{"id":58099,"date":"2021-11-19T15:42:59","date_gmt":"2021-11-19T13:42:59","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.cofb.cat\/?p=58099"},"modified":"2024-04-05T10:47:32","modified_gmt":"2024-04-05T10:47:32","slug":"indicadors-per-avaluar-lestat-de-salut-del-nostre-entorn-tema-central-duna-nova-formacio-al-cofb-al-voltant-de-la-salut-comunitaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cofb.org\/ca\/2021\/11\/19\/indicadors-per-avaluar-lestat-de-salut-del-nostre-entorn-tema-central-duna-nova-formacio-al-cofb-al-voltant-de-la-salut-comunitaria\/","title":{"rendered":"Indicadors per avaluar l’estat de salut del nostre entorn, tema central d’una nova formaci\u00f3 al COFB al voltant de la salut comunit\u00e0ria"},"content":{"rendered":"\n

El passat<\/strong> divendres 12 de novembre<\/strong> va tenir lloc al COFB<\/strong> la formaci\u00f3 “Indicadors per avaluar l’estat de salut del nostre entorn”<\/strong>, que tenia per objectius<\/strong> entendre els indicadors b\u00e0sics de salut<\/strong> i la utilitat <\/strong>que tenen a l’hora de fer un informe<\/strong> referit a la salut local <\/strong>en un context de salut comunit\u00e0ria<\/strong> i poder aplicar els coneixements apresos<\/strong> a la tasca di\u00e0ria<\/strong> de la farm\u00e0cia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"La
La farmac\u00e8utica Neus Carrilero en un moment de la seva exposici\u00f3, durant la formaci\u00f3 “Indicadors per avaluar l’estat de salut del nostre entorn”, que va tenir lloc al COFB el passat 12 de novembre.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La sessi\u00f3 <\/strong>va constar d’una part te\u00f2rica<\/strong> i una part pr\u00e0ctica<\/strong> per construir l’informe comunitari<\/strong>. Durant la formaci\u00f3<\/strong>, es van donar resposta a les seg\u00fcents preguntes<\/strong>: Qu\u00e8 entenem per salut comunit\u00e0ria i quines implicacions t\u00e9 el farmac\u00e8utic comunitari?<\/em>; Com apliquem i interpretem els indicadors b\u00e0sics de salut comunit\u00e0ria?<\/em>, Qu\u00e8 \u00e9s i com es dissenya un informe de salut?<\/em>, i per \u00faltim, Per qu\u00e8 he de con\u00e8ixer l’estat de salut del meu entorn?<\/em><\/p>\n\n\n\n

La formaci\u00f3<\/strong>, coordinada per la vocal d’Investigaci\u00f3 i Doc\u00e8ncia <\/strong>del COFB<\/strong>, Maria Rosa Ballester<\/strong>, va estar impartida per Neus Carrilero<\/strong>, farmac\u00e8utica de l’Ag\u00e8ncia de Qualitat i Avaluaci\u00f3 Sanit\u00e0ries (AQuAS), i Angelina Gonz\u00e1lez<\/strong>, infermera de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Catalunya <\/strong>(ASPCAT). <\/p>\n\n\n\n

A la primera part de la sessi\u00f3, Gonz\u00e1lez va fer refer\u00e8ncia al concepte d’intersectorialitat<\/strong>, ja que, segons el model de determinants de la salut<\/strong>, la majoria de factors estan fora del sector salut<\/strong>. Per aix\u00f2, \u00e9s necessari un enfocament multisectorial<\/strong>. Tal com va explicar la infermera, el concepte de salut en totes les pol\u00edtiques<\/strong> suposa la integraci\u00f3<\/strong> entre els diferents sectors. Aquesta intersectorialitat <\/strong>requereix un mandat pol\u00edtic<\/strong> i un proc\u00e9s participatiu<\/strong> amb transpar\u00e8ncia<\/strong> i rendiment de comptes<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

Salut comunit\u00e0ria: treball en xarxa i principals agents<\/strong><\/h1>\n\n\n\n

D’altra banda, Gonz\u00e1lez tamb\u00e9 va abordar el marc conceptual de la salut comunit\u00e0ria<\/strong>. Dins d’aquest marc, destaquen els objectius<\/strong> que es volen obtenir: la millora de la salut<\/strong> i l’apoderament de la comunitat<\/strong> (que ha de poder participar en tot moment). Aix\u00ed mateix, en aquest marc conceptual<\/strong> s\u00f3n indispensables el treball en xarxa<\/strong> i la intervenci\u00f3 comunit\u00e0ria<\/strong> (amb perspectiva d’equitat<\/strong> i basada en l’evid\u00e8ncia<\/strong>). <\/p>\n\n\n\n

Els agents principals<\/strong> del marc conceptual de la salut comunit\u00e0ria<\/strong> serien: prove\u00efdors de salut <\/strong>(Salut P\u00fablica, Ag\u00e8ncia de Protecci\u00f3 de la Salut (APS), Salut Mental i Drogues, hospital, farm\u00e0cies); municipi <\/strong>(Salut, Serveis Socials, Educaci\u00f3 i altres regidories); Consell Comarcal<\/strong> i Diputaci\u00f3<\/strong>, a m\u00e9s de la comunitat<\/strong>, els ve\u00efns<\/strong>, les entitats<\/strong>, les escoles<\/strong>, les associacions<\/strong>, etc.<\/p>\n\n\n\n

Etapes del proc\u00e9s de salut comunit\u00e0ria<\/strong><\/h1>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, Gonz\u00e1lez va exposar les diferents etapes <\/strong>del proc\u00e9s de salut comunit\u00e0ria<\/strong>, que comen\u00e7a per establir aliances<\/strong>, con\u00e8ixer<\/strong> les necessitats<\/strong> i els actius<\/strong>; continua amb la prioritzaci\u00f3<\/strong>, la planificaci\u00f3<\/strong> i l’actuaci\u00f3<\/strong>, i en l’\u00faltima etapa trobem el seguiment<\/strong> i l’avaluaci\u00f3<\/strong>. Tot plegat, ens ho hem d’imaginar com un cicle.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, el seguiment<\/strong> i l’avaluaci\u00f3 <\/strong>serveix per assegurar <\/strong>el correcte funcionament<\/strong> de les intervencions comunit\u00e0ries<\/strong>. Un pla de seguiment i avaluaci\u00f3<\/strong> ha de detallar cada pas del proc\u00e9s d’avaluaci\u00f3 <\/strong>i ajuda a decidir quina \u00e9s la informaci\u00f3 realment necess\u00e0ria. <\/p>\n\n\n\n

\"Angelina
Angelina Gonz\u00e1lez, infermera de l’AQuAS, en un moment de la seva presentaci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Una altra de les q\u00fcestions que va abordar Gonz\u00e1lez<\/strong> va ser el diagn\u00f2stic comunitar<\/strong>i, \u00e9s a dir, l’estudi que mostra l’estat actual<\/strong> de la salut de la poblaci\u00f3 <\/strong>d\u2019un determinat barri, districte o municipi, els problemes m\u00e9s importants i els factors que hi influeixen. Des del seu punt de vista, s’ha d’entendre com “un proc\u00e9s<\/strong> o un cam\u00ed, no un fet puntual”. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 va apuntar que en el diagn\u00f2stic comunitari<\/strong> \u00e9s important treballar les aliances<\/strong>, respectant el treball ja fet, els tempos<\/em>, les necessitats<\/strong> i els objectius de cada actor, aix\u00ed com la motivaci\u00f3 personal<\/strong>. Tot plegat, amb una mirada d’equitat<\/strong>, \u00e9s a dir, plantejant-nos en tot moment si la intervenci\u00f3 arriba a qui m\u00e9s la necessita i avaluant amb indicadors d’eixos de desigualtats<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Els informes de salut comunit\u00e0ria<\/strong><\/h1>\n\n\n\n

A la segona part de la sessi\u00f3<\/strong>, la farmac\u00e8utica de l’AQuAS, Neus Carrilero, <\/strong>va centrar-se en els informes de salut comunit\u00e0ria<\/strong>. Segons va explicar, una eina s\u00f3n els indicadors de salut comunit\u00e0ria<\/strong> (indicadors b\u00e0sics de salut per a ABS per fer informes de salut). <\/p>\n\n\n\n

\"D'esquerra
D’esquerra a dreta:<\/em> Angelina Gonz\u00e0lez, infermera de l’ASPCAT i Neus Carrilero, farmac\u00e8utica de l’AQuAS.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En altres paraules, els indicadors b\u00e0sics de salut comunit\u00e0ria<\/strong> s\u00f3n una bateria d’indicadors<\/strong> que permeten con\u00e8ixer l’estat de salut d’una \u00e0rea petita<\/strong> i permeten als professionals realitzar un informe de salut<\/strong> de manera \u00e0gil<\/strong> i sistem\u00e0tica<\/strong>. Es tracta, a m\u00e9s, d’una eina quantitativa<\/strong> necess\u00e0ria per desplegar l’orientaci\u00f3 comunit\u00e0ria<\/strong>, detectar necessitats<\/strong> i prioritzar<\/strong>. \u00c9s fonamental disposar de dades fiables<\/strong> i robustes <\/strong>per \u00e0rees petites<\/strong>, que permetin fer una primera aproximaci\u00f3<\/strong> al diagn\u00f2stic comunitari. <\/p>\n\n\n\n

Alguns dels punts forts <\/strong>dels indicadors b\u00e0sics de salut comunit\u00e0ria<\/strong> s\u00f3n els seg\u00fcents: <\/p>\n\n\n\n