{"id":47547,"date":"2019-11-08T14:09:51","date_gmt":"2019-11-08T12:09:51","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.cofb.cat\/?p=47547"},"modified":"2019-11-08T14:09:51","modified_gmt":"2019-11-08T12:09:51","slug":"temps-han-canviat-pero-lessencia-farmacia-continua-sent-mateixa-ajudar-pacients-reflexions-diada-farmaceutic-2019","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cofb.org\/ca\/2019\/11\/08\/temps-han-canviat-pero-lessencia-farmacia-continua-sent-mateixa-ajudar-pacients-reflexions-diada-farmaceutic-2019\/","title":{"rendered":"“Els temps han canviat, per\u00f2 l’ess\u00e8ncia de la farm\u00e0cia continua sent la mateixa: ajudar els pacients”. Reflexions a la Diada del Farmac\u00e8utic 2019"},"content":{"rendered":"

Com cada any, durant la Diada del Farmac\u00e8utic<\/strong>, es van homenatjar els farmac\u00e8utics que complien 25 <\/strong>i 50 anys <\/strong>com a col\u00b7legiats<\/strong>. Amb alguns d’ells, vam tenir l’oportunitat de conversar sobre el passat, el present i el futur de la professi\u00f3 farmac\u00e8utica. A trav\u00e9s de les entrevistes, vam aprofundir en els seus or\u00edgens al m\u00f3n de la farm\u00e0cia, la seva traject\u00f2ria\u00a0 i les experi\u00e8ncies que els han marcat professionalment. A continuaci\u00f3, recollim els diversos testimonis que constitueixen, sens dubte, el reflex d’una vida dedicada a la farm\u00e0cia.<\/p>\n

“Hem de continuar esfor\u00e7ant-nos\u00a0 perqu\u00e8 se\u2019ns reconegui la feina que fem a la cadena sanit\u00e0ria. No ens hem de rendir”<\/strong><\/span><\/h1>\n

Marta Pons va exercir la professi\u00f3 durant 42 anys<\/strong>. Explica que ser farmac\u00e8utica “inicialment no va ser vocacional. M\u00e9s aviat, ho va decidir el meu pare”. Malgrat que no es va adaptar massa b\u00e9 a la carrera,\u00a0 va comen\u00e7ar a fruir de la farm\u00e0cia quan es va convertir en farmac\u00e8utica de barri<\/strong> i en aquell moment va apar\u00e8ixer la vocaci\u00f3.\u00a0 Aquest barri de Barcelona era Sant Andreu on ha estat sempre a la mateixa farm\u00e0cia. Recorda que “els inicis van ser durs<\/strong> perqu\u00e8 era una zona complicada als 60 i m’ho havia de fer tot jo, per\u00f2, malgrat aix\u00f2, mai em vaig sentir sola. Aquell barri \u00e9s com la meva familia<\/strong>“.<\/p>\n

\"Per<\/a>
Per Marta Pons, la distinci\u00f3 pels seus 50 anys de col\u00b7legiaci\u00f3 ha significat una cloenda molt important a la seva traject\u00f2ria.<\/figcaption><\/figure>\n

Tirant la mirada enrere, troba a faltar el tracte hum\u00e0 del principi. El creixement de clients es feia bastant impossible mantenir aquesta relaci\u00f3, especialment amb els m\u00e9s joves. Pel que fa a la seva visi\u00f3 de la professi\u00f3 i el reconeixement d’aquesta, no veu massa difer\u00e8ncia respecte al passat. Pons defensa que “la lluita d\u2019avui \u00e9s la que sempre hem tingut.\u00a0Hem de continuar esfor\u00e7ant-nos\u00a0 perqu\u00e8 se\u2019ns reconegui la feina que fem a la cadena sanit\u00e0ria. No ens hem de rendir<\/strong>“. Tamb\u00e9 recorda que ha estat molt enriquidora la seva participaci\u00f3\u00a0activa en diferents iniciatives i projectes del Col\u00b7legi<\/strong> com, per exemple, els programes de cessaci\u00f3 tab\u00e0quica o el d’intercanvi de xeringues. Respecte al reconeixement pels 50 anys de col\u00b7legiaci\u00f3 comparteix que “\u00e9s una cloenda molt important en la meva traject\u00f2ria professional. Me\u2019n sento molt orgullosa de ser farmac\u00e8utica, he sigut molt feli\u00e7 , i he gaudit molt\u00edssim<\/strong>“.<\/p>\n

“Els temps han canviat, per\u00f2 l’ess\u00e8ncia de la farm\u00e0cia continua sent la mateixa: ajudar els pacients”<\/strong><\/span><\/h1>\n

Mar\u00eda Luisa D\u00edez compleix 50 anys<\/strong> com a col\u00b7legiada i creu que “els farmac\u00e8utics tenim molta sort, perqu\u00e8 els pacients ens tenen confian\u00e7a<\/strong>. Som els professionals m\u00e9s pr\u00f2xims al malalt i, des de la farm\u00e0cia, hem d’aportar aquest punt fort de professionalitat i ajuda als pacients que ho necessiten, i cada vegada m\u00e9s”.“He estat molt feli\u00e7 a la meva farm\u00e0cia durant aquests 50 anys”<\/strong>, rememora. D\u00edez tamb\u00e9 destaca que “tot i que els temps han canviat i ens hi hem d’adaptar, l’ess\u00e8ncia de la farm\u00e0cia continua sent la mateixa: ajudar els nostres pacients”<\/strong>.<\/p>\n

\"La<\/a>
La farmac\u00e8utica Mar\u00eda Luisa D\u00edez, per qui el reconeixement m\u00e9s important dels 50 anys de col\u00b7legiaci\u00f3 \u00e9s el dels pacients que fa anys que coneix.<\/figcaption><\/figure>\n

El mig segle com a col\u00b7legiada suposa una\u00a0gran satisfacci\u00f3\u00a0<\/strong>per a ella: “Els meus pacients em coneixen des de fa 50 anys i aquest reconeixement no t\u00e9 preu”<\/strong>, afirma. En aquest sentit, recorda que va decidir estudiar Farm\u00e0cia perqu\u00e8 sempre li havia agradat molt “la qualitat humana, tractar amb la gent i poder-la ajudar”<\/strong>.<\/p>\n

“Hem d’encarar el futur amb optimisme i fer valdre la relaci\u00f3 que tenim amb els nostres pacients”<\/strong><\/span><\/h1>\n

Immaculada i Hort\u00e8nsia Feliu provenen d’una fam\u00edlia de farmac\u00e8utics<\/strong>. Els seus pares es van con\u00e8ixer a la facultat de Farm\u00e0cia, una carrera que totes dues tamb\u00e9 van decidir estudiar. Provenen de la comarca d’Osona, on tenen farm\u00e0cies als municipis de Roda de Ter i Centelles. L’Imma recorda que, quan eren petites, la farm\u00e0cia dels seus pares obria 365 dies a l’any i que “hi havia un lla\u00e7 molt fort entre el que era la vida familiar i la vida a la farm\u00e0cia”<\/strong>.<\/p>\n

\"Les<\/a>
Les germanes Hort\u00e8nsia i Imma Feliu, farmac\u00e8utiques que complien 25 anys de col\u00b7legiaci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n

Totes dues consideren que el m\u00f3n de la farm\u00e0cia ha canviat molt respecte com era fa uns anys. Tot i els canvis, l’Hort\u00e8nsia creu que “hem d’encarar el futur amb optimisme<\/strong>” i que cal “donar valor<\/strong> al fet que la gent tingui un farmac\u00e8utic de confian\u00e7a, una persona amb coneixements i amb una formaci\u00f3”.<\/p>\n

L’Imma afegeix: “Hem de\u00a0fer valdre la relaci\u00f3<\/strong> que tenim amb els nostres pacients,\u00a0crear-hi un vincle<\/strong>, formar-nos molt m\u00e9s<\/strong>, entrar en el m\u00f3n de les tecnologies… Hem de saber entomar els canvis que veurem des d’ara i fins d’aqu\u00ed a 20 anys el millor que puguem. Penso que hem de fer de la farm\u00e0cia un espai on la gent tingui ganes de venir<\/strong> i senti que est\u00e0 en un espai de salut<\/strong>. Al final, les relacions humanes s\u00f3n una cosa que mai morir\u00e0<\/strong>, tothom est\u00e0 \u00e0vid de relacionar-se, perqu\u00e8 al final som \u00e9ssers socials, i \u00e9s aqu\u00ed on nosaltres hem de jugar un paper important. Cal que estiguem molt ben formats perqu\u00e8 la gent est\u00e0 molt ben informada”.<\/p>\n

“Els farmac\u00e8utics s\u00f3n cada vegada m\u00e9s professionals en l’exercici a l’oficina de farm\u00e0cia”<\/strong><\/span><\/h1>\n

Gaspar Linares t\u00e9 una farm\u00e0cia des de l’any 1994 i, al llarg de la seva traject\u00f2ria professional, ha assumit alguns c\u00e0rrecs representatius. Ha estat membre de l’Empresarial Farmac\u00e8utica, ha format part de la Comissi\u00f3 de Drogodepend\u00e8ncies del Col\u00b7legi de Farmac\u00e8utics i, des de fa 12 anys, \u00e9s membre del consell rector de Cofares, els \u00faltims dos anys com a tresorer. Des del seu punt de vista, “els farmac\u00e8utics s\u00f3n cada vegada m\u00e9s professionals en l’exercici a l’oficina de farm\u00e0cia”<\/strong> i creu que aquesta “\u00e9s l’\u00fanica via per poder donar un valor afegit a all\u00f2 que fem”<\/strong>.<\/p>\n

\"Gaspar<\/a>
Gaspar Linares, farmac\u00e8utic que celebrava un quart de segle com a col\u00b7legiat.<\/figcaption><\/figure>\n

“Crec que estem en una bona sintonia<\/strong>.\u00a0Espero que la nostra professi\u00f3 continu\u00ef per aqu\u00ed i que durant els pr\u00f2xims anys continuem, com a m\u00ednim, com estem ara”, destaca. Linares tamb\u00e9 explica que ha tingut la farm\u00e0cia en quatre barris de Barcelona i que, tot i ser molt diferents els uns dels altres, en tots ells “ha estat molt a gust”. Actualment, t\u00e9 la farm\u00e0cia a Santa Coloma de Gramenet i considera que “potser \u00e9s una de les zones m\u00e9s agra\u00efdes” on ha estat.<\/p>\n

Altres publicacions d’inter\u00e8s:<\/strong><\/p>\n