{"id":55589,"date":"2021-05-27T14:49:19","date_gmt":"2021-05-27T12:49:19","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.cofb.cat\/?p=55589"},"modified":"2021-05-27T14:49:19","modified_gmt":"2021-05-27T12:49:19","slug":"abordatge-tractament-dolor-cronic-moderat-intens-no-oncologic-farmacia-comunitaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cofb.org\/ca\/2021\/05\/27\/abordatge-tractament-dolor-cronic-moderat-intens-no-oncologic-farmacia-comunitaria\/","title":{"rendered":"Abordatge i tractament del dolor cr\u00f2nic moderat – intens no oncol\u00f2gic des de la farm\u00e0cia comunit\u00e0ria"},"content":{"rendered":"

Durant el mes de maig han tingut lloc, a trav\u00e9s de Zoom,<\/em>\u00a04 sessions<\/strong> de la formaci\u00f3 “Gesti\u00f3 i tractament del dolor cr\u00f2nic moderat-intens no oncol\u00f2gic”<\/strong>,\u00a0<\/strong>a c\u00e0rrec de Merc\u00e8 Barau<\/strong>, farmac\u00e8utica comunit\u00e0ria i coordinadora de les farm\u00e0cies de Gr\u00e0cia; Francisco Javier Medel<\/strong>, cap de secci\u00f3 de la Unitat del Dolor de l’Hospital Vall d’Hebron; Aina Perell\u00f3<\/strong>, metgessa de fam\u00edlia i comunit\u00e0ria al CAP Larrard, Mayte Serrat<\/strong>, fisioterapeuta i psic\u00f2loga general sanit\u00e0ria i Roser Vall\u00e8s<\/strong>, farmac\u00e8utica d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i vocal d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria del COFB. Aina Surroca<\/strong>, secret\u00e0ria de la Junta de Govern del COFB, i Guillermo Bagar\u00eda<\/strong>, vocal d’Oficina de Farm\u00e0cia del COFB.\"\"<\/p>\n

El programa<\/strong>\u00a0va incloure els seg\u00fcents punts: definici\u00f3 i classificaci\u00f3 del dolor cr\u00f2nic<\/strong>, estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques per gestionar el dolor<\/strong> cr\u00f2nic<\/strong> (el pacient itinerant), seguiment farmacoterap\u00e8utic,<\/strong>\u00a0seguiment farmacoterap\u00e8utic dels opioides i comunicaci\u00f3 farmac\u00e8utic-pacient<\/strong>: efectivitat i seguretat de la medicaci\u00f3.<\/p>\n

Els objectius<\/strong> de les diverses sessions implicaven\u00a0aprofundir en el coneixement de l’abordatge<\/strong> i el tractament del dolor cr\u00f2nic moderat-intens, per millorar l’educaci\u00f3 sanit\u00e0ria del pacient<\/strong> i saber detectar i resoldre els problemes relacionats amb els medicaments per combatre’l.<\/p>\n

En les sessions tamb\u00e9 es buscava donar a con\u00e8ixer l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica<\/strong> dels diferents tractaments contra el dolor cr\u00f2nic no oncol\u00f2gic<\/strong> i les estrat\u00e8gies no farmacol\u00f2giques; saber com tracta el dolor cr\u00f2nic<\/strong>\u00a0l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i especialitzada, i entendre les intervencions que fan les unitats de dolor dels hospitals, quins tractaments prescriuren i els criteris de selecci\u00f3 terap\u00e8utics.<\/p>\n

\n

El dolor cr\u00f2nic i la seva prevalen\u00e7a<\/strong><\/span><\/h1>\n

El dolor \u00e9s un dels primers trastorns cr\u00f2nics<\/strong> que detecten els estudis i afecta de manera important la qualitat de vida de les persones<\/strong>.\u00a0A l\u2019Estat espanyol, la prevalen\u00e7a del dolor cr\u00f2nic en la poblaci\u00f3 adulta \u00e9s del 23,4%<\/strong> (superior en les dones i en el grup de m\u00e9s edat). \u00c9s una constant en moltes malalties i les propostes per millorar-ne la gesti\u00f3<\/strong> s\u00f3n els objectius de diferents professionals sanitaris de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i especialitzada que intervenen en l\u2019estrat\u00e8gia de tractament per optimitzar la qualitat de l\u2019atenci\u00f3 als pacients amb dolor, de vegades, dolor cr\u00f2nic complex o de dif\u00edcil de tractar.<\/p>\n

A m\u00e9s, t\u00e9 uns costos associats importants<\/strong> tant per l\u2019increment de la utilitzaci\u00f3 dels recursos dels serveis sanitaris<\/strong> com per l\u2019augment de la prescripci\u00f3 de f\u00e0rmacs i la p\u00e8rdua de dies de treball. \u00c9s per aix\u00f2 que \u00e9s convenient fer una revisi\u00f3 de les estrat\u00e8gies de tractament i de la gesti\u00f3 cl\u00ednica<\/strong> d\u2019aquest tipus de pacient.<\/p>\n<\/div>\n

Guies, recomanacions i pautes per l’abordatge del dolor cr\u00f2nic no oncol\u00f2gic<\/strong><\/span><\/h1>\n

La vocal d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria del COFB<\/strong>, Roser Vall\u00e8s<\/strong>, va apuntar que el dolor<\/strong> \u00e9s la segona causa de consulta<\/strong> a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, i va aportar algunes dades com ara que un 12%<\/strong> de la poblaci\u00f3 espanyola t\u00e9 dolor cr\u00f2nic no oncol\u00f2gic; que un 15% de la poblaci\u00f3 m\u00e9s gran de 20 anys pateix lumb\u00e0lgia<\/strong> i un 17% de la poblaci\u00f3 major de 20 anys pateix artrosi<\/strong>.<\/p>\n

\"Roser
Roser Vall\u00e8s, vocal d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria del COFB, en un moment de la seva intervenci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n

Vall\u00e8s tamb\u00e9 va referir-se al consum d’analg\u00e8sics no opioides<\/strong> i opioides<\/strong> a Espanya i va recordar que “d’acord amb la millor evid\u00e8ncia cient\u00edfica<\/strong> disponible sobre efic\u00e0cia<\/strong> i seguretat,<\/strong> cal establir recomanacions i objectius de prescripci\u00f3<\/strong> per garantir la m\u00e0xima qualitat<\/strong> possible de la prescripci\u00f3 i utilitzaci\u00f3 dels medicaments<\/strong> disponibles pel tractament del dolor cr\u00f2nic no oncol\u00f2gic”<\/strong>.<\/p>\n

Seguretat del tractament del dolor cr\u00f2nic no oncol\u00f2gic: seguiment farmacoterap\u00e8utic dels opiodes<\/strong><\/span><\/h2>\n

En la segona part de la seva intervenci\u00f3, Vall\u00e8s va donar resposta a la pregunta “Qu\u00e8 sabem del paracetamol?”<\/strong>. Va explicar que es tracta d’un analg\u00e8sic<\/strong> i antit\u00e8rmic<\/strong>, comparable amb l’\u00e0cid acetilsalic\u00edlic (AAS). Va remarcar tamb\u00e9 que no \u00e9s antiinflamatori o antiagregant plaquetari.<\/p>\n

Vall\u00e8s va apuntar que si hi ha dolor sense inflamaci\u00f3<\/strong> una alternativa segura \u00e9s el paracetamol<\/strong> i que si no \u00e9s necessari, millor no donar AINE. Tal com va explicar, si s’ha de donar un\u00a0antiinflamatori no esteroidal (AINE)<\/strong>\u00a0perqu\u00e8 el pacient no respon o no tolera el paracetamol, o t\u00e9 dolor amb component inflamatori millor donar el menys gastrolesiu (ibuprof\u00e8n<\/strong>) a les dosis m\u00ednimes eficaces durant el menor temps possible.<\/p>\n

Gesti\u00f3 i tractament del dolor cr\u00f2nic moderat-intens no oncol\u00f2gic des de la farm\u00e0cia comunit\u00e0ria<\/strong><\/span><\/h1>\n

Segons va explicar Merc\u00e8 Barau, el dolor<\/strong> \u00e9s una de les consultes m\u00e9s freq\u00fcents a la farm\u00e0cia<\/strong>, tant el dolor m\u00e9s agut (de cap, de coll, d’o\u00efda, dental…) com el cr\u00f2nic (d’esquena, de genoll, cervicals, articular…).<\/p>\n

En relaci\u00f3 amb el c\u00e0nnabis<\/strong>, Merc\u00e8 Barau va apuntar que, pel que fa a l’evid\u00e8ncia<\/strong> sobre els seus potencials beneficis terap\u00e8utics,\u00a0<\/strong>les dades aportades per assaigs cl\u00ednics controlats mostren que els cannabinoides milloren els s\u00edmptomes d’algunes malalties<\/strong> quan s’administren amb altres tractaments i que alguns dels efectes estudiats han obtingut resultats limitats, com la millora en dolor cr\u00f2nic o l’\u00fas en cures pal\u00b7liatives en pacients oncol\u00f2gics.\u00a0Pel que fa al dolor neurop\u00e0tic<\/strong> i espasticitat en l’esclerosi m\u00faltiple, s’ha concl\u00f2s positivament la seva efic\u00e0cia.<\/p>\n

\"Merc\u00e8
Merc\u00e8 Barau, farmac\u00e8utica comunit\u00e0ria i coordinadora de les farm\u00e0cies de Gr\u00e0cia, durant la seva presentaci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n

D’altra banda, la farmac\u00e8utica tamb\u00e9 va destacar que la falta d’adher\u00e8ncia terap\u00e8utica<\/strong> \u00e9s una de les barreres m\u00e9s importants per al control del dolor cr\u00f2nic<\/strong>, ja que els pacients en moltes ocasions deixen de prendre la medicaci\u00f3 prescrita quan senten que milloren i altres vegades abandonen el tractament farmacol\u00f2gic si pateixen algun efecte secundari.<\/p>\n

Des de la farm\u00e0cia comunit\u00e0ria<\/strong> es percep un elevat incompliment terap\u00e8utic<\/strong> en mat\u00e8ria de dolor cr\u00f2nic<\/strong>, a causa, entre altres factors, de la manca d’efectivitat dels medicaments<\/strong> que expliquen els pacients.<\/p>\n

Gesti\u00f3 i tractament del dolor cr\u00f2nic moderat-intens no oncol\u00f2gic: Unitat del dolor Hospital Vall d’Hebron i CAP Larrard<\/strong><\/span><\/h1>\n

Segons van explicar Javier Medel, cap de secci\u00f3 de la Unitat del Dolor de l’Hospital Vall d’Hebron, i\u00a0Aina Perell\u00f3 metgessa de fam\u00edlia i comunit\u00e0ria al CAP Larrard, el dolor cr\u00f2nic \u00e9s aquell que dura m\u00e9s de 3 mesos<\/strong> i est\u00e0 present m\u00e9s de 5 dies a la setmana<\/strong>. La funci\u00f3 del dolor agut \u00e9s generar una resposta de protecci\u00f3 contra l’agressi\u00f3. Quan el dolor es fa cr\u00f2nic<\/strong>, fracassa com a activador de resposta de protecci\u00f3, i passa a ser una patologia<\/strong>.<\/p>\n

Pel que fa a la prevalen\u00e7a del dolor cr\u00f2nic<\/strong>, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya 2020, aquesta se situa en el 25% en la poblaci\u00f3 adulta (m\u00e9s freq\u00fcent en dones i en els grups de m\u00e9s edat). Tamb\u00e9 van destacar que el dolor \u00e9s la segona causa de consulta a Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria<\/strong>.<\/p>\n

Un altre dels aspectes destacats de la intervenci\u00f3 d’aquests dos professionals van ser els principis generals de tractament del dolor<\/strong> (deixar pautada analg\u00e8sia de rescat per a les crisis de dolor; valorar l’alleugeriment obtingut i prevenir, monitorar i tractar l’aparici\u00f3 d’efectes secundaris o reaccions adverses a medicaments). Finalment, un altre dels temes va ser el tractament del DCNO en pacients com: l’anci\u00e0, polimedicat, amb insufici\u00e8ncia renal, amb insufici\u00e8ncia hep\u00e0tica, amb malalties card\u00edaques i respirat\u00f2ries, i amb malalties cerebrals i cerebrovasculars.<\/p>\n

Estrat\u00e8gies no farmacol\u00f2giques i altres tractaments associats<\/strong><\/span><\/h1>\n

Mayte Serrat<\/strong>, fisioterapeuta i psic\u00f2loga de la Unitat Expertesa S\u00edndromes de Sensibilitzaci\u00f3 Central de l’Hospital Vall d’Hebron, va posar damunt la taula algunes estrat\u00e8gies<\/strong> per no deixar que el dolor sigui una guia<\/strong> i acabi condicionant<\/strong> tot el que podem fer. Per exemple, va recomanar la realitzaci\u00f3 d’exercici f\u00edsic programat<\/strong>, constant i que vagi augmentant de forma gradual. Tamb\u00e9 va detallar que \u00e9s important establir objectius motivadors<\/strong>, recuperar activitats l\u00fadiques, les activitats de la vida di\u00e0ria<\/strong> i les relacions socials<\/strong>.<\/p>\n

D’altra banda, va apuntar que, davant d’una proposta de tractament<\/strong>, cal contrastar la informaci\u00f3; valorar risc-beneficis amb cost; utilitzar la l\u00f2gica i els coneixements i analitzar-la, abans de refusar-la o acceptar-la.\u00a0Tot plegat, sense deixar de banda que cal informar els metges de refer\u00e8ncia sobre qualsevol tipus de medicina o tractament complementari o alternatiu que es desitgi iniciar.<\/p>\n

Finalment, en la seva intervenci\u00f3 Serrat tamb\u00e9 va recollir la definici\u00f3 de dolor<\/strong> per part de la International Association for the Study of Pain (IASP, 2016)<\/em>: “una experi\u00e8ncia angoixant<\/strong> associada a lesi\u00f3 tissular real o potencial amb components sensorial, emocional, cognitiu i social”.<\/p>\n

Amb el patrocini de:<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Altres publicacions d’inter\u00e8s:<\/strong><\/p>\n