{"id":56456,"date":"2021-08-23T10:22:12","date_gmt":"2021-08-23T08:22:12","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.cofb.cat\/?p=56456"},"modified":"2024-07-10T13:42:20","modified_gmt":"2024-07-10T13:42:20","slug":"rol-farmaceutic-provisio-datencio-integrada-centres-residencials-gent-gran","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cofb.org\/ca\/2021\/08\/23\/rol-farmaceutic-provisio-datencio-integrada-centres-residencials-gent-gran\/","title":{"rendered":"El rol farmac\u00e8utic en la provisi\u00f3 d’atenci\u00f3 integrada en centres residencials per a gent gran"},"content":{"rendered":"

Autoria:<\/em><\/strong>\u00a0 Jordi Casas<\/strong>. Farmac\u00e8utic comunitari. President del Consell de Col\u00b7legis\u00a0Farmac\u00e8utics\u00a0de Catalunya. President del Col\u00b7legi\u00a0de\u00a0Farmac\u00e8utics\u00a0de Barcelona \/\u00a0Joan Francesc Mir<\/strong>. Farmac\u00e8utic. \u00c0rea de Projectes i Recerca del Col\u00b7legi\u00a0de\u00a0Farmac\u00e8utics\u00a0de Barcelona<\/p>\n

\n
\n

“S’ha demostrat que la integraci\u00f3 del farmac\u00e8utic amb la resta d’actors implicats dels centres residencials millora l’atenci\u00f3 al pacient i els seus resultats en salut<\/strong>“<\/span><\/em><\/h3>\n<\/div>\n

El repte de l’envelliment<\/span><\/strong><\/h1>\n

L’esperan\u00e7a de vida ha crescut a Espanya, passant de 73,5 anys en homes i 80,6 anys en dones en 1991; a 80,9 en homes i a 86,2 en dones en 2019 [1]. Abans de la crisi sanit\u00e0ria de la COVID-19, es va estimar que entre 2015 i 2050 la poblaci\u00f3 major de 60 anys a nivell mundial gaireb\u00e9 s’anava a duplicar, passant del 12% al 22%.<\/p>\n

Es va estimar que el nombre de persones majors de 60 anys superaria als nens menors de 5 anys en 2020<\/strong> [2]. Tots aquests s\u00f3n indicadors d’una major taxa d’envelliment en la nostra hist\u00f2ria, la qual cosa suposar\u00e0 l’aparici\u00f3 de reptes importants per a la nostra societat.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Aquest envelliment de la poblaci\u00f3 sol estar lligat a la pres\u00e8ncia de m\u00faltiples morbiditats, que poden conduir a l’aparici\u00f3 de\u00a0polimedicaci\u00f3 inadequada [3]. Amb la fragilitat i la deterioraci\u00f3 cognitiva que es produeix amb l’edat, molta gent gran acaba en situacions de depend\u00e8ncia<\/strong> a les quals hem de donar resposta com a societat, com s’ha fet a trav\u00e9s de la Llei 39\/2006 de Promoci\u00f3 de l’Autonomia Personal i Atenci\u00f3 a les persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia [4] i de\u00a0tota\u00a0la legislaci\u00f3 auton\u00f2mica que pugui haver-se derivat d’ella [5].<\/p>\n

Farmac\u00e8utics en l’atenci\u00f3 integral a la gent gran<\/span><\/strong><\/h1>\n

En molts casos, la implicaci\u00f3 del farmac\u00e8utic comunitari \u00e9s crucial per a la consecuci\u00f3 de l’\u00e8xit terap\u00e8utic<\/strong>, la reducci\u00f3 dels problemes relacionats amb els medicaments (PRM)\u00a0i la millora de la qualitat de vida en els pacients ancians ambulatoris que resideixen en els seus domicilis [6,7]. A m\u00e9s de contribuir a la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut a trav\u00e9s de la provisi\u00f3 de seguiment farmacoterap\u00e8utic [8].<\/p>\n

Aquelles persones que necessiten una intensificaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia social i sanit\u00e0ria per la seva situaci\u00f3 de fragilitat i depend\u00e8ncia<\/strong> tenen en els centres residencials per a gent gran un entorn substitutiu de la llar adequada i adaptada a les seves necessitats assistencials, per a afavorir la seva recuperaci\u00f3 o el manteniment del m\u00e0xim grau d’autonomia personal i social, en el qual es garanteix l’atenci\u00f3 integral i l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria de la persona [5].<\/p>\n

En aquest entorn, a nivell internacional entorn de 1980, es va posar de manifest el rol cl\u00ednic potencial del farmac\u00e8utic en la provisi\u00f3 d’una atenci\u00f3 integrada als residents juntament amb els altres professionals sanitaris implicats, aspecte que no va estar exempt de controv\u00e8rsia en els seus principis [9,10].<\/p>\n

En l’actualitat i en el nostre context, ja ning\u00fa q\u00fcestiona la integraci\u00f3 de l’atenci\u00f3 farmac\u00e8utica amb la resta d’activitats assistencials destinades a residents en centres de gent gran. Mostra d’aix\u00f2 \u00e9s el treball diari que realitzen farmac\u00e8utics comunitaris, sociosanitaris i\/o hospitalaris en pr\u00e0cticament tots els centres residencials d’Espanya en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la resta de professionals sanitaris del centre.<\/p>\n

Fins i tot s’ha demostrat que els serveis professionals farmac\u00e8utics assistencials (SPFA)\u00a0que es realitzen en resid\u00e8ncies de gent gran\u00a0redueixen substancialment el nombre de caigudes entre els residents, la mortalitat, els ingressos hospitalaris, la qualitat en la prescripci\u00f3 en el centre, el nombre mitj\u00e0 de f\u00e0rmacs prescrits per pacient i el cost de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria prove\u00efda<\/strong> [11].<\/p>\n

Manual d’Assist\u00e8ncia Farmac\u00e8utica en Centres Residencials per a Gent Gran<\/span><\/strong><\/h1>\n

El Manual d’Assist\u00e8ncia Farmac\u00e8utica en Centres Residencials per a Gent Gran<\/strong> publicat recentment [13] \u00e9s un document de m\u00e0xims que descriu per primera vegada les funcions que realitzen els farmac\u00e8utics en el context residencial. Pret\u00e9n ser un document de refer\u00e8ncia per a farmac\u00e8utics del nostre territori i internacionalment<\/strong>. El Manual defineix que el rol farmac\u00e8utic en les resid\u00e8ncies es pot circumscriure en tres \u00e0mbits principalment:<\/p>\n

\n

1 – Funcions del farmac\u00e8utic integrat dins de l’equip assistencial<\/strong><\/h3>\n

S’inclouen en aquest apartat tots aquells serveis cognitius que aporta el farmac\u00e8utic en treballar i establir protocols conjunts amb la resta de professionals del centre residencial. Aquesta integraci\u00f3 que es comen\u00e7a veure necess\u00e0ria en el context comunitari ambulatori s’ha manifestat aix\u00ed en les resid\u00e8ncies des de fa temps.<\/p>\n

Les funcions que trobem en les que el farmac\u00e8utic ha de treballar de forma col\u00b7laborativa s\u00f3n, entre altres, la revisi\u00f3, validaci\u00f3 i modificaci\u00f3 de tractaments; l’elaboraci\u00f3 de la guia farmacoterap\u00e8utica del centre; el desenvolupament del pla formatiu en\u00a0farmacoter\u00e0pia\u00a0dels professionals del centre<\/strong>, etc. El paper del farmac\u00e8utic \u00e9s essencial, ja que aporta una visi\u00f3 complement\u00e0ria i diferent a la que projecten altres professionals sanitaris i socials del centre<\/strong>, que quedaria coixa sense aquesta pr\u00e0ctica col\u00b7laborativa i integrada.<\/p>\n

2 –\u00a0Funcions del farmac\u00e8utic per al seguiment farmacoterap\u00e8utic i d’\u00fas de productes sanitaris i\u00a0dietoterap\u00e8utics en els pacients<\/strong><\/h3>\n

El farmac\u00e8utic en la resid\u00e8ncia pot treballar per a garantir l’adher\u00e8ncia i el compliment terap\u00e8utic dels pacients a trav\u00e9s del seguiment farmacoterap\u00e8utic. Treballant de manera integrada, pot detectar problemes relacionats amb la medicaci\u00f3 (PRM)\u00a0especialment en aquesta poblaci\u00f3 fr\u00e0gil en la qual existeix un elevat risc de\u00a0iatrog\u00e8nia\u00a0i major probabilitat d’aparici\u00f3 d’interaccions a causa de la\u00a0polimedicaci\u00f3<\/strong>. El farmac\u00e8utic pot aportar la seva expertesa i coneixement sobre els canvis farmacocin\u00e8tics i\u00a0farmacodin\u00e0mics que es donen a causa dels canvis fisiol\u00f2gics associats a l’edat. \u00c9s consultor tamb\u00e9 per a aportar informaci\u00f3 sobre medicaments als altres professionals per a la seva administraci\u00f3 i la conciliaci\u00f3 dels tractaments prescrits.<\/p>\n

Els\u00a0prescriptors\u00a0poden secundar-se en la figura del farmac\u00e8utic en els centres residencials per a la revisi\u00f3 dels tractaments pautats. Poden avaluar de manera conjunta la seguretat i la necessitat de la medicaci\u00f3 presa i, d’aquesta manera, combatre la in\u00e8rcia terap\u00e8utica en la qual sovint es veuen sumits per la por a la descompensaci\u00f3 de l’usuari si es modifica la pauta terap\u00e8utica. El farmac\u00e8utic consultor pot ajudar a trobar tamb\u00e9 les millors formes farmac\u00e8utiques adaptades als problemes de degluci\u00f3 que puguin tenir i fins i tot pot aconsellar si \u00e9s possible elaborar un medicament individualitzat a trav\u00e9s de la formulaci\u00f3 magistral, adaptant-lo al resident.<\/p>\n

Aquest rol no es limita exclusivament al medicament, ja que el farmac\u00e8utic pot aportar igualment valor per a la dispensaci\u00f3 i l’\u00fas de productes sanitaris i tamb\u00e9\u00a0dietoterap\u00e8utics. En aquest \u00faltim cas \u00e9s especialment important per l’elevada freq\u00fc\u00e8ncia de casos de malnutrici\u00f3 i\u00a0sarcop\u00e8nia\u00a0entre la poblaci\u00f3 resident en aquests centres.<\/p>\n

3 –\u00a0Funcions del farmac\u00e8utic per a la gesti\u00f3 del dip\u00f2sit de medicaments.<\/strong><\/h3>\n

Aquest apartat es basa en la guia pr\u00e8viament desenvolupada [12] en la qual ja es descriu al farmac\u00e8utic com el responsable de controlar i optimitzar l’emmagatzematge de medicaments, productes sanitaris i\u00a0dietoterap\u00e8utics en el centre<\/strong>. Per a aix\u00f2, ha d’eliminar aquells que siguin innecessaris, que estiguin caducats o sobre els quals hi hagi alguna alerta de seguretat farmac\u00e8utica per part de l’Ag\u00e8ncia Espanyola del Medicament i Producte Sanitari (AEMPS).<\/p>\n

\u00c9s tamb\u00e9 responsable del control de l’estoc del centre<\/strong> perqu\u00e8 tinguin els medicaments que puguin ser necessaris en el dia a dia, com tamb\u00e9 davant circumst\u00e0ncies d’urg\u00e8ncia. Finalment, \u00e9s responsable de la correcta gesti\u00f3 de residus seguint els protocols de\u00a0SIGRE<\/strong>\u00a0perqu\u00e8 aquests residus siguin correctament tractats i no impactin negativament en el medi ambient.<\/p>\n<\/div>\n

Integraci\u00f3 farmac\u00e8utica en els centres residencials en les pr\u00f2ximes d\u00e8cades<\/strong><\/span><\/h1>\n

El Manual publicat [13] pret\u00e9n aportar un marc de refer\u00e8ncia perqu\u00e8 cada farmac\u00e8utic pugui adaptar-lo al seu context normatiu auton\u00f2mic i la idiosincr\u00e0sia de cada centre residencial.<\/strong> Com a norma general, per\u00f2 m\u00e9s encara en l’\u00e0mbit residencial i sociosanitari, \u00e9s clau la millora de la comunicaci\u00f3 entre professionals i nivells assistencials, que ha de ser bidireccional<\/strong>, per a la millora de la continu\u00eftat assistencial. Hem de col\u00b7locar el pacient en el centre del sistema.<\/p>\n

S’ha demostrat que la integraci\u00f3 del farmac\u00e8utic amb la resta d’actors implicats dels centres residencials millora l’atenci\u00f3 al pacient i els seus resultats en salut<\/strong> [11]. No obstant aix\u00f2, aquesta integraci\u00f3 pivota sovint sobre voluntarisme i iniciatives particulars. Idealment s’hauria de plantejar un marc normatiu que reguli les condicions i que vingui acompanyat amb una dotaci\u00f3 i un model econ\u00f2mic que permeti la integraci\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els diferents agents de salut<\/strong> i que asseguri la pres\u00e8ncia en els centres residencials d’un professional tan necessari com \u00e9s el farmac\u00e8utic, per a la millora de la salut dels usuaris i per a aportar-los una major qualitat de vida.<\/p>\n

\n

Bibliografia<\/span><\/h1>\n
    \n
  1. Instituto Nacional de Estad\u00edstica. Esperanza de vida [Internet]. Madrid; 2019. Available:\u00a0https:\/\/www.ine.es\/ss\/Satellite?L=es_ES&c=INESeccion_C&cid=1259926380048&p=1254735110672&pagename=ProductosYServicios\/PYSLayout<\/a><\/li>\n
  2. World Health Organization. World report on ageing and health [Internet]. Geneva; 2015. Available:\u00a0https:\/\/www.who.int\/life-course\/publications\/2015-ageing-report\/en\/<\/a><\/li>\n
  3. Cadogan CA, Ryan C, Hughes CM. Appropriate Polypharmacy and Medicine Safety: When Many is not Too Many. Drug Saf. Springer International Publishing; 2016;39: 109\u2013116. doi:10.1007\/s40264-015-0378-5<\/li>\n
  4. Bolet\u00edn Oficial del Estado. Ley 39\/2006 de Promoci\u00f3n de la Autonom\u00eda Personal y Atenci\u00f3n a las personas en situaci\u00f3n de dependencia. Bolet\u00edn Of del Estado. 2006; 1\u201330. Available:\u00a0https:\/\/www.boe.es\/buscar\/act.php?id=BOE-A-2006-21990<\/a><\/li>\n
  5. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Decret 142\/2010 d\u201911 d\u2019octubre pel qual s\u2019aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011. D Of la General Catalunya. 2010; 76196\u201376312. Available:\u00a0https:\/\/dogc.vlex.es\/vid\/decret-aprova-cartera-serveis-socials-223926203<\/a><\/li>\n
  6. Varas-Doval R, Gastelurrutia MA, Benrimoj SI, Garc\u00eda-C\u00e1rdenas V, S\u00e1ez-Benito L, Martinez-Mart\u00ednez F. Clinical impact of a pharmacist-led medication review with follow up for aged polypharmacy patients: A cluster randomized controlled trial. Pharm\u00a0Pract (Granada). Grupo de Investigacion en Atencion Farmaceutica; 2020;18: 1\u20138. doi:10.18549\/PharmPract.2020.4.2133<\/li>\n
  7. Guayta-Escolies R. Resultados preliminares del Programa de Atenci\u00f3n Farmac\u00e9utica a Pacientes Cr\u00f3nicos Complejos (PCAF). Infarma \u2013 Encuentro Europeo de Farmacia; 2017.<\/li>\n
  8. J\u00f3dar-S\u00e1nchez F, Malet-Larrea A, Mart\u00edn JJ, Garc\u00eda-Moch\u00f3n L, L\u00f3pez del Amo MP, Mart\u00ednez-Mart\u00ednez F, et al. Cost-Utility Analysis of a Medication Review with Follow-Up Service for Older Adults with Polypharmacy in Community Pharmacies in Spain:\u00a0The conSIGUE Program. Pharmacoeconomics. 2015;33: 599\u2013610. doi:10.1007\/s40273-015-0270-2<\/li>\n
  9. Devenport JK, Kane RL. The role of the clinical pharmacist on a nursing home care team. Drug Intell Clin Pharm. Drug Intell Clin Pharm; 1976;10: 268\u2013271. doi:10.1177\/106002807601000502<\/li>\n
  10. Dyer CC, Oles KS, Davis SW. The role of the pharmacist in a geriatric nursing home: A literature review [Internet]. Drug Intelligence and Clinical Pharmacy. Drug Intell Clin Pharm; 1984. pp. 428\u2013433. doi:10.1177\/106002808401800522<\/li>\n
  11. Lee SWH, Mak VSL, Tang YW. Pharmacist services in nursing homes: A systematic review and meta-analysis. British Journal of Clinical Pharmacology. Blackwell Publishing Ltd; 2019. pp. 2668\u20132688. doi:10.1111\/bcp.14101<\/li>\n
  12. Fundaci\u00f3n Edad&Vida, Consejo General de Colegios Oficiales Farmac\u00e9uticos. Gu\u00eda de actuaci\u00f3n en el \u00e1mbito de la asistencia farmac\u00e9utica en dep\u00f3sitos de medicamentos de centro sociosanitarios o residenciales [Internet]. Madrid; 2017. Available:\u00a0https:\/\/www.edad-vida.org\/publicaciones\/guia-de-actuacion-en-el-ambito-de-la-asistencia-farmaceutica-en-depositos-de-medicamentos-de-centros-sociosanitarios-o-residenciales\/<\/a><\/li>\n
  13. Vaca Bermejo R, Casas S\u00e1nchez J, P\u00e9rez Mart\u00ednez F, Salgas Tolos\u00e0 E, Ylla-Catal\u00e0 Bor\u00e9 I, Sedano Monasterio E. Manual de Asistencia Farmac\u00e9utica en Centros Residenciales para Personas Mayores [Internet]. Madrid; 2021. Available:\u00a0https:\/\/www.portalfarma.com\/Profesionales\/consejoinforma\/Paginas\/2021-presentacion-manual-asistencia-farmaceutica-centros-residenciales.aspx<\/a><\/li>\n<\/ol>\n

    Article originalment publicat a Aula de Farmacia (versi\u00f3 online<\/a>).<\/strong><\/p>\n

    Altres publicacions d’inter\u00e8s:\u00a0<\/strong><\/p>\n