\/span>La qualitat de vida dels pacients als qui es fa seguiment de la medicaci\u00f3 des de la farm\u00e0cia comunit\u00e0ria augmentaria en m\u00e9s de cinc anys de mitjana respecte als pacients que no se\u2019ls hi fa. <\/b>Aquesta dada, extreta a partir del c\u00e0lcul dels Anys de vida ajustats per qualitat (AVAQs), \u00e9s una de les conclusions que recull un estudi desenvolupat per un grup de cinc investigadors –<\/span>Martha Milena Silva Castro, Anna Font Olivet, Laura Rius Font, Clara Berm\u00fadez Tamayo i Gerardo Colorado D\u00edaz-Caneja-<\/span>.<\/span><\/p>\n \n La investigaci\u00f3, duta a terme amb el suport d\u2019una de les tres beques que el COF de Barcelona va atorgar durant el curs 2014-2015, es va centrar a fer el seguiment de 252 pacients atesos a la Unitat d\u2019Optimitzaci\u00f3 de la Farmacoter\u00e0pia (UOF) <\/b>d\u2019una farm\u00e0cia comunit\u00e0ria de Granollers (Barcelona) durant quatre anys (des d\u2019abril de 2011 fins a juliol de 2015). Aquesta Unitat ocupa un espai a la farm\u00e0cia en el qual s\u2019ofereix atenci\u00f3 farmac\u00e8utica al pacient per donar resposta a problemes de salut relacionats amb els medicaments. Per obtenir les conclusions, es van comparar els resultats obtinguts al grup d\u2019intervenci\u00f3<\/b>, format per 100 pacients als qui es va fer el seguiment de la medicaci\u00f3 a la farm\u00e0cia, i els del grup de control<\/b>, que el van constituir 140 pacients que rebien altres serveis cl\u00ednics de la cartera de serveis assistencials de la farm\u00e0cia, com ara campanyes d\u2019educaci\u00f3 sanit\u00e0ria i espirometria. Els 12 pacients restants finalment van ser exclosos al no obtenir els registres complets per fer l\u2019an\u00e0lisi de la informaci\u00f3. <\/p>\n D\u2019altra banda, pel que fa al perfil dels pacients, un 69,83% eren dones i un 30,16% eren homes; <\/b>i quant a l\u2019edat, els grups m\u00e9s nombrosos s\u2019ubicaven a la franja d\u2019entre 80-84 anys (16,67%), 75-79 anys (12,30%) i 55-59 anys (11,11%).<\/b><\/p>\n Com s\u2019estableix la relaci\u00f3 entre esperan\u00e7a i qualitat de vida?<\/p>\n <\/u><\/b><\/p>\n Per tal d\u2019establir la relaci\u00f3 entre l\u2019esperan\u00e7a i qualitat de vida i extreure els m\u00e9s de cinc anys de difer\u00e8ncia entre els grups d\u2019intervenci\u00f3 i de control es va aplicar l\u2019EuroQol (EQ-5D-5L), un instrument estandarditzat que s\u2019utilitza per mesurar resultats de salut i que es compon de dues parts. La primera \u00e9s una descripci\u00f3 de l\u2019estat de salut en cinc dimensions: mobilitat, cura personal, activitats quotidianes, dolor\/malestar i ansietat \u2013 a cadascuna de les dimensions es defineixen cinc <\/span>nivells de gravetat-. A la segona part, l\u2019individu puntua el seu estat de salut a una escala visual anal\u00f2gica que va de 0 (pitjor estat) al 100 (millor estat). <\/p>\n Els autors del projecte consideren que la millora dels AVAQs en el grup intervenci\u00f3 pot explicar-se perqu\u00e8, gr\u00e0cies a l\u2019optimitzaci\u00f3 dels tractaments farmacol\u00f2gics que tenen prescrits per tractar els seus problemes de salut, s\u2019aconsegueix una millora de totes les dimensions<\/b> -especialment en aquelles relacionades amb el dolor\/malestar i ansietat\/depressi\u00f3-. D\u2019altra banda, la intervenci\u00f3 del farmac\u00e8utic<\/b>, que va m\u00e9s enll\u00e0 del tractament al tenir en compte tamb\u00e9 factors socials, econ\u00f2mics i emocionals dels pacients atesos, impedeix que les dimensions empitjorin, i per tant, contribueix a qu\u00e8 la qualitat de vida del conjunt sigui m\u00e9s favorable. <\/b>Aquesta millora queda demostrada en els resultats obtinguts a la segona part de l\u2019EuroQol: mentre que el grup de control puntua la seva salut, com a mitjana, en el n\u00famero 50<\/b> -a mig cam\u00ed entre la percepci\u00f3 bona o dolenta de l\u2019estat de salut-, el grup d\u2019intervenci\u00f3 la posiciona en el 70 <\/b>\u2013a l\u2019estar m\u00e9s a prop del 100, tenen millor percepci\u00f3 de la seva salut-. <\/p>\n Altres dades que es van poder extreure de les respostes donades a la primera part del q\u00fcestionari EuroQol van ser que el 86,36% del total de pacients<\/b> entrevistats referien que tenien problemes en la dimensi\u00f3 de dolor\/malestar<\/b>, i en un 79,17% dels casos<\/b>, problemes en la dimensi\u00f3 d’ansietat\/depressi\u00f3<\/b>. D\u2019altra banda, els participants d’aquest estudi feien menys refer\u00e8ncia a problemes en les altres 3 dimensions: el 59,47% esmentava dificultats per realitzar les activitats quotidianes, el 50% problemes de mobilitat i el 31,06% problemes amb la cura personal. <\/p>\n Per qu\u00e8 \u00e9s necessari optimitzar la farmacoter\u00e0pia? <\/p>\n <\/u><\/b><\/p>\n No prendre adequadament la medicaci\u00f3 pot derivar en problemes de salut per al pacient, \u00e9s per aix\u00f2 que \u00e9s necessari introduir una farmacoter\u00e0pia optimitzada que contribueixi a una major efectivitat i seguretat dels tractaments que s\u2019adapti a les condicions socioecon\u00f2miques dels usuaris i de les farm\u00e0cies comunit\u00e0ries.<\/b> Per fer-ho, aquest nou model, amb l\u2019\u00fas de la Unitat d\u2019Optimitzaci\u00f3 Farmacol\u00f2gica, presenta un canvi cap a un enfoc m\u00e9s centrat en el pacient, que parteix de l\u2019experi\u00e8ncia individual per donar resposta a les seves necessitats,<\/b> amb una major implicaci\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3 entre professionals sanitaris <\/b>per <\/b>aconseguir que els pacients tinguin la millor medicaci\u00f3 en el moment adequat, en el marc d\u2019una gesti\u00f3 adequada dels recursos. <\/p>\n Quins beneficis aporta el seguiment de la medicaci\u00f3?<\/p>\n <\/u><\/b><\/p>\n El seguiment farmacoterap\u00e8utic tamb\u00e9 reverteix en beneficis per al conjunt del sistema sanitari,<\/b> doncs s\u2019aconsegueix detectar amb antelaci\u00f3 problemes relacionats amb el medicament i corregir-los adequadament <\/b>amb l\u2019ajuda d\u2019eines com els Sistemes Personalitzats de Dosificaci\u00f3 (SPD). Tal com mostren diferents estudis realitzats, la intervenci\u00f3 farmac\u00e8utica pot aix\u00ed mateix augmentar el grau de control de les patologies, <\/b>especialment quan es tracta de pacients cr\u00f2nics complexos, <\/span>i l\u2019efectivitat del seguiment s\u2019incrementa<\/b> quan es presta de manera integrada i coordinada <\/b>en el marc de processos assistencials amb l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria de la salut.<\/p>\n <\/b><\/p>\n Per tal de fer viable aquest servei, els beneficis del qual s\u2019han demostrat, \u00e9s necessari comptar amb una estimaci\u00f3 dels costos que implica i que \u00e9s necessari contemplar a l\u2019hora de poder-los desenvolupar<\/b>. Tenint aix\u00f2 en compte, aplicant la metodologia ABC (Activity-Based-Costing<\/i>), s\u2019ha estimat que la UOF representa un cost directe tangible de 28.410,95\u20ac en un per\u00edode de quatre anys. Respecte al seguiment farmacoterap\u00e8utic, es van obtenir uns costos mitjans de prop d\u201924\u20ac i 19\u20ac per entrevista inicial i visites successives de control, respectivament. <\/p>\n <\/span><\/p>\n Nova beca d\u2019innovaci\u00f3 per al curs 2016-2017<\/p>\n <\/u><\/b><\/p>\n A m\u00e9s de les dues beques que s\u2019ofereixen per projectes professionals desenvolupats en diferents \u00e0rees de la farm\u00e0cia \u2013cadascuna amb una dotaci\u00f3 de 9.000\u20ac\u2013, aquest any s\u2019ha introdu\u00eft com a novetat una beca d\u2019innovaci\u00f3 dotada amb 6.000\u20ac. <\/b>L\u2019objectiu d\u2019aquesta \u00e9s incentivar la creaci\u00f3 de projectes innovadors en l’\u00e0mbit de productes, de serveis, de processos, de m\u00e0rqueting o d’organitzaci\u00f3, el resultat dels quals incentivin l’increment de valor afegit en termes de salut i econ\u00f2mics.<\/p>\n Autors de l\u2019estudi \u201cAvaluaci\u00f3 del Seguiment Farmacoterap\u00e8utic en Pacients d\u2019una Unitat d\u2019Optimitzaci\u00f3 de la Farmacoter\u00e0pia\u201d: <\/strong> Per a m\u00e9s informaci\u00f3: <\/strong> \u00a0<\/p>\n <\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0L\u2019optimitzaci\u00f3 dels tractaments que tenen prescrits contribueix a una millora global de l\u2019estat de salutEl projecte es va poder desenvolupar amb el suport d\u2019una de les 3 beques d\u2019investigaci\u00f3 que va atorgar el COF de Barcelona durant el curs 2014-2015 Barcelona, 29 de juny de 2015.- La qualitat de vida dels pacients als qui es fa seguiment de la medicaci\u00f3 des de la farm\u00e0cia comunit\u00e0ria augmentaria en m\u00e9s de cinc anys de mitjana respecte als pacients que no se\u2019ls hi fa. Aquesta dada, extreta a partir del c\u00e0lcul dels Anys de vida ajustats per qualitat (AVAQs), \u00e9s una de les conclusions que recull un estudi desenvolupat per un grup de cinc investigadors -Martha Milena Silva Castro, Anna Font Olivet, Laura Rius Font, Clara Berm\u00fadez Tamayo i Gerardo Colorado D\u00edaz-Caneja-. La investigaci\u00f3, duta a terme amb el suport d\u2019una de les tres beques que el COF de Barcelona va atorgar durant el curs 2014-2015, es va centrar a fer el seguiment de 252 pacients atesos a la Unitat d\u2019Optimitzaci\u00f3 de la Farmacoter\u00e0pia (UOF) d\u2019una farm\u00e0cia comunit\u00e0ria de Granollers (Barcelona) durant quatre anys (des d\u2019abril de 2011 fins a juliol de 2015). Aquesta Unitat ocupa un espai a la farm\u00e0cia en el qual s\u2019ofereix atenci\u00f3 farmac\u00e8utica al pacient per donar resposta a problemes de salut relacionats amb els medicaments. Per obtenir les conclusions, es van comparar els resultats obtinguts al grup d\u2019intervenci\u00f3, format per 100 pacients als qui es va fer el seguiment de la medicaci\u00f3 a la farm\u00e0cia, i els del grup de control, que el van constituir 140 pacients que rebien altres serveis cl\u00ednics de la cartera de serveis assistencials de la farm\u00e0cia, com ara campanyes d\u2019educaci\u00f3 sanit\u00e0ria i espirometria. Els 12 pacients restants finalment van ser exclosos al no obtenir els registres complets per fer l\u2019an\u00e0lisi de la informaci\u00f3. D\u2019altra banda, pel que fa al perfil dels pacients, un 69,83% eren dones i un 30,16% eren homes; i quant a l\u2019edat, els grups m\u00e9s nombrosos s\u2019ubicaven a la franja d\u2019entre 80-84 anys (16,67%), 75-79 anys (12,30%) i 55-59 anys (11,11%). Com s\u2019estableix la relaci\u00f3 entre esperan\u00e7a i qualitat de vida? Per tal d\u2019establir la relaci\u00f3 entre l\u2019esperan\u00e7a i qualitat de vida i extreure els m\u00e9s de cinc anys de difer\u00e8ncia entre els grups d\u2019intervenci\u00f3 i de control es va aplicar l\u2019EuroQol (EQ-5D-5L), un instrument estandarditzat que s\u2019utilitza per mesurar resultats de salut i que es compon de dues parts. La primera \u00e9s una descripci\u00f3 de l\u2019estat de salut en cinc dimensions: mobilitat, cura personal, activitats quotidianes, dolor\/malestar i ansietat \u2013 a cadascuna de les dimensions es defineixen cinc nivells de gravetat-. A la segona part, l\u2019individu puntua el seu estat de salut a una escala visual anal\u00f2gica que va de 0 (pitjor estat) al 100 (millor estat). Els autors del projecte consideren que la millora dels AVAQs en el grup intervenci\u00f3 pot explicar-se perqu\u00e8, gr\u00e0cies a l\u2019optimitzaci\u00f3 dels tractaments farmacol\u00f2gics que tenen prescrits per tractar els seus problemes de salut, s\u2019aconsegueix una millora de totes les dimensions -especialment en aquelles relacionades amb el dolor\/malestar i ansietat\/depressi\u00f3-. D\u2019altra banda, la intervenci\u00f3 del farmac\u00e8utic, que va m\u00e9s enll\u00e0 del tractament al tenir en compte tamb\u00e9 factors socials, econ\u00f2mics i emocionals dels pacients atesos, impedeix que les dimensions empitjorin, i per tant, contribueix a qu\u00e8 la qualitat de vida del conjunt sigui m\u00e9s favorable. Aquesta millora queda demostrada en els resultats obtinguts a la segona part de l\u2019EuroQol: mentre que el grup de control puntua la seva salut, com a mitjana, en el n\u00famero 50 -a mig cam\u00ed entre la percepci\u00f3 bona o dolenta de l\u2019estat de salut-, el grup d\u2019intervenci\u00f3 la posiciona en el 70 \u2013a l\u2019estar m\u00e9s a prop del 100, tenen millor percepci\u00f3 de la seva salut-. Altres dades que es van poder extreure de les respostes donades a la primera part del q\u00fcestionari EuroQol van ser que el 86,36% del total de pacients entrevistats referien que tenien problemes en la dimensi\u00f3 de dolor\/malestar, i en un 79,17% dels casos, problemes en la dimensi\u00f3 d’ansietat\/depressi\u00f3. D\u2019altra banda, els participants d’aquest estudi feien menys refer\u00e8ncia a problemes en les altres 3 dimensions: el 59,47% esmentava dificultats per realitzar les activitats quotidianes, el 50% problemes de mobilitat i el 31,06% problemes amb la cura personal. Per qu\u00e8 \u00e9s necessari optimitzar la farmacoter\u00e0pia? No prendre adequadament la medicaci\u00f3 pot derivar en problemes de salut per al pacient, \u00e9s per aix\u00f2 que \u00e9s necessari introduir una farmacoter\u00e0pia optimitzada que contribueixi a una major efectivitat i seguretat dels tractaments que s\u2019adapti a les condicions socioecon\u00f2miques dels usuaris i de les farm\u00e0cies comunit\u00e0ries. Per fer-ho, aquest nou model, amb l\u2019\u00fas de la Unitat d\u2019Optimitzaci\u00f3 Farmacol\u00f2gica, presenta un canvi cap a un enfoc m\u00e9s centrat en el pacient, que parteix de l\u2019experi\u00e8ncia individual per donar resposta a les seves necessitats, amb una major implicaci\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3 entre professionals sanitaris per aconseguir que els pacients tinguin la millor medicaci\u00f3 en el moment adequat, en el marc d\u2019una gesti\u00f3 adequada dels recursos. Quins beneficis aporta el seguiment de la medicaci\u00f3? El seguiment farmacoterap\u00e8utic tamb\u00e9 reverteix en beneficis per al conjunt del sistema sanitari, doncs s\u2019aconsegueix detectar amb antelaci\u00f3 problemes relacionats amb el medicament i corregir-los adequadament amb l\u2019ajuda d\u2019eines com els Sistemes Personalitzats de Dosificaci\u00f3 (SPD). Tal com mostren diferents estudis realitzats, la intervenci\u00f3 farmac\u00e8utica pot aix\u00ed mateix augmentar el grau de control de les patologies, especialment quan es tracta de pacients cr\u00f2nics complexos, i l\u2019efectivitat del seguiment s\u2019incrementa quan es presta de manera integrada i coordinada en el marc de processos assistencials amb l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria de la salut. Per tal de fer viable aquest servei, els beneficis del qual s\u2019han demostrat, \u00e9s necessari comptar amb una estimaci\u00f3 dels costos que implica i que \u00e9s necessari contemplar a l\u2019hora de poder-los desenvolupar. Tenint aix\u00f2 en compte, aplicant la metodologia ABC (Activity-Based-Costing), s\u2019ha estimat que la UOF representa un cost directe tangible de 28.410,95\u20ac en un per\u00edode de quatre anys. Respecte al seguiment farmacoterap\u00e8utic, es van obtenir uns costos mitjans de prop d\u201924\u20ac i 19\u20ac per entrevista inicial i visites successives de control, respectivament. Nova beca d\u2019innovaci\u00f3 per al curs 2016-2017 A m\u00e9s de les dues beques que s\u2019ofereixen per projectes professionals desenvolupats en diferents \u00e0rees de la farm\u00e0cia \u2013cadascuna amb una dotaci\u00f3 de 9.000\u20ac\u2013, aquest any s\u2019ha introdu\u00eft com a novetat una beca d\u2019innovaci\u00f3 dotada amb 6.000\u20ac. L\u2019objectiu d\u2019aquesta \u00e9s incentivar la creaci\u00f3 de projectes innovadors en l’\u00e0mbit de productes, de serveis, de processos, de m\u00e0rqueting o d’organitzaci\u00f3, el resultat dels quals incentivin l’increment de valor afegit en termes de salut i econ\u00f2mics.Autors de l\u2019estudi \u201cAvaluaci\u00f3 del Seguiment Farmacoterap\u00e8utic en Pacients d\u2019una Unitat d\u2019Optimitzaci\u00f3 de la Farmacoter\u00e0pia\u201d: Martha Milena Silva Castro, Anna Font olivet, Laura Rius Font, Clara Berm\u00fadez Tamayo i Gerardo Colorado Diaz-CanejaPer a m\u00e9s informaci\u00f3: Departament de Comunicaci\u00f3 del Col\u00b7legi de Farmac\u00e8utics de BarcelonaTel\u00e8fon: 93 244 07 28 \/ 18premsa@cofb.net\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0COFB.ORG<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 L\u2019optimitzaci\u00f3 dels tractaments que tenen prescrits contribueix a una millora global de l\u2019estat de salut El projecte es va poder desenvolupar amb el suport d\u2019una de les 3 beques d\u2019investigaci\u00f3 que va atorgar el COF de Barcelona durant el curs 2014-2015 Barcelona, 29 de juny de 2015.- La qualitat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"disabled","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1060,1066],"tags":[],"class_list":["post-77391","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-notes-premsa","category-sense-categoria-ca"],"yoast_head":"\n
Martha Milena Silva Castro, Anna Font olivet, Laura Rius Font, Clara Berm\u00fadez Tamayo i Gerardo Colorado Diaz-Caneja<\/p>\n
Departament de Comunicaci\u00f3 del Col\u00b7legi de Farmac\u00e8utics de Barcelona
Tel\u00e8fon: 93 244 07 28 \/ 18
premsa@cofb.net
\u00a0<\/p>\n