{"id":18105,"date":"2015-12-22T12:14:31","date_gmt":"2015-12-22T11:14:31","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.cofb.cat\/?p=18105"},"modified":"2015-12-22T12:14:31","modified_gmt":"2015-12-22T11:14:31","slug":"beques-col%c2%b7legials-2014-2015-que-sha-aconseguit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cofb.org\/ca\/2015\/12\/22\/beques-col%c2%b7legials-2014-2015-que-sha-aconseguit\/","title":{"rendered":"Beques col\u00b7legials 2014-2015: qu\u00e8 s’ha aconseguit?"},"content":{"rendered":"

En la convocat\u00f2ria de\u00a0beques 2014-2015 del Col\u00b7legi<\/a><\/b>\u00a0s\u2019han becat dos projectes i atorgat un acc\u00e8ssit a un tercer treball despr\u00e9s de valorar l\u2019inter\u00e8s professional, la multidisciplinaritat, l\u2019impacte social, la novetat cient\u00edfica, la metodologia i la viabilitat de cada projecte presentat.<\/p>\n

\n

Hem demanat als autors dels projectes becats que ens resumeixin quins resultats han obtingut amb els treballs desenvolupats amb el suport de les beques col\u00b7legials. Aquestes s\u00f3n les conclusions dels projectes, que es van presentar a la seu col\u00b7legial el 16 de novembre:<\/p>\n

\"beques-resultats-novembre<\/a>
D’esquerra a dreta: Gerardo Colorado, Martha Milena Silva, Anna Font i Laura Rius<\/figcaption><\/figure>\n

<\/p>\n

Avaluaci\u00f3 del seguiment farmacoterap\u00e8utic realitzat en pacients d\u2019una Unitat d\u2019Optimitzaci\u00f3 de la Farmacoter\u00e0pia.\u00a0<\/b>En una farm\u00e0cia comunit\u00e0ria de Granollers (Barcelona) es va dur a terme l\u2019avaluaci\u00f3 de variables d\u2019impacte del seguiment farmacoterap\u00e8utic en comparaci\u00f3 a l\u2019alternativa d\u2019altres serveis cl\u00ednics de la cartera de serveis de la Unitat.<\/p>\n

Autors: Martha Milena Silva Castro, Anna Maria Font Olivet, Laura Rius Font, Clara Berm\u00fadez Tamayo, Gerardo Colorado Diaz-Caneja (oficina de farm\u00e0cia).<\/i><\/b><\/p>\n

Martha Milena Silva<\/b>, que va exercir com a portaveu d\u2019aquest treball, forma part de l\u2019equip de la farm\u00e0cia Olivet de Granollers. Han presentat els resultats d\u2019implantaci\u00f3 de quatre anys de seguiment farmacoterap\u00e8utic a aquesta farm\u00e0cia i ho han comparat amb alternatives d\u2019altres serveis que es troben a la cartera de serveis. Una de les conclusions m\u00e9s interessants extretes d\u2019aquest treball \u00e9s que \u201ccomparant el grup control, que s\u00f3n els pacients que han rebut altres serveis cl\u00ednics, amb els pacients que han rebut seguiment a la farm\u00e0cia,\u00a0augmentem quasi sis anys la qualitat de vida associada a la salut d\u2019aquests pacients que es fan seguiment<\/b>\u201d explica Silva. \u201cAquesta alternativa \u00e9s, evidentment m\u00e9s costosa, per\u00f2 no impedeix que tingui un bon Rati de Cost-Utilitat (RCUI) -expressat en AVAC, anys de vida ajustat per la qualitat, correspondria a 47,12 \u20ac\/AVAC-.\u00a0La tecnologia sanit\u00e0ria est\u00e0 a favor del seguiment, aix\u00f2 \u00e9s important\u201d matisa aquesta farmac\u00e8utica.<\/p>\n

Han calculat minuciosament tots els costos associats a prestar serveis cl\u00ednics \u201cpel que considerem que \u00e9s un\u00a0punt de partida concret per parlar de remuneraci\u00f3<\/b>, perqu\u00e8 sempre volem que ens paguin els serveis, per\u00f2 no sabem quin costos tenen\u201d diu Silva. L\u2019estudi t\u00e9 una s\u00e8rie de costos molt tipificats: van utilitzar la metodologia ABC (Activity-Based-Costing<\/i>) per establir el preu de serveis cl\u00ednics oferts a la farm\u00e0cia comunit\u00e0ria. \u201cNo hem arribat a calcular temes de quan s\u2019hauria de pagar, per\u00f2 s\u00ed que sabem quan costen en una farm\u00e0cia de Catalunya, en aquesta \u00e8poca, que \u00e9s diferent a l\u2019\u00e8poca anterior, una \u00e8poca de majors dificultats econ\u00f2miques\u201d concreta Silva.<\/p>\n

Per a tot l\u2019equip \u201cha estat un repte molt gran perqu\u00e8 intentar fer una valoraci\u00f3 econ\u00f2mica a l\u2019\u00fas d\u2019una pr\u00e0ctica habitual dins d\u2019una farm\u00e0cia comunit\u00e0ria va suposar molts temes metodol\u00f2gics que valorar i discutir, per\u00f2 alhora te\u2019n adones que \u00e9s possible i que, d\u2019alguna manera,\u00a0podem generar un grau d\u2019evid\u00e8ncia de les activitats cl\u00edniques que es fan en farm\u00e0cia comunit\u00e0ria\u201d\u00a0<\/b>explica aquesta farmac\u00e8utica que desenvolupa la seva tasca sanit\u00e0ria a Granollers.<\/div>\n

<\/b><\/p>\n

\"beques-resultats-novembre<\/a>
Ariadna P\u00e9rez i Jos\u00e9 Bruno Montoro<\/figcaption><\/figure>\n

<\/div>Avaluaci\u00f3 de l\u2019efectivitat i la seguretat en la pr\u00e0ctica cl\u00ednica habitual del cinacalcet en pacients amb malaltia renal cr\u00f2nica i hiperparatiro\u00efdisme secundari sense tractament renal substitutiu.\u00a0<\/b>El projecte buscava determinar l\u2019efectivitat a la pr\u00e0ctica cl\u00ednica de l\u2019\u00fas del cinacalcet en l\u2019hiperparatiro\u00efdisme secundari a malaltia renal cr\u00f2nica en pacients no sotmesos a ter\u00e0pia renal substitutiva \u2013hemodi\u00e0lisi-, una indicaci\u00f3 terap\u00e8utica encara no inclosa a fitxa t\u00e8cnica per\u00f2 de pr\u00e0ctica cl\u00ednica habitual.<\/p>\n

Autors: Ariadna P\u00e9rez Ricart, Maria Alcalde Rodrigo, Dolors Comas Sugra\u00f1es, Josep Maria Cruzado Garrit, Alfons Segarra Medrano, Jos\u00e9 Bruno Montoro Ronsano (Servei de farm\u00e0cia d\u2019hospital).<\/i><\/b><\/p>\n

Ariadna P\u00e9rez<\/b>, farmac\u00e8utica d\u2019hospital, ens va parlar en nom de l\u2019equip d\u2019aquest projecte. Amb el seu treball, han observat que el cinacalcet seria \u00fatil<\/b> en pacients sense tractament renal substitutiu. \u201cHem vist que disminueix de manera important el valor de\u00a0 parathormona i que aquesta resposta ja s\u2019observa en els primers tres mesos de tractament\u201d explica P\u00e9rez. \u201cA m\u00e9s, l\u2019efectivitat vindria condicionada pels nivells de parathormona basals m\u00e9s que per l\u2019estadi\u00a0 renal, la qual cosa seria un argument a favor per utilitzar el cinacalcet en els estadis primerencs de la malaltia renal cr\u00f2nica\u201d, afegeix. L\u2019estudi tamb\u00e9 permet constatar que s\u2019hauria de monitoritzar el calci i el fosfat<\/b>. \u201cHem detectat que el cinacalcet pot disminuir els nivells de calci. I tamb\u00e9 hem observat, com algun altre estudi ja apuntava, que pot incrementar els nivells de fosfat\u201d, indica P\u00e9rez. L\u2019estudi determina que aquest f\u00e0rmac \u00e9s v\u00e0lid en pacients no dialitzats<\/b>. \u201cAquest projecte obre nous interrogants i noves opcions per seguir investigant en aquest \u00e0mbit\u201d, conclou aquesta farmac\u00e8utica d\u2019hospital.<\/div>\n

<\/b><\/p>\n

\"beques-resultats-novembre<\/a>
D’esquerra a dreta: Pere Trav\u00e9, Maria \u00c0ngels Via, Marian March i Maria Rubio<\/figcaption><\/figure>\n

<\/div><\/b> (acc\u00e8ssit) Avaluaci\u00f3 cl\u00ednica i econ\u00f2mica de la integraci\u00f3 del farmac\u00e8utic en un equip d\u2019atenci\u00f3 domicili\u00e0ria multidisciplinari<\/strong>.\u00a0Un treball que tenia per objectiu fer una revisi\u00f3 dels tractaments dels pacients del servei d\u2019atenci\u00f3 domicili\u00e0ria i detectar problemes en la medicaci\u00f3, posant l\u2019\u00e8mfasi en el cost relatiu que tindria remunerar aquest servei en uns pacients que generen una gran despesa.<\/p>\n

Autors: Maria Rubio Valera, M. Antonia March Pujol, Maria \u00c0ngeles Via Sosa, Dra. Dolors Lumbreras Garuz, Neus Blancas Bernuz, Pere Trav\u00e9 i Mercad\u00e9, M\u00aa Bel\u00e9n Guerra Barrero (Facultat de Farm\u00e0cia <\/i><\/b>i Institut Catal\u00e0 de la Salut).<\/i><\/b><\/p>\n

Maria Rubio<\/b>, professora associada de la Universitat de Barcelona, ens va detallar els resultats del treball al que es va atorgar l\u2019acc\u00e8ssit. L\u2019estudi ha perm\u00e8s\u00a0incorporar a farmac\u00e8utiques en un equip d\u2019atenci\u00f3 domicili\u00e0ria del CAP<\/b>, que est\u00e0 molt ben instaurat. Segons explica Rubio \u201ctot i que sempre hi ha una certa dificultat a integrar un nou professional, la col\u00b7laboraci\u00f3 amb metges i infermers de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut ha suposat una s\u00e8rie de reptes, uns que ens esperaven i altres que no, i d\u2019aix\u00f2 n\u2019hem apr\u00e8s molt\u201d. Els pacients objectes d\u2019estudi portaven un control molt estricte, sota la supervisi\u00f3 de metge i infermera, per\u00f2 tot i aix\u00ed,\u00a0l\u2019aportaci\u00f3 de les farmac\u00e8utiques ha perm\u00e8s detectar molts problemes relacionats amb la medicaci\u00f3<\/b>. “La mitjana voltava els 5 problemes relacionats amb la medicaci\u00f3 (PRM) per pacient, que \u00e9s una dada molt elevada.\u00a0S’han proposat una s\u00e8rie d’intervencions, algunes relacionades amb canvis en la posologia, dosi o incl\u00fas principi actiu, que han estat molt ben rebudes<\/b>” indica Rubio, i concreta: “El 76% de les \u00a0intervencions que vam proposar han estat acceptades; les que menys, les relacionades amb un canvi en el principi actiu perqu\u00e8 en diverses ocasions la metgessa o la infermera ja havien provat pr\u00e8viament un determinat principi actiu. En general, per\u00f2, l\u2019acceptaci\u00f3 ha estat molt bona, a banda dels resultats obtinguts”.<\/p>\n

L’equip ha volgut\u00a0analitzar quin era el cost per pacient per al sistema sanitari<\/b>, com a m\u00ednim, des de la perspectiva de CatSalut, que \u00e9s qui concerta els serveis: “Integrar al farmac\u00e8utic suposa una despesa que no arriba a un increment del 10%. Si fem un estudi en el futur, s\u2019haur\u00e0 de veure com treballem aquests pacients perqu\u00e8 generen molta despesa per\u00f2 tamb\u00e9 tenen una taxa elevada de mortalitat: \u00e9s dif\u00edcil veure com aquesta inversi\u00f3 extra estalvia diners al CatSalut”, explica Rubio. No obstant, els pacients poden sortir guanyant: “\u00c9s possible que l\u2019estalvi no sigui monetari, per\u00f2 els pacients poden guanyar en qualitat de vida i tamb\u00e9 els seus cuidadors<\/b>: al voltant del 95% dels pacients que hem tractat a l\u2019estudi vivien sols i els cuidadors sempre eren familiars. Potser s\u2019hauria de mesurar com a\u00a0projecte de futur quina \u00e9s la c\u00e0rrega per al cuidador<\/b>, una persona que est\u00e0 en actiu i que, en moltes ocasions, ha de deixar la feina per cuidar del pacient\u201d. I conclou: \u201cS\u2019hauria de veure quin impacte t\u00e9 en la millora de la salut d\u2019aquests pacients, per exemple, reduir la medicaci\u00f3 i possibles interaccions, i si aix\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 un impacte sobre el cuidador i pot suposar un alleugeriment de la seva c\u00e0rrega. Crec que aquesta podria ser una l\u00ednia de treball futur”.\u00a0<\/div>\n

\u00a0\"beques-resultats-novembre<\/a><\/div>\n
<\/div>\n

Potser tamb\u00e9 t\u2019interessa:<\/b><\/p>\n