NOTES DE PREMSA NOTES DE PREMSA

La versió presencial d’Infarma ajorna la seva celebració fins al 2022
  • El Comitè Organitzador opta per un format virtual enguany, mentre que l'edició presencial tindrà lloc, en principi, durant el mes de març de 2022

 

Madrid, 18 de febrer de 2021. El Comitè Organitzador d’Infarma, el Congrés i Saló organitzat pels Col·legis de Farmacèutics de Madrid i Barcelona, conjuntament amb Interalia, ha optat, finalment, per un format virtual aquest 2021, mentre que l'edició presencial d’Infarma Madrid s'ajorna, en principi, fins als dies 22, 23 i 24 de març de 2022 a Ifema.

La salut i la seguretat de tots els assistents són la màxima prioritat de l'organització, la voluntat de la qual és organitzar una fira que compleixi amb els alts nivells de qualitat i assistència que caracteritzen Infarma. La celebració virtual d’Infarma l’any 2021 i presencial l’any 2022 permet oferir a tots els congressistes, visitants i expositors una trobada a l'alçada de les seves expectatives.

Després de l'èxit d’Infarma Jornades Digitals COVID-19, celebrades el 17, 18 i 19 del passat mes de juny, Infarma 2021 utilitzarà una de les plataformes en línia més innovadores per oferir la millor experiència a tots els assistents. Aquests podran accedir a un complet programa de conferències, taules rodones i activitats sobre els temes més actuals per al sector farmacèutic. Al mateix temps, eficaces eines de networking els permetran trobar i contactar fàcilment amb persones i organitzacions del seu interès.

Així doncs, Infarma tornarà a ser, també en format virtual, la trobada professional més important i de referència, sobretot, per a l'ampli ventall de serveis de l'oficina de farmàcia. Mentrestant, l'organització treballa perquè Infarma Madrid 2022 torni a ser, amb més força que mai, l'esdeveniment imprescindible al servei d'un dels sectors més dinàmics i innovadors de la nostra economia.


El COF de Barcelona inaugura una aula híbrida, que combina presencialitat i virtualitat per continuar oferint formació de qualitat en temps de COVID-19
  • La nova aula ofereix una experiència docent més pròxima a la d’una aula convencional, ja que la interacció dels professors amb els alumnes que estan connectats és més natural; la càmera del professor fa un seguiment automàtic d’aquest i la pissarra és digital i compartida amb tots els participants

 

  • Més enllà del pas endavant que suposa aquesta aula en temps de pandèmia, en el futur, quan les circumstàncies sanitàries permetin recuperar els aforaments habituals, l’aula híbrida permetrà que les formacions s’adaptin encara més a les necessitats i preferències dels col·legiats

 

Barcelona, 17 de febrer de 2021. El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) compta, des de principis de febrer, amb una nova aula híbrida, que permet combinar el seguiment de les activitats formatives en format presencial i virtual. Aquest nou espai permet que els alumnes connectats virtualment puguin interactuar i seguir la sessió en les mateixes condicions que si haguessin vingut presencialment al Col·legi.

Avantatges de la nova aula híbrida

Aquesta nova aula forma part de l’aposta del COFB per continuar potenciant la formació continuada de qualitat i l’actualització de continguts dels col·legiats en temps de pandèmia.

Més concretament, permet una interacció més natural dels professors amb els alumnes que estan connectats; els participants remots es projecten en una pantalla, la qual cosa és essencial per la seva atenció i participació; i l’experiència docent és més pròxima a la d’una aula convencional. D’altra banda, la càmera del professor es caracteritza pel seguiment automàtic d’aquest mentre es va movent per l’aula. Així mateix, hi ha una pantalla de ponents, convidats o professors que també estan en remot, i la pissarra és digital i compartida amb tots els participants.

Més enllà del pas endavant que suposa aquesta aula en temps de pandèmia, en el futur, quan les circumstàncies sanitàries permetin recuperar els aforaments habituals, l’aula híbrida permetrà que les formacions s’adaptin encara més a les necessitats i preferències dels col·legiats. A més, aquestes instal·lacions també estan a disposició d’aquells laboratoris que busquin qualitat i servei pels seus esdeveniments.

La importància de la formació continuada en època de pandèmia

Ja des de l’inici de la pandèmia Aina Surroca, actual secretària del COFB i responsable de la Comissió delegada de Formació Continuada, va mostrar el seu convenciment que “la crisi de la COVID-19 modificaria els hàbits de formació, en què la presencialitat deixarà de ser protagonista”, però que, malgrat això, “no canviaria les ganes dels farmacèutics de continuar formant-se i estar al dia”. Per tot plegat, segons Surroca, “la formació continuada es considera un pilar fonamental del desenvolupament professional i, actualment, es disposa d’eines i recursos innovadors -com seria el cas de la nova aula híbrida- que ens permeten oferir-la a uns nivells de qualitat òptims, aprofitant tot el potencial de les noves tecnologies i mantenint una mínima presencialitat (en format reduït i amb totes les mesures de seguretat)”. 

Quines modalitats contempla el programa formatiu 2020-2021?

El Programa de Formació Continuada 2020-2021, que ja es va fer adaptat al context de la COVID-19, impulsa més que mai l’oferta virtual, amb una major integració de les noves tecnologies, més interacció amb els ponents i continua oferint formacions per a tots els àmbits d’exercici de la professió. Actualment, les activitats s’estan impartint a través de quatre modalitats. 

En primer lloc, la modalitat presencial, amb grups reduïts i totes les mesures de prevenció necessàries, sempre que les autoritats sanitàries ho han permès (per exemple: les classes del Màster de Gestió de l’Oficina de Farmàcia). En segon lloc, la modalitat webinar en directe, en què l’activitat es desenvolupa a través de les aules virtuals del COFB; en tercer lloc, la modalitat online, que es desenvolupa a través de les plataformes d’aprenentatge que el COFB posa a disposició dels alumnes, com Àgora Sanitària o la pròpia del Col·legi. I, finalment, la doble modalitat (presencial o webinar), en què l’activitat es desenvolupa al COFB i, a la vegada, a través de les aules virtuals del Col·legi en directe. És aquesta última opció la que es veurà reforçada i farà un salt de qualitat amb la nova aula híbrida.


Més de 660 farmacèutics de Barcelona aprofundeixen coneixements sobre les vacunes contra la COVID-19
  • Tant la Dra. Campins com el Dr. Prieto-Alhambra van coincidir a destacar l’important coneixement que s’ha generat en un temps rècord al voltant de la COVID-19 i, concretament, en el camp de les vacunes
 
  • És essencial que els farmacèutics, com a professionals sanitaris més pròxims i accessibles als ciutadans, disposin de tota la informació actualitzada sobre vacunes, especialment, en una qüestió de tanta actualitat com la COVID-19 i que genera moltes consultes a les oficines de farmàcia 

Barcelona, 12 de febrer de 2021. El passat 8 de febrer més de 660 farmacèutics de la província de Barcelona van seguir de manera virtual la tertúlia d’actualitat “Vacunes COVID-19: què, qui, com”, amb el patrocini d’Stada. La conferència va anar a càrrec de la Dra. Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d’Hebron, i el Dr. Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de Farmacoepidemiologia de la Universitat d’Oxford. Més enllà de les seves exposicions, tots dos ponents van respondre a les qüestions plantejades pels farmacèutics, donant lloc a una conferència participativa i interactiva.  

 
Durant la introducció, Aina Surroca, secretària del COFB i responsable de la Comissió delegada de Formació Continuada, va destacar que “fa pràcticament un any que tenim la COVID-19 entre nosaltres, i s’ha estat investigant a una velocitat rècord per tal de desenvolupar una vacuna”, per la qual cosa la conferència tenia com a objectiu “aportar rigor científic” al voltant d’aquesta qüestió. És essencial que els farmacèutics, com a professionals sanitaris més pròxims i accessibles als ciutadans, disposin de tota la informació actualitzada sobre vacunes, especialment, en una qüestió de tanta actualitat com la COVID-19 i que genera moltes consultes a les oficines de farmàcia. 
 
D’esprint forçat a carrera de fons
En la seva intervenció, el Dr. Prieto-Alhambra va exposar que “la COVID-19 ha estat un esprint forçat, que ningú tenia planejat pel 2020 ni molt menys pel 2021. Però, malauradament, ens hem anat adonant que aquest esprint ha esdevingut una carrera de fons. Es tracta d’una malaltia nova, que s’assembla a algunes malalties que ja coneixíem, però ningú s’imaginava viure una situació com aquesta”.
 
El doctor també va ressaltar que ja al mes de març del 2020, a través de les dades que s’anaven recopilant, es va publicar que els homes patien la COVID-19 amb més severitat que les dones, que les persones més grans tenien més risc d’ingressar i de tenir patologia més severa, i també es va veure molt clarament un patró de més risc: gent amb sobrepès, obesitat i malalties associades com la diabetis. Tot i que en un primer moment algunes veus de la comunitat científica van pensar que la situació es podria resoldre amb un període relativament curt de temps, “la COVID-19 és actualment una malaltia que està endèmica en molts països del món, incloent-hi el nostre”, va detallar el catedràtic de Farmacoepidemiologia de la Universitat d’Oxford. 
 
Tres tipus de vacunes contra la COVID-19 en fase III
Pel que fa a les vacunes de la COVID-19, que estan en fase III completa, és a dir, que ja han acabat l’estudi o han reportat resultats, el Dr. Prieto-Alhambra va recollir que n’hi ha de tres tipus. En primer lloc, les vacunes de mRNA (Pfizer/BioNTech i Moderna); en segon lloc, vacunes d’adenovirus (Oxford/AstraZeneca, Johnson & Johnson i Sputnik V) i, finalment, vacuna de glicoproteïna (NovaVax). D’aquestes, les aprovades per l’Agència Europea del Medicament (EMA) són 3: Pfizer/BioNTech, Moderna i Oxford/AstraZeneca. Les vacunes, en paraules del doctor, poden evitar que el virus afecti les persones o evitar la severitat de les infeccions
 
Segons va explicar el Dr. Prieto-Alhambra, en el cas de les vacunes de mRNA que tenim -Pfizer/BioNTech i Moderna-, totes dues necessiten dues dosis: en un espai de 3 setmanes la de Pfizer i 4 setmanes la de Moderna. No obstant això, “no tenim cap estudi ben fet o d’una mida suficient per veure què passaria si les espaiéssim més en el temps”, va afegir. Pel que fa a la conservació, la vacuna de Pfizer/BioNTech es conserva a una temperatura de -70 ºC i la de Moderna, els vials es conserven congelats a una temperatura entre -25 ºC i -15 ºC i tenen una caducitat de 7 mesos. A banda, la vacuna de Moderna sense obrir es pot emmagatzemar refrigerada de 2 ºC a 8 ºC, protegida de la llum, durant un màxim de 30 dies i, a temperatura ambient, pot romandre entre 15 ºC i 20 ºC un màxim de 12 hores després d’haver-se extret de la nevera. 
 
Les vacunes d’adenovirus són d’una tecnologia més coneguda, tal com va concretar el Dr. Prieto-Alhambra. La vacuna d’Oxford-AstraZeneca utilitza com a plataforma l’adenovirus de ximpanzé no replicant que vehicula la proteïna S. Això significa que utilitza un virus debilitat, concretament un del refredat comú dels ximpanzés, el qual està modificat genèticament, ja que conté la informació genètica per produir algunes proteïnes del virus de la COVID-19 amb l’objectiu de crear immunitat en el cos on s’injecta. Es conserva en nevera i la de Johnson & Johnson és una sola dosi, mentre que Oxford/AstraZeneca i Sputnik V són de dues dosis. 
 
La vacuna NovaVax ha demostrat una eficàcia semblant a les de mRNA, al voltant del 90%, i s’ha testat en fase II-III contra noves variants (britànica i sud-africana), ja que els assajos clínics que es van completar es van fer al Regne Unit i a Sud-àfrica. “La vacuna mostrava molt bona eficàcia amb la variant britànica i, en canvi, amb la variant sud-africana demostrava una mica de reducció d’efectivitat”, va exposar Dr. Prieto-Alhambra. Es pot guardar en nevera, la qual cosa és un avantatge, i també requereix dues dosis, separades 3-4 setmanes. 
 
La feina feta en fases preclíniques ha permès avançar ràpidament
D’altra banda, la Dra. Magda Campins va començar la seva intervenció afirmant que “s’ha avançat molt ràpidament en el camp de les vacunes COVID-19 perquè en totes les fases preclíniques ja hi havia molta feina feta. Tant pel  SARS-CoV-1 (any 2003) com pel MERS (any 2013), que són altres coronavirus que s’han comportat de forma epidèmica, ja es va començar a fer molta recerca per trobar vacunes. Tota aquesta recerca feta ja ha servit per avançar l’actual”. 
 
En la mateixa línia que el Dr. Prieto-Alhambra, la Dra. Campins va detallar que “s’estan utilitzant diferents tipus de tecnologies en les vacunes enfront del SARS-CoV-2”. Pel que fa als efectes secundaris, va destacar que en el cas de la vacuna de Pfizer/BioNTech, “no s’han vist efectes secundaris importants”. El dolor al lloc de la injecció és la reacció més freqüent entre el 70% i el 80% dels vacunats, però altres reaccions locals, com envermelliment o inflamació, són molt poc freqüents. En el cas de la vacuna de Moderna, la Dra. Campins va exposar que es donava una situació similar. 
 
La Dra. Magda Campins, investigadora principal de l’assaig clínic en fase III de la vacuna Janssen (Johnson & Johnson) fet a Vall d’Hebron, va finalitzar la seva intervenció donant més detalls sobre aquesta vacuna, que està previst que s’autoritzi d’aquí a un mes aproximadament. La doctora va destacar que hi ha estudis en fase III que donen com a resultats un 66% d’eficàcia per prevenir formes moderades i greus de la malaltia, i un 85% d’eficàcia per evitar hospitalitzacions i morts (és a dir, les formes més severes de la malaltia). Pel que fa a la variant sud-africana, com que hi ha hagut una part de l’estudi de Janssen (Johnson & Johnson) que s’ha fet a Sud-àfrica (on circulava la citada variant), s’ha pogut demostrar que la vacuna és efectiva en un 57% en el cas d’aquesta soca.
 
Amb el patrocini de:
 
 

CatSalut i CCFC signen un conveni estratègic per fomentar el desplegament de l’atenció farmacèutica comunitària en el Sistema públic de Salut
  • El Conveni suposa un gran pas per la integració de la farmàcia, permetent que esdevingui un punt d’atenció comunitària més dins del sistema de salut. Aquesta integració es farà visible a tot el sistema sanitari i a la ciutadania mitjançant l’adopció de la marca “/Salut” per part de les farmàcies en els casos que es considerin adients

 

  • Els projectes en què es concretarà el conveni, caracteritzat pel model de coordinació entre diferents nivells assistencials, estan relacionats amb 3 grans àmbits: promoció de la salut i prevenció de la malaltia, l’accessibilitat i coordinació assistencial, i l’atenció i seguiment farmacoterapèutic

 

  • Donada la importància de garantir una atenció farmacèutica continuada i adequada al pacient al llarg de tot el procés terapèutic, s’ha decidit signar aquest nou conveni amb l’objectiu de reforçar, estructurar i establir mecanismes que afavoreixin aquesta continuïtat i la qualitat en l’atenció farmacèutica

 

Barcelona, 9 de febrer de 2021. El Servei Català de la Salut (CatSalut) i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) han signat avui un conveni estratègic per desenvolupar projectes destinats a fomentar el desplegament de l’atenció farmacèutica en el marc del Sistema públic de Salut de Catalunya. Aquest conveni suposa un gran pas per la integració de la xarxa de farmàcies de Catalunya, permetent que esdevingui un punt d’atenció comunitària més dins del Sistema de Salut.  

L’atenció farmacèutica té potencial per augmentar de manera important el seu recorregut, sobretot, pel que fa a la seva cooperació i integració amb la resta de nivells assistencials. Això s’ha posat especialment de manifest en les iniciatives posades en marxa durant la COVID-19, en el marc de les quals l’accessibilitat i la capil·laritat de la xarxa d’oficines de farmàcies han refermat l’oportunitat d’avançar en la seva integració i consolidació com un element bàsic d’atenció sanitària de proximitat.

Alguns exemples d’aquestes iniciatives són la gestió del pla de medicació des de la farmàcia per evitar desplaçaments innecessaris a Centres d’Atenció Primària; el circuit per a l’entrega de proximitat de Medicaments Hospitalaris de Dispensació Ambulatòria (MHDA) a través de la farmàcia comunitària i quan la farmàcia hospitalària ho sol·licita; el projecte Jo DIC! –acrònim de Derivació, Integració i Conscienciació–, amb l’objectiu de promoure una vigilància epidemiològica integrada; o l’estratègia de cribratge pilot de la COVID-19 que es va realitzar a les farmàcies del districte de Les Corts, a Barcelona.

3 grans àmbits d’actuació

Els projectes en què es concreta el Conveni estan relacionats amb 3 grans àmbits d’actuació. En primer lloc, la promoció de la salut i prevenció de la malaltia; en segon lloc, l’accessibilitat i coordinació assistencial; en tercer lloc, l’atenció i seguiment farmacoterapèutic a pacients amb malalties cròniques.

Alguns d’aquests projectes que contempla el Conveni ja estan en marxa, com és el cas del Programa de primeres dispensacions, el Programa de cribratge de càncer de còlon i recte i el Programa d’educació sanitària sobre el bon ús dels medicaments. Així mateix, els que encara no ho estan, s’ha establert un sistema de priorització per anar-los desenvolupant progressivament, basat en aspectes operatius i de viabilitat, criteris assistencials, normatius i d’eines de sistemes d’informació.

Adopció de la marca “/Salut” per part de les farmàcies comunitàries

Atès que aquest Conveni suposa un avenç en la coordinació de les oficines de farmàcia com a part del Sistema públic de Salut de Catalunya, aquesta integració es farà visible a tot el sistema sanitari i a la ciutadania mitjançant l’adopció de la marca “/Salut” per part de les farmàcies, en els casos que es consideri adient.

Reforçar, estructurar i establir mecanismes per l’atenció farmacèutica continuada del pacient

Al 2010, es va aprovar el Concert d’Atenció Farmacèutica, signat entre el CatSalut i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya –actualment vigent–, que estableix el marc de col·laboració entre ambdues institucions i regula la forma i les condicions en què la població assistida pel Sistema Nacional de Salut obté l’atenció farmacèutica de les oficines de farmàcia.

El CatSalut i CCFC coincideixen en el fet que per garantir una bona atenció del pacient és necessària una bona coordinació dels diferents nivells assistencials, que afavoreixi la coherència i continuïtat del procés i que acompanyi el pacient de manera fluïda segons les seves necessitats. En aquest sentit, donada la importància de garantir una atenció farmacèutica continuada i adequada al pacient al llarg de tot el procés terapèutic, s’ha decidit signar aquest nou conveni amb l’objectiu de reforçar, estructurar i establir mecanismes que afavoreixin aquesta continuïtat i la qualitat en l’atenció farmacèutica.


El CCFC adverteix del risc que suposa per a la salut de les persones la proliferació de tests d’antígens sense garanties i demana a les autoritats sanitàries fer-los més accessibles en el marc d’un circuit regulat i segur
  • L’accés a tests d’antígens a través d’internet i espais no autoritzats, sense cap control, registre, garantia de seguretat o validació sanitària, generen una falsa sensació de seguretat entre la població i, per tant, un risc de salut pública
  • Es demana regular l’accés dels tests d’antígens sota criteris epidemiològics i de salut pública per detectar possibles casos positius asimptomàtics i tallar ràpidament les cadenes de contagi
  • La xarxa de farmàcies de Catalunya s’ofereix de nou al sistema sanitari per desplegar un circuit de realització i/o dispensació controlat de tests d’antígens. Els farmacèutics, com a professionals sanitaris, podrien contextualitzar el test, i garantir la qualitat  i traçabilitat dels mateixos

 

Barcelona, 2 de febrer de 2021. El Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) adverteix del risc que suposa per a la salut de les persones la proliferació de tests d’antígens a través d’internet i espais no autoritzats, sense cap control, registre, garantia de seguretat o validació sanitària. Davant aquesta situació, el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya demana a les autoritats sanitàries fer més accessibles els tests d'antígens com a eina de control i detecció de la COVID-19 en el marc d’un circuit regulat i segur. 

Tenint en compte les xifres actuals d’incidència de la COVID-19, des de la corporació farmacèutica es creu necessari regular i promoure l’ús dels tests d’antígens, tal com fan altres països. Actualment, la normativa estableix que els tests d’antígens han de realitzar-se per professionals sanitaris en els centres i establiments sanitaris de diagnòstic, no podent-se adquirir per internet ni ser dispensats al públic a les farmàcies. L’objectiu és que tots els agents implicats puguin col·laborar per realitzar aquestes proves, sota criteris epidemiològics i de salut pública que consideri l’Administració Sanitària i, d’aquesta manera, detectar possibles casos positius asimptomàtics i tallar ràpidament les cadenes de contagi, augmentant la freqüència de realització dels mateixos.

Així mateix, el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya recorda que els tests d’antígens són una prova més ràpida i econòmica que la PCR, però la sensibilitat és inferior. Partint d’aquesta premissa, pot ser una estratègia complementària a altres cribratges, però en cap cas un resultat negatiu en tests d’antígens pot eximir a l’usuari de prendre les mesures de prevenció davant la COVID-19 (distància, mans, mascareta).

Oferiment de la xarxa de farmàcies per desplegar un circuit validat, segur i amb registre de dispensació

La xarxa de farmàcies catalana s’ofereix de nou al sistema sanitari per desplegar un circuit de realització i/o dispensació de test d’antígens validat, segur, amb criteris racionals de necessitat, en un entorn d’assessorament professional i un registre en l’aplicació desenvolupada per l’Administració. Els farmacèutics, com a professionals sanitaris, disposen de formació i coneixement suficient per contextualitzar el test, informar de les circumstàncies sota les quals caldria realitzar-los i/o dispensar-los i garantir la qualitat i traçabilitat dels mateixos.

Un exemple de col·laboració dels farmacèutics amb les autoritats sanitàries ha estat el programa pilot de cribratge de la COVID-19 a les farmàcies de Les Corts de Barcelona amb proves PCR, impulsat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Des de mitjans de desembre i fins al 22 de gener, els ciutadans d’entre 30 i 59 anys, prèviament convidats a participar-hi a través d’una carta o SMS, podien anar a la farmàcia a recollir el kit d’automostra de saliva i, un cop a casa, es prenien la mostra i retornaven el kit a la farmàcia. Posteriorment s’enviava al laboratori i, a través de La Meva Salut, la persona que s’havia pres l’automostra rebia el resultat de la PCR, en un termini de 24 hores.  En aquests moments, està estudiant-se la possibilitat de desplegar aquest cribratge a la resta del territori.