{"id":41350,"date":"2018-10-04T18:50:02","date_gmt":"2018-10-04T16:50:02","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.cofb.cat\/?p=41350"},"modified":"2018-10-04T18:50:02","modified_gmt":"2018-10-04T16:50:02","slug":"abordatge-pacient-psiquiatric-farmacia-assignatura-pendent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cofb.org\/ca\/2018\/10\/04\/abordatge-pacient-psiquiatric-farmacia-assignatura-pendent\/","title":{"rendered":"Abordatge del pacient psiqui\u00e0tric a la farm\u00e0cia, una assignatura pendent"},"content":{"rendered":"

“Abordatge del pacient psiqui\u00e0tric: una assignatura pendent”<\/strong>. Aquest va ser el t\u00edtol de la confer\u00e8ncia amb qu\u00e8 es va reprendre l’activitat formativa<\/strong> del Col\u00b7legi de Farmac\u00e8utics de Barcelona (COFB) <\/strong>del curs 2018\/2019. Un dels objectius principals<\/strong> de l’acte, en paraules d’Aina Surroca, vocal del COFB i responsable de la Comissi\u00f3 delegada de Formaci\u00f3,\u00a0<\/strong>era “con\u00e8ixer com abordar el pacient psiqui\u00e0tric i el seu entorn des de la farm\u00e0cia, donar import\u00e0ncia als farmac\u00e8utics a l’hora de proporcionar acompanyament<\/strong> en aquest tipus de pacients i proporcionar-los eines <\/strong>que puguin ajudar a recon\u00e8ixer els principals quadres psiqui\u00e0trics”.<\/strong><\/p>\n

Formaci\u00f3 en salut mental<\/strong><\/span><\/h1>\n

Surroca tamb\u00e9 va apuntar que amb la confer\u00e8ncia es volien tractar temes al voltant de la psiquiatria com\u00a0<\/strong>“mites i estigmes<\/strong>, estrat\u00e8gies d’abordatge i comunicaci\u00f3 en situacions delicades<\/strong> que poden sorgir en el nostre dia a dia i nous fronts oberts en psiquiatria<\/strong> pel que fa a recurr\u00e8ncies<\/strong>,\u00a0cronicitat<\/strong>,\u00a0 incompliment terap\u00e8utic i adher\u00e8ncia<\/strong>, en els quals la farm\u00e0cia t\u00e9 molt a dir”. Per \u00faltim, Surroca va recordar que “des del COFB fa molts anys que estem apostant per la formaci\u00f3 en aquest \u00e0mbit” i que “aquest mes d’octubre s’inicia un nou curs online<\/em><\/a> amb casos pr\u00e0ctics sobre salut mental<\/strong>“.\u00a0Els ponents de la confer\u00e8ncia<\/strong> van ser Javier de Diego<\/strong>, psiquiatre i Joaquim Soler<\/strong>, psic\u00f2leg cl\u00ednic tots dos membres de l’Institut de Recerca Biom\u00e8dica IIB-Sant Pau i del Centre d’Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica en xarxa de Salut Mental<\/strong> (CIBERSAM).<\/p>\n

\"El<\/a>
El psiquiatre Javier de Diego durant la seva intervenci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n

Els principals trastorns mentals<\/strong><\/span><\/h1>\n

De Diego va explicar que la seva intervenci\u00f3 giraria al voltant dels principals trastorns mentals<\/strong> i que probablement els assistents “sortirien amb ganes de saber-ne m\u00e9s”<\/strong>. El psiquiatre va recordar que “des de l’any 2009, la primera causa de mort externa al nostre pa\u00eds \u00e9s el su\u00efcidi<\/strong>“. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 va mostrar un seguit de v\u00eddeos als assistents relacionats amb la depressi\u00f3 i les emocions que poden experimentar les persones que en pateixen i el seu entorn. “La depressi\u00f3<\/strong> \u00e9s una malaltia<\/strong> que veritablement s’apodera de la nostra manera de sentir<\/strong>, canvia la nostra forma de gaudir<\/strong> i de motivar-nos per les coses<\/strong>“, va destacar. A m\u00e9s, va posar damunt la taula algunes xifres<\/strong> que es desprenen d’estudis com ara que, a\u00a0tot el m\u00f3n, la depressi\u00f3 afecta 1 de cada 8 homes<\/strong> i 1 de cada 5 dones<\/strong> i, segons l’OMS, es troba entre les primeres causes de discapacitat al m\u00f3n, sobretot en els pa\u00efsos desenvolupats<\/strong>.<\/p>\n

\"Joaquim<\/a>
Joaquim Soler, Aina Surroca i Javier de Diego.<\/figcaption><\/figure>\n

Els entorns invalidants<\/strong><\/span><\/h1>\n

A l’\u00faltima part de l’acte, Joaquim Soler va abordar, entre altres temes, els entorns invalidants,\u00a0<\/strong>“entorns on un sent una emoci\u00f3<\/strong> per\u00f2 no \u00e9s confirmat per aquesta i en els quals hi ha un rebuig a la comunicaci\u00f3 d’experi\u00e8ncies privades<\/strong>“. Soler tamb\u00e9 va posar alguns exemples per mostrar que per orientar-se a la soluci\u00f3 d’un problema,<\/strong> en primer lloc cal que el pacient se senti ent\u00e8s. Segons Soler,\u00a0 “moltes vegades ens centrem molt en la soluci\u00f3<\/strong>, en el que realment necessita una persona, per\u00f2 no l’escoltem<\/strong>. Quan aix\u00f2 passa<\/strong> acabem tenint un efecte rebot perqu\u00e8 generem oposici\u00f3, tensi\u00f3 i distanciament, l’efecte contrari<\/strong>“, va exposar. I va afegir:”Si hi ha empatia<\/strong> i validaci\u00f3<\/strong> tenim bona relaci\u00f3 amb la gent<\/strong> i tenim proximitat<\/strong>. El tema \u00e9s saber balancejar la pressi\u00f3<\/strong> i la soluci\u00f3 de problemes<\/strong>, amb la validaci\u00f3<\/strong>, l’acceptaci\u00f3<\/strong> i l’empatia<\/strong>“. La confer\u00e8ncia va cloure amb un torn de preguntes dels assistents<\/strong>.<\/p>\n

Amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de:<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Altres publicacions d’inter\u00e8s:<\/strong><\/p>\n