{"id":41553,"date":"2018-10-22T17:21:38","date_gmt":"2018-10-22T15:21:38","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.cofb.cat\/?p=41553"},"modified":"2018-10-22T17:21:38","modified_gmt":"2018-10-22T15:21:38","slug":"tertulia-sobre-la-dieta-mediterrania-i-el-trastorn-de-deficit-datencio-i-hiperactivitat-tdah","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cofb.org\/ca\/2018\/10\/22\/tertulia-sobre-la-dieta-mediterrania-i-el-trastorn-de-deficit-datencio-i-hiperactivitat-tdah\/","title":{"rendered":"Tert\u00falia sobre la dieta mediterr\u00e0nia i el trastorn de d\u00e8ficit d’atenci\u00f3 i hiperactivitat (TDAH)"},"content":{"rendered":"

El passat 10 d\u2019octubre va tenir lloc al Col\u00b7legi de Farmac\u00e8utics una nova edici\u00f3 de les tert\u00falies d’actualitat del curs 2018 -2019 sota el t\u00edtol\u00a0\u201cLa dieta mediterr\u00e0nia i el trastorn de d\u00e8ficit d’atenci\u00f3 i hiperactivitat (TDAH)\u201d. <\/strong>La confer\u00e8ncia va tenir com a ponents el doctor\u00a0Jos\u00e9 \u00c1ngel\u00a0Alda<\/strong>, cap de secci\u00f3 de Psiquiatria de l\u2019Hospital de Sant Joan de D\u00e9u, i la doctora\u00a0Mar\u00eda\u00a0Izquierdo<\/strong>, professora de nutrici\u00f3 i ci\u00e8ncies de l\u2019alimentaci\u00f3, coordinadora del programa de doctorat “Alimentaci\u00f3 i Nutrici\u00f3”<\/strong> de la Universitat de Barcelona<\/strong>.<\/p>\n

\"Aina<\/a>
Aina Surroca, vocal del COFB i responsable de la Comissi\u00f3 Delegada de Formaci\u00f3, presentant els ponents de l’acte.<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019acte, moderat per Aina Surroca<\/strong>, vocal del COFB i responsable de la Comissi\u00f3 Delegada de Formaci\u00f3, tamb\u00e9 va servir per presentar el nou programa de<\/strong> Formaci\u00f3 Continuada 2018\/19 del COFB<\/strong><\/a>.<\/p>\n

L’eix principal de la tert\u00falia va girar al voltant de\u00a0la relaci\u00f3 entre la dieta mediterr\u00e0nia i el TDAH en nens i adolescents<\/strong> i la seva contribuci\u00f3 a concretar unes estrat\u00e8gies diet\u00e8tiques espec\u00edfiques que millorin la qualitat de vida<\/strong> tant dels afectats com de les fam\u00edlies.<\/p>\n

Definici\u00f3 del trastorn i factors causants
\n<\/span><\/strong><\/h1>\n

Obrint la confer\u00e8ncia, el doctor Alda va posar en context als assistents, fent una mica d’hist\u00f2ria d’aquest trastorn<\/strong> des de principis del segle XX fins a arribar a la situaci\u00f3 present del TDAH<\/strong>. Tot seguit, va definir-lo com “el desenvolupament inadequat del nivell d’atenci\u00f3, hiperactivitat i impulsivitat<\/strong>, present abans dels 12 anys<\/strong> i que produeix deterioraci\u00f3 cl\u00ednicament significativa en dues o m\u00e9s \u00e0rees”. Va posar de manifest la dificultat\u00a0<\/strong> en la detecci\u00f3<\/strong> i va detallar els trastorns associats que contribueixen al seu diagn\u00f2stic<\/strong> (tics, ansietat, baixa autoestima, depressi\u00f3, dificultats en la comprensi\u00f3 o problemes de conducta). I va destacar que “el TDAH \u00e9s el trastorn m\u00e9s freq\u00fcent en psiquiatria infantil<\/strong>” oferint la dada del fet que “un 3.7% de la poblaci\u00f3 en edat escolar tindran TDAH<\/strong>“.<\/p>\n

A continuaci\u00f3, el doctor Alda va exposar les diverses causes del trastorn<\/strong>. En primer lloc, va mencionar el factor gen\u00e8tic<\/strong> com “el que m\u00e9s pes t\u00e9 en la seva prevalen\u00e7a<\/strong>“, per\u00f2 no \u00e9s l’\u00fanic. En els factors ambientals<\/strong>, per exemple,\u00a0 va assegurar que “aqu\u00ed<\/strong> s\u00ed que podem incidir<\/strong>“. Fonamentalment, “en evitar el consum de t\u00f2xics<\/strong> com tabac o alcohol durant l’embar\u00e0s<\/strong>“, o en el control del pes del nad\u00f3. <\/strong>\u00a0Tamb\u00e9 va mencionar els danys en el sistema nervi\u00f3s central<\/strong> com els provocats per les encefalitis o pels traumatismes cranioencef\u00e0lics<\/strong> on tamb\u00e9 va destacar la import\u00e0ncia de l’actuaci\u00f3 dels adults<\/strong> “amb la prevenci\u00f3<\/strong>, posant casc als nens o amb la correcta subjecci\u00f3 al cotxe”. Finalment, va concloure la seva fent refer\u00e8ncia als factors neuroanat\u00f2mics <\/strong>com una altra possible influ\u00e8ncia en l’origen del TDAH.<\/p>\n

\"El<\/a>
El doctor Jos\u00e9 \u00c1ngel Alda, en un moment de la seva intervenci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n

Tractaments del TDAH<\/span><\/strong><\/h1>\n

El cap de secci\u00f3 de Psiquiatria de l\u2019Hospital de Sant Joan de D\u00e9u va abordar el tractament del TDAH i els seus diferents vessants<\/strong>. “Sense la participaci\u00f3 de la fam\u00edlia farem poca cosa<\/strong>“, va afirmar. A aquest primer aspecte va afegir el tractament farmacol\u00f2gic<\/strong>, i els aspectes pedag\u00f2gics, psicol\u00f2gics i d’estils de vida<\/strong> (dormir i menjar adequadament o fer esport).<\/p>\n

I quins s\u00f3n els objectius que es poden assolir amb aquest tractament<\/strong>? Alda els va resumir en sis punts:
\n\u2022 Reduir els s\u00edmptomes del\u00a0TDAH.
\n\u2022 Reduir els s\u00edmptomes associats (comorbiditat).
\n\u2022 Reduir el risc de complicacions.
\n\u2022 Educar el pacient i la fam\u00edlia sobre el trastorn.
\n\u2022 Adaptar l’entorn a les necessitats del pacient.
\n\u2022 Millorar les habilitats d’abordatge dels pacients, pares i educadors.<\/p>\n

Per finalitzar, el doctor Jos\u00e9 \u00c1ngel Alda va donar la seva visi\u00f3 de com ha de ser el tractament, <\/strong>prenent com a refer\u00e8ncia la Guia Nice ADHD 2018<\/a>,\u00a0<\/strong>plantejant que “el tractament ha de ser multimodal” <\/strong>i que ha de contemplar, a banda de l’aspecte farmacol\u00f2gic, altres tipus d’estrat\u00e8gies<\/strong> que donin resposta a “necessitats psicol\u00f2giques, de comportament i ocupacionals o educatives<\/strong>“.\u00a0 <\/strong>Per cloure, va afegir que el ventall de f\u00e0rmacs <\/strong>existents ens permeten “individualitzar el tractament i fer un vestit a mida”.<\/strong><\/p>\n

Els nutrients associats al TDAH
\n<\/span><\/strong><\/h1>\n

La doctora Izquierdo va basar la seva intervenci\u00f3<\/strong> en els nutrients associats amb el TDAH<\/strong> com el ferro<\/strong>, el zinc, <\/strong>el magnesi<\/strong> o l’omega-3<\/strong>. En concret, la professora de nutrici\u00f3 i ci\u00e8ncies de l’alimentaci\u00f3 va afirmar que “est\u00e0 bastant demostrat<\/strong> que l’omega-3 pot ajudar els nens que tenen TDAH”, per\u00f2 que tamb\u00e9 hi ha altres estudis cl\u00ednics que diuen el contrari.<\/p>\n

“Al final, totes les publicacions acaben concloent que es necessiten m\u00e9s estudis per confirmar que realment una suplementaci\u00f3 amb omega-3 pot ser \u00fatil en nens amb TDAH<\/strong>“, va exposar. Un cas similar succeeix amb els estudis basats en dietes restrictives -que eliminen certs aliments de potencial al\u00b7lergogen com poden ser la llet, el gluten o algunes fruites; aliments que sembla que d’alguna manera podrien incrementar la simptomatologia del TDAH-. En aquest cas, tamb\u00e9 trobem estudis que diuen que aquestes dietes semblen funcionar i d’altres que afirmen el contrari.<\/p>\n

\"La<\/a>
La doctora Mar\u00eda Izquierdo, durant la seva exposici\u00f3 a la tert\u00falia d’actualitat.<\/figcaption><\/figure>\n

Sucres simples i additius<\/span><\/strong><\/h1>\n

D’altra banda, Izquierdo va destacar dos components dels aliments<\/strong> que s\u00f3n “els dolents de la pel\u00b7l\u00edcula”. <\/strong><\/p>\n

D’una banda, els sucres simples -presents en les begudes ensucrades o les llaminadures-<\/strong> i que ja des de fa anys es diu que “exciten i tenen un component d’hiperactivitat”<\/strong>. Per\u00f2 “quan es miren resultats, estudis diferents o metan\u00e0lisis i es busca l’evid\u00e8ncia, n’hi ha poca. <\/strong>El sucre no \u00e9s el problema de la hiperactivitat. A la llarga, ens pot provocar obesitat<\/strong>, diabetis<\/strong>, etc., per\u00f2 dir que menjar molt sucre ens donar\u00e0 hiperactivitat o TDAH no est\u00e0 demostrat”, va afirmar.<\/p>\n

D’altra banda, els additius<\/strong>. Izquierdo es va referir a un estudi de l’any 2007 en qu\u00e8 es donaven a nens d’entre 3 i 9 anys, begudes amb certs tipus d’additius, fonamentalment colorants i que tamb\u00e9 tenien algun tipus de conservant. L’objectiu era detectar aspectes de comportament hiperactiu. “Finalment, es va arribar a la conclusi\u00f3 que els colorants artificials i alguns tipus de conservants provocaven un augment de la hiperactivitat<\/strong> en nens petits<\/strong>“, va explicar.
\n<\/strong><\/p>\n

Dieta mediterr\u00e0nia i TDAH<\/span><\/strong><\/h1>\n

La doctora va posar sobre la taula la possibilitat que una baixa adher\u00e8ncia a la dieta mediterr\u00e0nia estigui associada a una major probabilitat de diagn\u00f2stic de TDAH<\/strong> i va fer menci\u00f3 a l’estudi\u00a0<\/strong>en el qual\u00a0van participar ella mateixa i el doctor Alda, entre\u00a0altres\u00a0especialistes, titulat “The<\/span>\u00a0Mediterranean<\/span>\u00a0Diet<\/span>\u00a0and<\/span>\u00a0ADHD<\/span>\u00a0in<\/span>\u00a0Children<\/span>\u00a0and<\/span>\u00a0Adolescents”<\/strong><\/a>. Va destacar “la necessitat de tenir una dieta saludable durant la inf\u00e0ncia i l’adolesc\u00e8ncia<\/strong>“, moment en qu\u00e8 el cos presenta les m\u00e0ximes exig\u00e8ncies nutricionals per al seu desenvolupament<\/strong> \u00f2ptim, encara que tamb\u00e9 va apuntar que “s\u00f3n necessaris m\u00e9s treballs per tal d’investigar la seva potencial causalitat<\/strong>“.<\/p>\n

Altres tert\u00falies d’actualitat celebrades recentment publicades al Blog:<\/strong><\/p>\n