NOTES DE PREMSA NOTES DE PREMSA

Torna a la pàgina principal

CANNABMED2020 reclama un marc de treball conjunt d’agents i entitats per reivindicar la regularització del cànnabis medicinal

Associacions de pacients, societats científiques, corporacions de professionals sanitaris i la indústria farmacèutica debaten al voltant dels avantatges i les oportunitats del cànnabis medicinal
700 persones s’inscriuen per seguir el congrés online, de les quals més del 60% són professionals de la salut 
 
 
Barcelona, 7 d’octubre de 2020. El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) ha acollit la primera jornada de CANNABMED2020, celebrada ahir en format virtual, amb l’objectiu de portar a debat l’ús sanitari del cànnabis medicinal. Òscar Parés, subdirector de la Fundació ICEERS, Guillermo Bagaría, vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB, i Queralt Prat, presidenta de la Unió de Pacients per la Regulació del Cànnabis (UPRC) han coincidit a senyalar que en el futur l’accés al cànnabis medicinal hauria de realitzar-se sempre amb seguiment mèdic i garantint un producte de qualitat.
La primera jornada de CANNABMED2020 va comptar amb la inscripció de més de 700 persones, de les quals 210 eren farmacèutics, 175 eren metges i 42 infermers.  
 
Situació actual del cànnabis medicinal
Manel Rabanal, cap del servei d’Ordenació i Qualitat Farmacèutiques del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ha explicat les iniciatives del Departament de Salut en aquest àmbit, com una revisió sistemàtica de l’evidència científica i el desenvolupament de tres estudis: SEGUIVEX, SATEME i SEGUIVEX-SATEME amb pacients que no responien a cap tractament conegut. Rabanal considera que en el futur és necessari potenciar l’evidència científica i aconseguir consensos amb les administracions i les agències reguladores. 
 
Per la seva part, Kenzi Riboulet, expert en processos de regulació de l’OMS i la ONU, ha recalcat la idea de que els productes relacionats amb el cànnabis estan fiscalitzats de diferent manera depenent del país. 
Janosch Kratz, metge a la Clínica Kalapa de Barcelona, ha traslladat l’experiència viscuda a Alemanya, on tots els metges poden receptar medicaments amb cannabinoides, excepte els dentistes i els veterinaris. 
 
Finalment, Mireia Ventura, directora dels serveis d’anàlisi d’Energy Control, ha explicat que els seus anàlisis permeten conèixer la composició dels cannabinoides i altres compostos. “En els últims anys hem vist un lleuger descens de la quantitat de THC. El CBD és un valor que creix: des del 2011 s’ha vist un augment de la seva presència”. 
 
Avenços científics del potencial terapèutic del cànnabis
Carlos Goicoechea, catedràtic de farmacologia de la Universitat Rey Juan Carlos, ha parlat de com interactua el sistema endocannabinoide humà amb el dolor, concloent que “existeix evidència científica: els cannabinoides redueixen alguns tipus de dolor”. Goicoechea afirma que el cànnabis medicinal permet reduir dolors neuropàtics, quan existeix un dany en el teixit nerviós. 
 
Mariano García de Palau, director mèdic a la Clínica Kalapa, parlant de la relació amb el càncer, considera que “el cànnabis medicinal ha de ser un complement al tractament oncològic”. Entre els avantatges que veu García de Palau, afirma que amb el cànnabis terapèutic “evitem la polimedicació, podem treballar amb altres fàrmacs, regulem la son i reduïm costos de tractament”. 
 
Hari Bhathal, neuròleg especialista en epilèpsia, va destacar que “el CBD té dades preclíniques que apunten a l’eficàcia epilèptica a través de diferents mecanismes, mentre que dades clíniques controlades mostren una reducció estadísticament significativa de crisis en pacients amb epilèpsia farmacorresistent”.  
 
Per acabar, José Carlos Bouso, director científic de la Fundació ICEERS ha conclòs: “El cànnabis porta més temps que la medicina basada en l’evidència, no s’ajusta als seus estàndards perquè té una farmacologia erràtica”. 
 
Dosificació, biodisponibilitat i vies d’administració
Maria Perelló, responsable del Centre d’Informació del Medicament del COFB, ha analitzat el sistema endocannabinoide, recordant que els cannabinoides endògens són àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga que s’uneixen a receptors específics, actuant com a neuromoduladors de diferents processos fisiològics.
 
Genís Oña, investigador de la Fundació ICEERS, ha definit el concepte d’efecte sèquit i ha valorat la seva utilitat en la investigació contemporània. 
 
Per la seva part, Ariadna Crusellas, presidenta d’APROFARM (Associació Professional Independent de Farmacèutics Formuladors) afirma que la formulació individualitzada és important quan parlem de cànnabis medicinal perquè “podem ajustar les concentracions i determinar les seves proporcions segons les necessitats dels pacients, podem eliminar riscos i variabilitats i podem realitzar una elaboració personalitzada i revisada per professionals sanitaris”.  
 
Magí Farré, cap del servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona ha tancat la taula recordant que “el cànnabis no és homogeni: es una substància natural que pot ser que cadascú planti per a que tingui unes propietats específiques. Existeix una gran varietat de contingut”. 
 
Autoconsum i auto cultiu: avantatges i riscos 
Josep Allué, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia del COFB, ha evidenciat una problemàtica clau de l’auto cultiu: la presència de metalls pesats, pesticides, insectes i insecticides a les plantes canvien la seva composició, convertint-se en un problema perquè “les plantes cultivades no tenen l’efecte desitjat”. 
 
Iñaki García, director tècnic i científic del laboratori Fundación Canna ha recordat que “abastir un medicament a través de l’autocultiu és pràcticament impossible”.
 
Alberto Sainz, psicòleg i investigador clínic de GH Medical, ha recordat que el cost de tenir un producte medicinal fet a casa és molt més barat, mentre que la indústria farmacèutica té uns costos afegits, com els permisos, l’estandardització dels processos i la seguretat. Com a solució al problema de que el cultiu del cànnabis medicinal no estigui estandarditzat ha proposat la utilització de plantes mare: “cultivar in vitro i sense micropigmentació per obtenir sempre la mateixa planta amb els mateixos paràmetres”. 
 
Reivindicant la regulació de l’ús medicinal del cànnabis 
Tot seguit, va tenir lloc un diàleg entre Guillermo Bagaría i Salvador Cañigueral, vicepresident de la farmacopea europea, que va explicar en què consistia la farmacopea Europea, ressaltant que és “d’obligatori compliment” pels països membres de la Unió Europea un cop s’aprovi. 
 
Finalment, es va donar pas a les conclusions de la primera jornada de CANNABMED2020 on, entre altres aspectes, es va remarcar de nou la necessitat de definir un marc de col·laboració conjunt entre associacions de pacients, societats científiques, corporacions de professionals sanitaris i indústria farmacèutica per avançar respecte a la situació actual i reivindicar, dins del context sanitari, l’ús medicinal del cànnabis.