La farmàcia catalana destaca la importància de formar part d'un sistema sanitari integrat i la necessitat del registre de dades per seguir aportant valor als pacients

29/11/2018
  • Durant el panell inaugural, es van presentar resultats i reptes de futur de la farmàcia comunitària. D’altra banda, el director de l’Àrea del Medicament del CatSalut, Josep Torrent, va definir les farmàcies com a “3.202 portes d’entrada al sistema sanitari”
  • El president del CCFC, Jordi de Dalmases, va celebrar “el tarannà col·laboratiu de les intervencions, centrades en el pacient com a l'objectiu de tots els nostres esforços". 
  •  Durant la Jornada, també es va tractar el paper del farmacèutic en l’abordatge del pacient crònic, on la seva funció és clau per explicar, informar i acompanyar el pacient per aconseguir objectius de control terapèutic

Barcelona, 29 de novembre de 2018.- La 3a Jornada del Consell d’Estratègia i Accions a la Farmàcia Comunitària 2018-2020, organitzada pel Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya (CCFC) sota el lema “El futur és la integració”, va concloure ahir amb una idea central: cal que la farmàcia comunitària esdevingui cada cop més integrada en el sistema sanitari, un missatge unívoc per part de tots els ponents, tant de l’àmbit de la farmàcia comunitària com de l’Administració i d’altres professionals sanitaris convidats a la Jornada, que va comptar amb prop de 200 assistents.

Jordi Dalmases, president del CCFC, va destacar que factors de la farmàcia comunitària com “presència en el territori i proximitat són les peces perfectes per orientar la brúixola cap a la farmàcia assistencial, que és l’única via per poder seguir en el futur”. L’èxit d’aquest futur, que passa per la integració dels professionals sanitaris, “serà directament proporcional al que aportem en la millora de la salut de les persones”, va afegir De Dalmases, que va celebrar “el tarannà col·laboratiu de les intervencions, centrades en el pacient com a l'objectiu de tots els nostres esforços".

Panell inaugural: resultats aconseguits i nous reptes de la farmàcia comunitària
Al panell inaugural, la secretària del Consell, Pilar Gascón, va anunciar cinc reptes que es planteja la farmàcia comunitària en els propers 2 anys: l’atenció farmacèutica a les primeres dispensacions; l’elaboració d’una Guia de l’abordatge de la hipertensió arterial (HTA) a la farmàcia i el registre de la tensió arterial; identificar indicadors de l’activitat del farmacèutic d’oficina de farmàcia per tal de monitoritzar l’activitat i millorar-ne la seva qualitat; la detecció de la malaltia de Chagas i millorar i avaluar l’adherència al tractament dels pacients amb tuberculosi latent. Gascón també va fer un repàs dels serveis professionals que ja es troben en funcionament i, entre d’altres, va explicar que el Programa d’Educació Sanitària a la Gent Gran (PESGG) ha arribat a 5.000 persones amb 314 sessions informatives arreu del territori. Com a novetat, aquest programa d’educació sanitària ara es plantejarà per a tota la població i no només per als usuaris d’edat més avançada.

Pel que fa a les farmàcies sentinella, tenen com a avantatge que les 60 que hi participen estan distribuïdes a tot el territori i permeten monitoritzar el 2% de la població. Els trets més novedosos respecte a altres xarxes sentinella existents a la resta de l’Estat són la monitorització de l’ús i abús recreatiu dels medicaments, de la píndola postcoital i la vigilància sindròmica que, en el cas de la vigilància de l’epidèmia de la grip, ha permès demostrar que la farmàcia té utilitat en aquesta tasca i contribuir a identificar l’inici de l’epidèmia.. La secretària del Consell també va fer menció a la prova pilot del Programa d’atenció farmacèutica al pacient crònic complex (PCAF), en el marc del qual han participat 127 farmàcies, 23 Equips d’Atenció Primària (EAP) i 293 professionals dels EAP.
Per la seva banda, Josep Torrent, director de l’Àrea de Medicament de CatSalut, va recordar el paper destacat que tenen les farmàcies catalanes distribuïdes a tot el territori, que van “més enllà de la dispensació” i atenten un total de 7.518.913 catalans, segons dades del Sistema Integrat de Salut de Catalunya (SISCAT). “Visualitzem les farmàcies com a 3.202 portes d'entrada al sistema sanitari", va afirmar.

Torrent, després de repassar diferents dades relacionades amb la despesa farmacèutica a Catalunya, va enumerar alguns dels reptes per millorar la qualitat i seguretat de la prescripció i dispensació, com la creació d’alertes en la recepta electrònica i la millora de la missatgeria per connectar diferents professionals; l’empoderament del pacient, mitjançant eines que ja s’han posat en marxa des de l’Administració com La Meva Salut, on el pacient pot navegar i consultar la seva història clínica, diagnòstic, pla de medicació i tractament. Concretament, els reptes que va mencionar en l’àmbit de la farmàcia van ser la millora de l’adherència i la detecció de problemes relacionats amb la medicació; bones praxis en la conciliació i revisió farmacoterapèutica, així com impulsar l’educació per la Salut, entre d’altres.

Finalment, va destacar com a reflexions de futur la voluntat de continuar consolidant la confiança i el treball actual en comú, dins del marc actual, entre CatSalut i el Consell i de posar en valor l’activitat de la farmàcia comunitària i els seus professionals en l’entorn sanitari de Catalunya.

Panell d’experts: la importància del registre de dades
Un aspecte cabdal de l’atenció farmacèutica és registrar els serveis professionals, qüestió que va remarcar Àngels Dronda, vicesecretària del Consell al panell “Servei no registrat, servei no realitzat”. En aquest sentit, Joan Calduch, vocal del Consell de Col·legis de Farmacèutics, va abordar la qüestió de quines dades útils podria aportar la professió farmacèutica i va exposar que “s’hauria de crear un repositori únic” on tots els professionals que tenen el lideratge del registre de dades puguin participar-hi.

També ha estat molt important la inclusió de la farmàcia comunitària, per primera vegada, al 2018, a la Central de Resultats. És el primer pas per arribar a informes que, segons va explicar Anna Garcia-Altés, responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya a Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), permeten als actors del sistema rendir comptes, comparar-se amb altres proveïdors de serveis de salut (benchmarking) i aportar transparència al sistema. Finalment, Corine Zara, gerent d'Acció Territorial del Medicament del CatSalut, va compartir experiències d'integració de la farmàcia comunitària com a agent de salut en estructures de gestió i participació del territori.

Conferència: l’atenció farmacèutica davant la cronicitat
Sebastià J. Santaeugènia, director del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat i del Pla Director Sociosanitari, va explicar que, de les persones que viuen a residències a Catalunya, el 32,4% responen al perfil de pacient crònic complex (PCC) i el 9,3% al de pacient amb malaltia crònica avançada (MACA).

Santaeugènia, que va reflexionar sobre quin paper pot tenir el farmacèutic en l’atenció a la cronicitat, va destacar que “el model farmacèutic no pot anar separat del model assistencial”. Aquest model ha d’estar centrat en el benefici i en la salut de les persones, garantint la màxima aplicabilitat posible.

Panell d’experts: la intervenció dels professionals sanitaris en el pacient crònic
En el darrer panell del matí, representants de diferents àmbits de les professions sanitàries (farmàcia comunitària, farmàcia hospitalària i medicina de família) van debatre sobre el rol del farmacèutic comunitari en l’atenció a aquests pacients PCC i MACA. Guillermo Bagaria, vicetresorer del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, va posar en valor la funció del farmacèutic per "explicar, informar i acompanyar el pacient per aconseguir objectius de control terapèutic" i va remarcar la necessitat d’un sistema integrat d’informació compartida, imprescindible per a la contínua presa de decisions i un feedback evolutiu que optimitzi l’assistència.

Javier González, farmacèutic adjunt del Servei de Farmàcia del Consorci Hospitalari de Vic, va coincidir en què "és clau compartir informació i que tots els agents implicats treballem en la mateixa línia”. Esther Limón, metgessa especialista en Medicina de Família i Comunitària, va apuntar que "tenir carteres de serveis alineades i comunes és un element que pot millorar la integració dels diferents agents de salut".

Al respecte, Rafel Guayta-Escolies, director de Projectes i Recerca del Consell, va precisar que la comunicació interprofessional no pot basar-se en l’individualisme, sinó que cal “un sistema de comunicació sòlid”.“En l’era de la informació i la digitalització hauria de ser obvi i permetria la millora de l’adherència i l’anàlisi respecte a la prescripció i dispensació”.

Per a més informació:

Departament de Comunicació del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB)

Telèfon: 93 244 07 18 

premsa@cofb.net